Capítol 739. Amb una veu d'un registre ampli i dúctil i amb una personalitat ferma, va ser la soprano més influent del segle XX, la diva amb majúscules. A diferència d'altres cantants d'òpera de l'època, va començar a adaptar els moviments per aporta...

Tot i que amb edició confinada i feta des de casa, diumenge, a les 19h., torna a l'antena de Catalunya Música el programa "Una tarda a l'òpera", que realitza i presenta Jaume Radigales per divuitena temporada consecutiva. En aquesta edició, parlarem...

L'òpera i el musical estan molt emparentats i alhora també a vegades molt renyits. És difícil i alhora molt interessant observar-ne les especificitats i endinsar-se en el terreny fronterer que comparteixen. Vam tenir una llarga conversa amb en Jaume...

Capítol 1011. Les òperes s'han escrit en una gran quantitat d'idiomes, però especialment en llengua italiana i alemanya. Però hi ha hagut afició a l'òpera i se n'ha creat a tot arreu, també a Catalunya. El país disposa d'un catàleg ampli d'autors i c...

Amb motiu de la mort de la mezzosoprano espanyola Teresa Berganza, Catalunya Música ofereix una edició especial del programa "Una tarda a l'òpera" amb l'entrevista que Jaume Radigales li va fer el 15 de gener del 2009.

TRANSMISSIÓ DES DEL SALÓ DELS MIRALLS DEL GRAN TEATRE DEL LICEU PRESENTACIÓ: "Una tarda a l'òpera, un llibre de Jaume Radigales Dijous 23 d'abril, a les 12 del migdia, Catalunya Música va connectar amb el Saló dels Miralls del Gran Teatre del Liceu...

Un nen de 13 anys estrena a l'Òpera de París. Sembla un conte, però és el que va passar el 1825 amb "Don Sanche", l'única òpera que Franz Liszt va arribar a completar. Un castell màgic on només hi entren els enamorats correspostos, un cavaller refusa...

Dues identitats, un sol fuster i un xic de caos! Aquesta setmana a "Una tarda a l'òpera" arrenquem 25a temporada endinsant-nos en el fascinant i divertit món de "Zar und Zimmermann" (1837), la cèlebre òpera comèdia d'Albert Lortzing, amb fragments cu...

Excepcional i complet artista, Gabriel Bacquier va ser el baríton francès més cèlebre i internacional de la seva generació. El seu cant expressiu, els dots actorals i el rigor interpretatiu van ser algunes de les seves línies mestres. Referent de l'ò...

La veu flexible de Julia Varady ha estat de les més interessants que ha donat a l'òpera el país dels Carpats. Al costat del seu marit Dietrich Fischer-Dieskau, Varady va excel·lir en tot el que va cantar, fins a una digna retirada que actualment li p...

Si Wagner l'hagués coneguda, segur que li hauria escrit una òpera. Mezzosoprano de formació, Waltraud Meier va fer igualment incursions en el terreny de les sopranos. Fins i tot més enllà de Wagner. Exigent i autoexigent, Waltraud Meier ha ocupat el...

Basso cantante és el que millor defineix la tessitura natural de Ferruccio Furlanetto, un cantant italià de repertori ampli i de registre versàtil, que va de les òperes de Mozart fins als papers més severs de Verdi, sense oblidar la comicitat rossini...

Arrelada a Berlín, des d'on va projectar la seva carrera internacional, Pilar Lorengar havia nascut i s'havia educat primerament a la seva Saragossa natal. I, sense deixar els seus orígens espanyols (va ser una il·lustre ambaixadora de la causa sarsu...

La recuperació de les òperes mozartianes de joventut, present als escenaris d'arreu i a les sales d'enregistrament durant les dècades del 1970 i el 1980, va ser possible gràcies a veus com la de la suïssa Edith Mathis. La seva veu dúctil i ben timbra...

El baix baríton afroamericà Simon Estes va saltar a la fama després d'un treball tenaç i d'haver viscut uns orígens clarament humils. Amb el temps, va esdevenir un intèrpret de referència de rols de Wagner (Wotan, Holandès, Amfortas) i de Verdi (Feli...

El 2027, Catalunya Música celebrarà el 40è aniversari. A hores d'ara, qui no recorda que la soprano barcelonina Victòria dels Àngels en va ser la padrina? En aquest programa tornem a recordar una de les millors artistes del segle XX, contemporània de...

Venus a "Tannhäuser" en unes celebrades funcions a Bayreuth el 1961 (al costat de Victòria dels Àngels), Grace Bumbry va demostrar ser molt més que la primera cantant afroamericana en actuar al Festspielhaus inaugurat per Wagner. Ho demostrem en aque...

Gran senyor del lied, va ser-ho també de l'òpera. Hermann Prey era la simpatia personificada i es va fer seus tots els personatges que va cantar, des de Mozart fins a Wagner, passant per l'inefable Rossini i el seu Fígaro, del qual Prey va fer una ve...

"Una tarda a l'òpera" celebra amb aquest el programa número 1000 de la seva història, en la seva 24a temporada a l'antena de Catalunya Música. Recordarem com va ser el programa 1 i com van ser alguns d'aquella primera temporada. Però també repassarem...

Va ser una de les millors reines de la nit de la seva generació i, més endavant, va ser també una Pamina de somni. Mozart la va acompanyar sempre, gràcies a la veu bonica, dolça i dúctil. Però també va ser una intèrpret enlluernadora de papers d'òper...

Nascut al Canadà, Jon Vickers és també un d'aquells cantants i actors que van convertir la seva veu peculiar en agent indispensable al servei de l'expressió i l'emoció dramàtiques. Otello de referència, també va ser un intèrpret essencial al servei d...

