Katmandú, la ciutat i vall prohibides durant segles als occidentals |
|
 |
|
|
| Els viatgers de la gran anaconda Katmandú és un d'aquells noms del món que evoquen màgia i misteri. Ciutat i vall, fornida de petits regnes, antics temples, i bells palaus. Prohibida durant segles als occidentals. Titil·leu de campanetes, perfum de sàndal, ofec de combustible recremats. Katmandú; durant molt de temps, cruïlla de les caravanes de iaks que traginaven càrregues de sal i altres productes fins al Tibet, a través dels passos elevats de les muntanyes.Encara ara els caminets de l'Himàlaia no només t'enfilen als cims més alts del planera, sinó que et transporten segles enrere. Els pagesos dels pobles arrapats a les valls, traginant descalços pesats fardells o pasturant el bestiar en vessants escarpats. Petites estupes enmig del camí, guarnides amb banderoles d'oració espetegant al vent; imatges de deus i deesses, amagades a la soca d'un arbre. Torrents i rius d'aigües embogides. Recórrer els camins del Nepal, amb Joan Pla, viatger, director d'Independents i Trekkings.. Una finestra oberta per mirar més enllà del nostre horitzó cultural i acostar-nos a altres paisatges físics i humans d'arreu de la Terra.
- 2017-07-15 |
El tast de la Gran Anaconda: fent trekking al Nepal, de Bandipur a Pokhara -
Kathmandu és un d'aquells noms del món que evoquen màgia i misteri. Ciutat i vall, fornida de petits regnes, antics temples, i bells palaus. Prohibida durant segles als occidentals. Titil·leu de campanetes, perfum de sàndal, ofec de combustible recremats. Kathmandu; durant molt de temps, cruïlla de les caravanes de iaks que traginaven càrregues de sal i altres productes fins al Tibet, a través dels passos elevats de les muntanyes.... Encara ara els caminets de l'Himàlaia no només t'enfilen als cims més alts del planera, sinó que et transporten segles enrere. Els pagesos dels pobles arrapats a les valls, traginant descalços pesats fardells o pasturant el bestiar en vessants escarpats. Petites estupes enmig del camí, guarnides amb banderoles d'oració espetegant al vent; imatges de deus i deesses, amagades a la soca d'un arbre. Torrents i rius d'aigües embogides. Recórrer els camins del Nepal, amb Joan Pla, viatger, director d'Independents i Trekkings.. Una finestra oberta per mirar més enllà del nostre horitzó cultural i acostar-nos a altres paisatges físics i humans d'arreu de la Terra.
- 2017-07-13 |
|
|
La vall del Danakil a Etiòpia: un altre món dins del nostre, un paisatge mai vist -
El Danakil és la Lluna a la Terra. Una regió crustàcia com la pell d'un llangardaix, que tremola una vintena de cops, un dia tranquil, com si patís calfreds, si bé les esgarrifances s'enfilen fins a les dues mil en les jornades de crisi. Però no és pas pel fred, que tremola! Aquí, els termòmetres marquen 40 graus a l'ombra, de mitjana, i, sovint, trenquen de llarg la barrera dels 50, a ple sol. La calor és insuportable. I malgrat que la vida sigui un miracle, enmig de tanta desolació, encara hi desfilen caravanes de camells que transporten sal d'un lloc a un altre. No és pas un miratge, són les caravanes de la sal dels afar o danakil, els únics humans capaços de viure en aquesta terra inhumana, del color del sofre i el safrà, la maragda i l'ambre. De sobreviure enmig d'aquest paisatge irreal, oníric, únic. Un paisatge màgic, mai vist, afirma Concepció Colomina. Per això era imperatiu de veure, encara que per a molts viatgers el Danakil sigui l'infern a la terra.
Acompanya'ns al ventre canoa d'"Els viatgers de la Gran Anaconda".
. Una finestra oberta per mirar més enllà del nostre horitzó cultural i acostar-nos a altres paisatges físics i humans d'arreu de la Terra.
- 2017-07-08 |
|
|
El tast de la Gran Anaconda: Danakil, un paisatge de colors càlids que fa mal al cor de trepitjar -
El Danakil és la Lluna a la Terra. Una regió crustàcia com la pell d'un llangardaix, que tremola una vintena de cops, un dia tranquil, com si patís calfreds, si bé les esgarrifances s'enfilen fins a les dues mil en les jornades de crisi. Però no és pas pel fred que tremola! Aquí, els termòmetres marquen 40 graus a l'ombra, de mitjana, i, sovint, trenquen de llarg la barrera dels 50, a ple sol. La calor és insuportable. I malgrat que la vida sigui un miracle, enmig de tanta desolació, encara hi desfilen caravanes de camells que transporten sal d'un lloc a un altre. No és pas un miratge, són les caravanes de la sal dels afar o danakil, els únics humans capaços de viure en aquesta terra inhumana, del color del sofre i el safrà, la maragda i l'ambre. De sobreviure enmig d'aquest paisatge irreal, oníric, únic. Un paisatge màgic, mai vist, afirma Concepció Colomina. Per això era imperatiu de veure, encara que per a molts viatgers el Danakil sigui l'infern a la terra.. Una finestra oberta per mirar més enllà del nostre horitzó cultural i acostar-nos a altres paisatges físics i humans d'arreu de la Terra.
- 2017-07-06 |
|
|
El gran salt a Austràlia per canviar radicalment de vida per necessitat vital -
Cada cop que en Jordi Colomer arribava d'un viatge patia un trauma. Feia quinze anys que treballava de director comercial en una empresa de prop de Girona. Tenia el seu cotxet, el seu mòbil, el seu portàtil, les seves dietes. Ho tenia tot, pensava. Però el trauma post viatge persistia. Quan va complir els 45, es va llevar un dia i va dir: saps que, avui tinc ganes de canviar. I va decidir anar-se'n... a Austràlia. Però el salt a aquell somni consistia en preguntar-se primer: ets capaç de fer això?, ets capaç de deixar-ho tot i saltar al buit?. Fins que va saltar. Per en Jordi Colomer el Gran Salt cap el seu somni, te un nom de destí que es diu El gran salt a Austràlia. A Brisbane va començar un nou viatge, potser el més important de la seva vida. El gran salt a Austràlia de Jordi Colomer, viatger. Cal perdre's per saber cap a on vols anar.. Una finestra oberta per mirar més enllà del nostre horitzó cultural i acostar-nos a altres paisatges físics i humans d'arreu de la Terra.
- 2017-07-02 |
|
|
El tast de la Gran Anaconda: perdre's per saber cap a on vols anar, un salt al buit a Austràlia -
En Jordi Colomer, quan va complir els 45, es va llevar un dia i va dir: saps que, avui tinc ganes de canviar. I va decidir anar-se'n... a Austràlia. De vegades a la vida, cal perdre's per saber cap a on vols anar. Tot i això, te'n adones que les teves pors viatgen amb tu.. Una finestra oberta per mirar més enllà del nostre horitzó cultural i acostar-nos a altres paisatges físics i humans d'arreu de la Terra.
- 2017-06-29 |
|
|
Més enregistraments de temàtica Viatges...
|