Rotunditat, rigor i serietat. Aquests són alguns dels atributs que defineixen l'art interpretatiu del baix baríton Bernd Weikl, posseïdor d'una veu extraordinàriament bella i versàtil, al servei sobretot de Wagner però també d'algunes òperes de Mozar...

Elegant, majestuosa i amb una musicalitat innata, la soprano Leontyne Price ha estat una de les millor artistes nord-americanes de la segona meitat del segle XX. Intèrpret referencial de les òperes de Giuseppe Verdi, va abordar igualment altres reper...

Baix profund, la de Gottlob Frick va ser una veu cavernosa, que funcionava com a intèrpret dels rols més antipàtics de Wagner, sense oblidar les incursions còmiques al servei de Mozart. En repassem la trajectòria i els èxits, que no van ser pocs en t...

Un gegant amb tot el que això implica: físicament i artísticament. La veu de Matt Salminen ha fet de les seves interpretacions wagnerianes una absoluta referència, sense oblidar el seu pas per Mozart i les incursions en el repertori eslau. I això amb...

Potser el terme més escaient per definir la veu de Simoneau sigui el de "tenore di grazia", tot i que va abordar poc repertori romàntic italià. Ancorat en Mozart, la seva va ser una permanent lliçó d'estil i de bon gust. Sense dubte, un dels millors...

Si a Itàlia hi hagués família reial, Giulietta Simionato en seria la princesa. La veu de timbre preciós, sinuós i flexible; l'autoritat expressiva, i la musicalitat innata van fer de l'artista una cantant suficientment versàtil per abordar amb el mat...

Nascuda a Trieste el 1920 i morta a Florència el 2003, Fedora Barbieri va ser una intèrpret lleonina per la força de les seves interpretacions. Especialitzada en els rols dramàtics de Verdi, va excel·lir en tot el que va fer gràcies a una veu poderos...

Tot i ser de Finlàndia, Martti Talvela es va caracteritzar per una veu profunda i càlida a la vegada. Baix rotund, es va destacar en òpera alemanya (Wagner, Mozart), italiana (Verdi) i russa (Mussorgski), amb interpretacions d'intensa volada. La seva...

La simpatia personal del baríton italià Giuseppe Taddei es traduïa en la dels personatges que abordava, des de Leporello fins a Falstaff, passant per Dulcamara. Però la versatilitat de la seva veu també li va permetre ser un pèrfid Iago, un sàdic Sca...

El tenor mexicà Francisco Araiza ha estat un dels intèrprets més sòlids per cantar Mozart durant les dècades dels 80 i els 90 del segle XX, sense oblidar les seves incursions memorables en òpera francesa. En aquest programa, descobrim les claus dels...

Nascuda a Nova Zelanda però educada a Anglaterra, la de Kiri Te Kanawa ha estat una carrera de gran coherència, marcada pel refinament i per unes interpretacions aristocràtiques. Això l'ha feta una soprano ideal per a rols mozartians i per als papers...

Considerada per a molts la millor reina de la nit del segle XX, la trajectòria de la soprano Edda Moser va anar molt més enllà de Mozart. Soprano lírica sfogato, va excel·lir en tot el que va cantar i va exercir el seu mestratge a diverses generacion...

Considerada per a molts la millor reina de la nit del segle XX, la trajectòria de la soprano Edda Moser va anar molt més enllà de Mozart. Soprano lírica sfogato, va excel·lir en tot el que va cantar i va exercir el seu mestratge a diverses generacion...

Seriós i meditatiu, Siegfried Jerusalem ha estat un dels millors tenors dramàtics de la seva generació i un dels més il·lustres intèrprets de Wagner, a més d'altres compositors romàntics alemanys. En aquest programa repassem la seva exitosa carrera.

Cantant i director escènic, la de Paolo Montarsolo va ser una història d'amor amb el cant rossinià: eminent basso buffo, va excel·lir en abundants interpretacions d'òperes com "Il barbiere di Siviglia", "L'italiana in Algeri" o "La Cenerentola", entr...

Fidel i militant del règim soviètic en el context de l'URSS, això no va impedir que la mezzosoprano Elena Obraztsova fos una de les preferides arreu per abordar papers dramàtics, especialment de Giuseppe Verdi, que va representar i enregistrar durant...

Especialitzat en el repertori de basso buffo de compositors com Mozart, Donizetti o Rossini, Sesto Bruscantini va ser mestre de mestres. Ocasionalment, va abordar també rols dramàtics i el programa en repassa la carrera, farcida d'èxits.

Fos pel timbre de la seva veu, per les particularitats de la seva sobtada mort o pel tipus de repertori que va abordar, el tenor Richard Tucker va ser dels més estimats de la seva generació. I al Liceu encara avui se'l recorda per una mítica Juive d'...

Compromesa amb les llibertats individuals i col·lectives i parella de Mstislav Rostropóvitx, la soprano Galina Vixnévskaia va viure el jou soviètic al llarg de dècades. Defensora de Dmitri Xostakóvitx, va fer una gravació de referència de "Lady Macbe...

El timbre fosc de Renato Bruson l'ha fet l'intèrpret perfecte de les grans creacions baritonals de Verdi: Germont, Macbeth o Iago de Referencia. També ha estat ovacionat arreu per les seves interpretacions de Donizetti o del Don Giovanni mozartià.

Brigitte Fassbaender representa la seriositat, el rigor i l'autoexigència, a més de la personalitat i el caràcter polifacètic de la seva carrera. Intèrpret de lied i d'òpera, la mezzo alemanya ha estat igualment professora i directora d'escena.

El pas de Luigi Alva pel món de l'òpera li va permetre abordar el repertori lleuger d'òperes de Mozart, Rossini o Cimarosa (entre molts altres) en una època d'esplendor discogràfica i de revisions crítiques de moltes de les òperes que va interpretar...

El baix-baríton George London va ser un dels grans intèrprets de rols per a aquesta tessitura fosca i flexible. Ho va demostrar al llarg i ample d'una carrera curta, estroncada per la malaltia, amb Wagner com a centre neuràlgic.

Régine Crespin va ser la mezzosoprano més estimada de les cantants franceses. La seva versatilitat i un timbre característic la van fer la intèrpret ideal per a un repertori ampli, que va incloure Wagner i, és clar, molta òpera francesa.

La puresa, l'elegància i la pulcritud tècnica han estat les constants de la trajectòria artística de Gundula Janowitz. De timbre característic, les seves interpretacions en escena i en estudi li van valer denominacions vinculades a la puresa i a l'en...

La puresa, l'elegància i la pulcritud tècnica han estat les constants de la trajectòria artística de Gundula Janowitz. De timbre característic, les seves interpretacions en escena i en estudi li van valer denominacions vinculades a la puresa i a l'en...

Rockwell Blake ha estat un dels millors tenors liricolleugers de la seva generació. Els aguts estratosfèrics o les endimoniades agilitats del cant rossinià no se li han resistit, i el tenor nord-americà ho ha demostrat durant dècades. El bel canto ro...

El baix-baríton José van Dam ha estat un dels millors intèrprets dels Països Baixos. Estrella de La Monnaie de Brussel·les, i membre integrant del cercle proper a Herbert von Karajan, actuacions en escenaris i festivals d'arreu, gravacions en estudi...

Arrenquem la 24a temporada d'"Una tarda a l'òpera" amb un monogràfic dedicat a la soprano afroamericana Jessye Norman. De veu i presència tel·lúriques, va excel·lir en òpera i en lied, amb un repertori que va de Mozart a Richard Strauss, passant per...

Acomiadem la temporada amb el menorquí més universal: el baríton Joan Pons. Ha estat una veritable estrella al Metropolitan de Nova York i al Gran Teatre del Liceu, on va iniciar la carrera com a baix i com a membre integrant del cor. Ja com a solist...

Passional i apassionat, la carrera del tenor italià Giuseppe di Stefano va ser genialment desigual, amb moments d'esplendor en teatres i estudis de gravació. Va ser company habitual d'escena de Maria Callas, amb qui va mantenir sempre una bona amista...

Aristocràtica i refinada, la mezzosoprano nord-americana Frederica von Stade ha estat una intèrpret de referència en òperes de Rossini i Mozart, a més d'haver-se posat a la pell de l'Octavian a "El cavaller de la rosa", de Strauss. Dotada amb un timb...

Sens dubte, Cesare Siepi va ser un dels baixos més rotunds de la seva generació. El seu repertori va ser ampli i prolífic gràcies a la versatilitat i flexibilitat d'una veu característica i perfectament reconeixible. En el programa que us hem prepara...

Durant gairebé dues dècades, la soprano hongaresa Eva Marton va ser una de les reines indiscutibles del Liceu, on va desplegar gran part del seu repertori: de Verdi a Janácek, passant per Wagner o Puccini. El cant expressiu d'aquesta soprano amb veu...

Sens dubte, Franco Corelli va ser el tenor italià amb la veu més bonica de les dècades del 1950 i 1960. Dotat, a més, d'una robustesa extraordinària, va destacar en papers de tenore di forza amb versions de referència de papers romàntics o del primer...

Potser va ser la millor mezzosoprano espanyola, especialitzada en Mozart i Rossini, tot i que a mitjans dels anys setanta va irrompre com una de les grans intèrprets del paper de Carmen, a la que va donar una nova dimensió.

Hi destaca la rotunditat del baix, tot i que la veu de Samuel Ramey és flexible i versàtil. Nord-americà de socarrel, ha estat igualment un referent en els teatres europeus. Una de les seves especialitats: papers diabòlics d'òpera francesa i italiana...

Llegenda ja en vida, la seva mort va ser de les més comentades del món de l'òpera. Però, per damunt de tot, queda un llegat discogràfic de primer ordre gràcies a les grans capacitats interpretatives de la soprano nord-americana d'origen grec.

Llegenda ja en vida, la seva mort va ser de les més comentades del món de l'òpera. Però, per damunt de tot, queda un llegat discogràfic de primer ordre gràcies a les grans capacitats interpretatives de la soprano nord-americana d'origen grec.

Baríton cantactor, va ser un intèrpret de referència de rols sibil·lins com l'Scarpia de la "Tosca" pucciniana. El seu va ser un repertori prolífic gràcies a la versatilitat expressiva d'aquest gran artista italià.

Segurament, el tenor més prolífic de la seva generació, que va llegar-nos més de tres-cents enregistraments que van de Mozart fins a Barber, passant per Rossini, Donizetti, Verdi i Xostakóvitx. La seva condició de poliglot li va permetre abordar un r...

La soprano alemanya per excel·lència que va convertir en elegància tot el que cantava. Inoblidable Mariscala d'"El cavaller de la rosa" i referencial intèrpret de rols mozartians com els de la comtessa d'Almaviva o la Donna Elvira de "Don Giovanni"....

Va ser reina indiscutible al Liceu, reina donizettiana, Reina de la Nit de "La flauta màgica", una de les millors sopranos líriques de coloratura, que va convertir en or tot el que cantava. El seu ampli repertori anava de Mozart a Strauss, passant pe...

Rival en un principi de Boris Christoff, el també búlgar Nicolai Ghiaurov va ser un dels millors "bassi cantante" i dels més destacats de la seva generació, especialment per la seva dedicació als papers verdians, passant per l'òpera russa i francesa....

Mezzosoprano grega de mitjans sobrats, Agnes Baltsa va ser una Carmen de referència i una exquisida intèrpret de papers de Mozart i de Verdi, sense fer lletjos a la Kundry de "Parsifal", un dels últims papers que va incorporar a la seva prolífica car...

Un altre dels nostres tenors més estimats. Nascut al barri de Sants, la de Carreras ha estat una de les veus més destacades de la dècada dels anys 70 i 80. Protagonista de representacions d'òpera, concerts i recitals arreu del món, el tenor català va...

Pulcra, delicada i versàtil, la soprano Mirella Freni va desplegar al llarg de la seva carrera una coherència gens renyida amb un repertori prolífic, des de Mozart fins a l'òpera russa, passant pel Romanticisme, el verisme i l'òpera francesa.

Segurament, el cantant més estimat dels que han trepitjat els nostres escenaris. La de Jaume Aragall ha estat definida per molts com la "veu d'or". Admirat per públic, crítica i col·legues, la robustesa i el lirisme de la vocalitat del tenor barcelon...

Si la Callas era la Divina, l'australiana Joan Sutherland va ser la Stupenda. Intèrpret del bel canto romàntic italià, va ser una soprano liricolleugera d'inqüestionable destresa tècnica i sensibilitat de rellotgeria. Al costat del seu marit, el dire...

Una joguina trencada, per la mort prematura i per accident, pocs dies abans de complir 36 anys. Fritz Wunderlich tenia una veu bellíssima i es va convertir en intèrpret incontestable d'òperes de Mozart, de les quals va deixar gravacions inoblidables.

Heldentenor per antonomàsia, el seu timbre heroic tenia brillantor i lirisme. I va ser un intèrpret wagnerià de referència, dins i fora de Bayreuth. Les seves versions de papers com Tannhäuser, Parsifal, Siegmund, Siegfried o Walther van deixar empre...

Considerada una de les millors mezzosopranos alemanyes de tots els temps, aquesta berlinesa internacional va protagonitzar glorioses representacions operístiques i liederabend arreu. El repertori, ampli, va incloure música germànica, italiana i franc...

Romanesa universal, Ileana Cotrubas és un dels exemples de soprano lírica més perfectes, gràcies a una tècnica depurada i a una exquisida sensibilitat. Tècnica i sensibilitat que va saber posar al servei d'un repertori ampli i versàtil, de Mozart al...

Per molts, el gran mestre, pel rigor, la tècnica i la permanència als escenaris sense mostres de decadència. Tot un catedràtic al servei del drama líric francès, de moltes pàgines del belcanto romàntic i, ocasionalment, de Verdi i de Mozart, amb un t...

Una de les sopranos més versàtils de la seva generació, sempre al servei de l'expressió dramàtica, sense deixar de banda la musicalitat i la fidelitat al que estava escrit a les partitures. Una soprano de projecció internacional i de repertori prolíf...

Tenor de veu dúctil i de timbre preciós, va ser l'equilibri perfecte entre Corelli i Del Monaco pel vellut del seu color vocal. De vida artística llarga i coherent amb el gran repertori italià, va ser per molts el gran mestre que va marcar futures ge...

Un dels millors barítons de la seva generació, amb una vida llarga damunt dels escenaris i sempre militant de la coneguda com a "parola scenica" de Verdi. Precisament, el compositor italià ha estat el principal referent en les interpretacions d'aques...

Va despertar passions arreu on cantava i molts li van bastir una rivalitat amb Maria Callas més exagerada que no pas real. Els qui la van escoltar en directe sempre han dit que les gravacions no han fet justícia a la seva veu poderosa, voluminosa i r...

Exemple prototípic de baix baríton o basso cantante, Raimondi exemplifica també les grans virtuts del "cantactor". I això s'ha demostrat en diverses col·laboracions cinematogràfiques, especialment el mític "Don Giovanni" dirigit per Joseph Losey el 1...

Baix profund, podia abordar repertori còmic (Osmin, Ochs) o dramàtic (Gurnemanz, Sarastro) amb seguretat, aplom i rotunditat gràcies a greus cavernosos. Aplaudit en una banda i l'altra de l'Atlàntic, el cantant alemany va ser un intèrpret de veu dúct...

Tot i que el final de la seva carrera s'ha vist tacat per alguns escàndols, no hi ha dubte que estem davant del cantant d'òpera més cèlebre i mediàtic dels darrers cinquanta anys. A una veu de gran qualitat s'hi suma la versatilitat expressiva i la c...

Soprano amb un timbre innegablement metàl·lic, la cantant sueca va ser l'artista referencial per abordar els grans papers de soprano dramàtica en òpera alemanya, especialment Wagner, sense oblidar Richard Strauss. Però el repertori italià també va se...

Quan es parla del "baríton Verdi", un dels noms indispensables és el de Piero Cappuccilli, un cantant que va exercir art i mestratge arreu del món. "Macbeth", "Nabucco" o "Rigoletto" van ser alguns dels seus plats forts, sense oblidar els drames romà...

L'altra gran Marilyn de la cultura nord-americana: la mezzosoprano Marilyn Horne va compaginar el repertori barroc i del bel canto rossinià amb pàgines de tall més dramàtic. I sempre amb un rigor tècnic i un domini inapel·lable del seu instrument.

El tenor lleoní per excel·lència. Florentí d'origen, Mario del Monaco és un cas clar de veu de bronze. Otello de referència, va marcar un abans i un després en l'assumpció del moro de Venècia titular de la penúltima òpera de Verdi. El verisme i algun...

El baix baríton búlgar Boris Christoff va ser l'intèrpret de referència d'un altre Boris: el Godunov, de la mà de Mussorgsky. Però també va fer-se seus alguns dels principals rols de baix d'òpera italiana, especialment de Verdi. En repassem la trajec...

Carnalitat, cavernositat i sensibilitat marquen la trajectòria de la mezzosoprano italiana, una de les més rellevants intèrprets del repertori verdià. Fiorenza Cossotto, habitual al Liceu durant anys, és una cantant amb un timbre i color vocals molt...

Autoritat i tècnica, vesatilitat estilística i rigor conceptual. El baríton alemany va ser un dels grans cantants de la seva generació i va ser un artista molt compromès amb l'òpera i el lied, a més de l'òpera del segle XX. (Foto de © Harald Hoffman...

Segurament, el cantant líric que més ponts va passar en tota mena de gèneres musicals, no sempre operístics. La veu lluminosa, la presència carismàtica i la simpatia personals distingeixen el cantant operístic més mediàtic del segle XX.

Una de les nostres artistes més internacionals, amb un repertori ampli i versàtil i que sempre va ser fidel al seu estil. Tècnica i sensibilitat, de "Norma" a "Salomé", passant pel romanticisme italià.

Una de les nostres artistes més internacionals, amb un repertori ampli i versàtil i que sempre va ser fidel al seu estil. Tècnica i sensibilitat, de "Norma" a "Salomé", passant pel romanticisme italià.

Una ràpida i sintètica mirada a l'obra de Puccini: els títols i les àries indispensables, amb els intèrprets de referència. Un programa guia per culminar el cicle dedicat al compositor de Lucca.

La culminació del treball de Puccini per a l'escena musical en una obra pòstuma, acabada per Franco Alfano i que posa damunt de l'escenari dues figures femenines contrastades: la cruel princesa Turandot i la innocent Liù, a qui Puccini va destinar el...

Tres òperes, tres, com aquells circs amb tres pistes: una tragèdia netament verista ("Il tabarro"), un drama espiritual ("Suor Angelica") i una òpera bufa ("Gianni Schicchi") de regust volgudament arcaic. Per no perdre-s'ho.

Amb regust d'opereta, aquesta òpera és una veritable delícia i una de les menys conegudes i programades del compositor italià. Estrenada a Montecarlo durant la Primera Guerra Mundial, conté unes melodies d'immarcescible bellesa.

Una òpera ambientada a l'Oest americà, quan el gènere western encara no s'havia imposat com a tal a les pantalles de cinema. Puccini hi va posar la primera llavor, en una òpera fascinant i paisatgística.

Com a bon verista, Puccini sempre va saber teixir i enfilar retrats precisos d'ambients, situacions i espais. En aquest cas, el Japó finisecular per a una òpera estrenada el 1904 i que va ser un fracàs estrepitós. Paradoxalment, avui és l'obra més re...

La quadratura del cercle: una òpera ambientada el 1800 i estrenada el 1900. "Tosca" és un dels drames més sagnants de la història de l'òpera. Puccini esculpeix amb precisió artesana el retrat d'uns personatges abocats a la tragèdia des dels inicis de...

Algú va dir que, després de "La Bohème" (1896), Puccini no va fer més que reescriure la mateixa òpera. La malèvola apreciació no ha d'impedir veure en la quarta òpera del músic toscà l'apoteosi del melodrama postromàntic, amb textures que van del ver...

Després d'Auber i de Massenet, Puccini va ser el tercer compositor que va adaptar la novel·la d'Antoine-François Prévost "Manon Lescaut". Estrenada a Torí el 1893, va ser un gran èxit i també l'arrencada de la galeria d'heroïnes que marcarien l'itine...

Marcat per l'esperit verista que impregnarà la resta de la seva producció, "Edgar" és el primer drama realista de Giacomo Puccini i el segon títol teatral, tot i ser, avui dia, una de les seves òperes menys representades.

En aquest programa fem un repàs a vista d'ocell de la trajectòria teatral de Puccini i en tracem un retrat estètic i estilístic, des de "Le Villi" fins a "Turandot".

Giacomo Puccini (1858-1924) ha estat el darrer gran compositor d'òpera italiana i un dels més programats arreu. En aquest primer programa que li dediquem en ocasió del centenari de la mort, repassem la vida artística del músic de Lucca.

Tot i no haver cantat mai juntes, l'admiració que es professaven Maria Callas i Victòria dels Àngels era pública i notòria. En el que sí que van coincidir és en part del repertori i avui el repassem. I no sempre les comparacions són odioses.

Repàs d'algunes de les gravacions d'un repertori poc o gens habitual en la Callas de maduresa, per exemple Mozart o Wagner (cantats sempre en italià) i d'altres joies discogràfiques poc o mal conegudes de la llegendària artista.

Tot i que mai la va cantar sobre els escenaris, la Carmen de Maria Callas marca un abans i un després en la manera de concebre el personatge de Bizet. La repassem, juntament amb altres òperes franceses del segle XIX.

Verdi, Puccini, Bellini i Rossini, alguns dels autors que van fer de la carrera de Maria Callas un veritable referent en la manera de cantar i d'encarnar els seus personatges.

Verdi, Puccini, Bellini i Rossini, alguns dels autors que van fer de la carrera de Maria Callas un veritable referent en la manera de cantar i d'encarnar els seus personatges.

La gran soprano grecoamericana va entrar en un declivi vocal a principis del 1960 i la seva vida privada va ser centre d'atenció de la premsa rosa. En reprendre la carrera artística, es va constatar allò d'"Addio del passato" fins a un final tràgic.

La de Maria Callas va ser una vida que es podria definir amb les paraules de Tosca a la cèlebre ària del segon acte de l'òpera pucciniana: "He viscut d'art, he viscut d'amor." L'esplendor de la carrera, als anys cinquanta del segle XX, és l'eix condu...

La de Maria Callas va ser una vida que es podria definir amb les paraules de Tosca a la cèlebre ària del segon acte de l'òpera pucciniana: "He viscut d'art, he viscut d'amor." L'esplendor de la carrera, als anys cinquanta del segle XX, és l'eix condu...

Amb "Capriccio", Richard Strauss s'acomiada dels escenaris. I ho fa amb una conversa musical en un acte, amb llibret de Clemens Krauss, a l'entorn de l'essència de l'òpera: la relació entre música i paraula.

De nou al costat del llibretista Joseph Gregor, Strauss va tornar a mirar cap al substrat mitològic de la Grècia clàssica, ara a partir de la pluja d'or que xopa Dànae, futura mare de l'heroi Perseu.

La fascinació per la Grècia clàssica havia estat una constant en la cultura germànica des de la segona meitat del segle XVIII. En temps del nacionalsocialisme, l'atracció per l'hel·lenisme es va perpetuar. "Dafne" n'és una bona mostra, amb una escena...

El posicionament de Richard Strauss davant de la guerra i el militarisme presenta no poques ambivalències. Fos com fos, el pacifisme fa acte de presència en una òpera com "Dia de pau" ("Friedenstag").

Revestida per la polèmica en plena eclosió del nazisme, "La dona silenciosa" va suposar la primera (i malauradament única) col·laboració entre Richard Strauss i l'escriptor Stefan Zweig, a partir d'una comèdia de Ben Jonson, contemporani de Shakespea...

La mort de Hugo von Hofmannsthal va deixar orfe Richard Strauss d'un dels llibretistes més genials de la història de l'òpera. "Arabella" marca el final d'aquella extraordinària col·laboració.

Què li va passar a Helena, esposa de Menelau i raptada per Paris, després de la guerra de Troia? Quines van ser les conseqüències d'aquell adulteri? Va seguir fent estralls la bella Helena? Hofmannsthal i Strauss ens ho expliquen en aquesta poc prodi...

Col·locada exactament a l'equador de la producció de Strauss i amb llibret propi, "Intermezzo" és una comèdia burgesa construïda sobre el característic cant conversacional del compositor bavarès.

Fascinant i voluptuosa, "Die Frau ohne Schatten" --amb llibret de Hofmannsthal-- és una de les obres de gran format de Richard Strauss. I una de les més difícils d'interpretar i d'escenificar.

En la primera de les incursions de teatre dins del teatre i, novament, amb llibret d'Hugo von Hofmannsthal, "Ariadne auf Naxos" és una veritable capsa de sorpreses, amb un regust deliciosament neoclàssic.

Hofmannsthal i Strauss van mirar enrere sense ira, allunyats de la violència de "Salomé" i d'"Elektra" per centrar-se en la Viena del segle XVIII. "El cavaller de la rosa" és una comèdia burgesa de regust nostàlgic, revestida amb suggerent neoclassic...

El 1909, Strauss estrenava l'òpera que tanca el cicle de la sang. I ho feia amb un hàbil llibret d'Hugo von Hofmannsthal sobre la tragèdia homònima de Sòfocles. Una òpera bàrbara, violenta i salvatge, i que prefigura la gran barbàrie europea de les d...

Pedofília, necrofília i debat teològic. Aquestes són les tres constants de la tercera òpera de Richard Strauss i el seu primer èxit (i escàndol): l'adaptació operística del drama "Salomé" d'Oscar Wilde, estrenada el 1904.

Encetem un nou cicle, en aquesta temporada d'aniversaris rodons. I el centrem en Richard Strauss (1864-1949). El primer programa repassarà l'influx wagnerià en les dues primeres òperes del compositor bavarès, "Guntram" i "Feuersnot".

Amb aquest programa, iniciem els monogràfics dedicats a totes i cadascuna de les òperes de Puccini. I comencem amb la primera, "Le villi", de regust innegablement centreeuropeu i amb una història que la posa en comú amb el ballet Giselle d'Adolphe Ad...

Al llarg de la seva llarga carrera, Victòria dels Àngels va abordar un repertori eclèctic als escenaris d'òpera i sales de concert. El programa que us presentem ofereix gravacions poc prodigades de la soprano catalana amb autors rarament interpretats...

Durant molts anys, Victòria dels Àngels va ser l'única intèrpret de l'estat espanyol que va actuar al Festival de Bayreuth. En aquest programa ens fixem en les interpretacions de la soprano barcelonina al servei de les òperes de Wagner, Flotow i Moza...

La soprano barcelonina Victòria dels Àngels (1923-2005) ha estat una de les cantants líriques més importants de la segona meitat del segle XX. Aquest quart programa que dediquem a la seva memòria amb motiu del centenari del naixement repassa la seva...

La soprano barcelonina Victòria dels Àngels (1923-2005) ha estat una de les cantants líriques més importants de la segona meitat del segle XX. Aquest tercer programa que dediquem a la seva memòria amb motiu del centenari del naixement repassa la seva...

La soprano barcelonina Victòria dels Àngels (1923-2005) ha estat una de les cantants líriques més importants de la segona meitat del segle XX. Aquest segon programa que dediquem a la seva memòria amb motiu del centenari del naixement repassa la vida...

La soprano barcelonina Victòria dels Àngels (1923-2005) ha estat una de les cantants líriques més importants de la segona meitat del segle XX. Aquest primer programa que li dediquem a la seva memòria amb motiu del centenari del naixement repassa la v...

Thomas Moser, Ana Ricci, Dietrich Fischer-Dieskau, Barbara Hannigan, Teresa Stratas o Patricia Wise han estat cantants especialistes en el repertori líric del segle XX. Els recordem en aquest programa.

L'òpera espanyola existeix des del segle XVIII. I al XX viu un moment de forta eclosió. Ho sentirem, gràcies a les veus de Falla, Del Campo, Cristóbal Halffter, García Abril o Marco, entre d'altres.

L'òpera catalana existeix des del segle XVIII. I al XX viu un moment de forta eclosió. Ho sentirem, gràcies a les veus de Manén, Pahissa, Montsalvatge, Toldrà, García Morante, Santos o García-Tomás, entre d'altres.

Avui repassem alguns dels títols del segle XX escrits per compositores: obres de Pauline Viardot, Ethel Smyth, Kaija Saariaho i Thea Musgrave.

L'òpera del segle XX també ha reflectit els mites de la modernitat, gràcies a grans obres literàries. Avui, centrem l'atenció en el personatge del llibertí, de Don Joan, De Don Quixot i d'Armida, gràcies a "The Rake's progress" (Stravinski), "Flammen...

L'òpera del segle XX ha continuat reflectint alguns dels mites ancestrals i immortals que formen part del nostre substrat humà. Avui, centrem l'atenció en la família dels Atrides ("Elektra", de Richard Strauss, i "Clitemnestra", de Pizzetti), la dels...

L'òpera del segle XX ha seguit reflectint alguns dels mites ancestrals i immortals que formen part del nostre substrat humà. Avui, centrem l'atenció en el mite d'Èdip amb músics com Stravinski, Josep Soler, Enescu i Carl Orff.

Avui ens fixem en òperes poc o mal conegudes de Darius Milhaud ("La mère coupable"), Arnold Schönberg ("Die glückliche Hand"), Sergei Prokófiev ("L'àngel de foc") i Erich Wolfgang Korngold ("Die Kathryn"). Escoles, estètiques i llenguatges diametralm...

Ls alienats de la societat, els marginats, els allunyats del sistema oficial¿ una temàtica que ha travessat bona part de la creació operística del segle XX amb òperes com "Die Gezeinechten" (Schreker), "El nan" (Zemlinsky), "El nas" (Xostakóvitx), "C...

Com ha reflectit l'òpera del segle XX la gran literatura de la mateixa centúria? Ho sabrem amb una selecció d'òperes de Kaija Saariaho, Benjamin Britten, André Previn i Luigi Dallapiccola.

Allunyada cada cop més de les dependències del Romanticisme pel tractament dels temes en què es basa, l'òpera del segle XX ha abordat la temàtica femenina des de perspectives noves, tot i algunes rèmores del passat. Avui ho veurem amb fragments de "T...

Allunyada cada cop més de les dependències del Romanticisme pel tractament dels temes en què es basa, l'òpera del segle XX ha abordat la temàtica femenina des de perspectives noves, tot i algunes rèmores del passat. Avui ho veurem amb fragments de "R...

Acabem els dos programes que hem dedicat al paper de la guerra i l'antimilitarisme encarnats en òperes del segle XX com ara "Il prigioniero" (Dallapiccola), "Friedenstag" (R. Strauss) i "Guerra i pau" (Prokófiev).

Dues guerres mundials, una de civil, la guerra freda, els conflictes al sud-est asiàtic (Corea i el Vietnam) i les massacres als Balcans han estat contestades amb opcions clarament antibel·licistes i antimilitars, reflectides en algunes òperes com "W...

En una nova mostra d'òpera aïlladament genials, parlem avui de "Cardillac" (Hindemith), "El nas" (Xostakovitx), "Der Mond" (Orff) i "The Medium" (Menotti).

Els avenços de la psiquiatria i la psicologia modernes han quallat amb pràctiques com la psicoanàlisi. I l'òpera no hi ha estat aliena. Ho podem veure en obres com "Ariane et Barbe Bleue" (Dukas), "El castell de Barbablava" (Bartók), "Die tote Stadt"...

Dediquem el segon programa a les relacions entre l'òpera i la política de la mà de Kurt Weill i "Mahagonny", Viktor Ullmann i "Der Kaiser von Atlantis", Ernst Krenek i "Der Diktator" abans d'acabar amb "Gloriana" de Britten.

Mai com al segle XX l'òpera ha reflectit tan bé les inquietuds i els esdeveniments històrics del segle, fins i tot amb censura des d'estructures del poder. Ho repassem amb fragments de les òperes "Nixon in China" i "The death of Klinghoffer" (Adams),...

Indubtablement, l'ombra del compositor anglès Benjamin Britten és allargada. I avui ho demostrem amb seleccions de les seves òperes de maduresa: "The turn of the screw", "Un somni d'una nit d'estiu", "Curley River" i "Owen Wingrave".

Indubtablement, l'ombra del compositor anglès Benjamin Britten és allargada. I avui ho demostrem amb seleccions de les seves primeres òperes: "Paul Bunyan", "Peter Grimes", "The rape of Lucretia", "Albert Herring" i "Billy Budd".

Un nou capítol dedicat a òperes genials, no forçosament vinculades a un eix temàtic. Repassarem les singularitats de "Der ferne Klang" (Schreker), "La llegenda del Tsar Tsaltan" (Rimski Korsakov), "L'heure espagnole" (Ravel) i "Una tragèdia florentin...

L'òpera al segle XX ha reflectit sovint les contradiccions entre ètica i estètica, artista i home, crisi del subjecte i creativitat. Ho repassem amb fragments de les òperes "Palestrina" (Pfitzner), "Mathis der Maler" (Hindemith), "Tosca" (Puccini) i...

Sens dubte, Leos Janácek (1854-1928) ha estat el compositor txec més important del segle XX i una de les figures més destacades de la seva generació com a músic dedicat especialment a l'òpera. "El cas Makropoulos" i "Sobre la casa dels morts" seran l...

Sens dubte, Leos Janácek (1854-1928) ha estat el compositor txec més important del segle XX i una de les figures més destacades de la seva generació com a músic dedicat especialment a l'òpera. "El cas Makropoulos" i "Sobre la casa dels morts" seran l...

Sens dubte, Leos Janácek (1854-1928) ha estat el compositor txec més important del segle XX i una de les figures més destacades de la seva generació com a músic dedicat especialment a l'òpera. "Jenufa" i "Katia Kabanová" seran les òperes a què dedica...

Repassem algunes genialitats aïllades, gràcies a fragments d'òperes com "Violanta" (Korngold), "L'amor de les tres taronges" (Prokofiev), "Le pauvre Matelot" (Milhaud) o "Il capello di paglia di Firenze" (Rota)

Òpera i creences religioses no han anat precisament de bracet, però el segle XX ha reflectit algunes de les contradiccions o de les inquietuds religioses d'alguns compositors. Aquest ha estat el cas, per exemple, de Schönberg, Pizzetti, Poulenc, Pucc...

L'òpera és un art d'origen italià i és precisament a Itàlia on s'ha desenvolupat i transformat al llarg de quatre segles. Els músics tardoveristes són els últims representants de la tradició, que en el cas que ens ocupa encarnen compositors com Monte...

L'òpera és un art d'origen italià i és precisament a Itàlia on s'ha desenvolupat i transformat al llarg de quatre segles. Els músics tardoveristes són els últims representants de la tradició, que en el cas que ens ocupa encarnen compositors com Leonc...

Qui ho havia de dir, però sí, Puccini també és un compositor del segle XX. Repassem avui "Madama Butterfly", les tres òperes d'"Il Trittico" i "La rondine".

Repassem algunes genialitats aïllades de les òperes del segle XX: "L'anell de Polícrates" (Korngold), "Karl V" (Krenek), "El casament al convent" (Prokófiev) i "The Duenna" (Gerhard).

Tot i que el segle XX és el de la innovació dels llenguatges musicals, aquests han mantingut ocasionalment un arrelament en la tradició. Un bon exemple és part de l'obra de Richard Strauss, de qui recordem les òperes ·Die Ägyptiche Helena", "Arabella...

Tot i que el segle XX és el de la innovació dels llenguatges musicals, aquests han mantingut ocasionalment un arrelament en la tradició. Un bon exemple és part de l'obra de Richard Strauss, de qui recordem les òperes "Feuersnot", "Der Rosenkavalier",...

Indubtablement, els Estats Units han representat una de les principals aportacions de la cultura del segle XX. Avui repassem els darrers cinquanta anys de segle amb una selecció d'obres de Bernstein, Adams, Glass, Corigliano, Barber i Previn.

Indubtablement, els Estats Units han representat una de les principals aportacions de la cultura del segle XX. Avui repassem els primers cinquanta anys amb una selecció d'obres de Joplin, Gershwin, Weill, Menotti i Barber.

Determinats títols operístics són veritables genialitats, allunyades d'estètiques alienes i amb una personalitat pròpia. Ho comprovem amb obres com "La ciutat invisible de Kitège" (Rimski-Kórsakov), "Háry Janós" (Kodály), "Von heute auf morgen" (Schö...

Determinats títols operístics són veritables genialitats, allunyades d'estètiques alienes i amb una personalitat pròpia. Ho comprovem amb obres com "La ciutat invisible de Kitège" (Rimski-Kórsakov), "Háry Janós" (Kodály), "Von heute auf morgen" (Schö...

Quines són les claus per entendre l'òpera del segle XX? Quins han estat els compositors o títols més significatius? Avui us proposem la segona part d'una visió sintètica, amb fragments de Deschewow, Poulenc, Menotti, Nono, Reimann i Boesmans.

Quines són les claus per entendre l'òpera del segle XX? Quins han estat els compositors o títols més significatius? Avui us proposem la primera part d'una visió sintètica, amb fragments de Charpentier, Debussy, Richard Strauss, Zemlinsky, Stravinski...

Acomiadem la 21a temporada a Catalunya Música. I ho fem repassant sintèticament el que hem anat veient aquesta temporada, amb una mirada a vista d'ocell de l'òpera del segle XX des del 1945 i fins a les portes del segle XXI.

Repassem sintèticament el que hem anat veient aquesta temporada, amb una mirada a vista d'ocell de l'òpera del segle XX des del 1900 fins al 1945.

20 anys d'"Una tarda a l'òpera" han permès la complicitat entre els oients i totes les persones que, des de tècnics fins al realitzador, passant per diversos col·laboradors amb les seves seccions, han mantingut viva la flama de les (primeres?) vint t...

20 anys d'"Una tarda a l'òpera" han permès la complicitat entre els oients i totes les persones que, des de tècnics fins al realitzador, passant per diversos col·laboradors amb les seves seccions, han mantingut viva la flama de les (primeres?) vint t...

20 anys d'"Una tarda a l'òpera" han permès la complicitat entre els oients i totes les persones que, des de tècnics fins al realitzador, passant per diversos col·laboradors amb les seves seccions, han mantingut viva la flama de les (primeres?) vint t...

En vint anys de programa hem assistit a l'emergència i a la consolidació de divos i dives que avui són referents en el món de l'escena operística mundial. Beczala, Camarena, Flórez, Netrebko, Kaufmann, Yoncheva, Garança, Villazón i Pape són els noms...

Hi ha òperes per a nens? Pot arribar a ser l'òpera un espectacle infantil? A les portes del final del curs escolar ens apropem a la relació entre els petits i les petites de casa i les òperes que han dialogat amb el món de la mainada.

La tradició musical anglesa té dos grans noms: Henry Purcell i Benjamin Britten. Aquest darrer (1913-1976) ha estat una figura senyera de l'òpera al segle XX. En repassem l'obra i la trajectòria, que inclou creació, gestió i difusió operístiques.

Civilització i barbàrie han estat els dos eixos que han marcat la història del segle passat. I l'òpera n'ha estat bon reflex. En parlem en un programa que no serà precisament gaire optimista¿

Repàs per la tradició lírica espanyola, al marge de la sarsuela: de Torrejón i Velasco a García Abril, passant pel nacionalisme d'Arrieta i Bretón, a més de les aportacions de Manuel de Falla.

Amb "Wozzeck", Alban Berg va posar damunt de l'escenari les contradiccions de l'ànima humana amb una música i un personatge d'alt voltatge.

Una història de l'òpera amb ulls de dona: compositores com Caccini, Jacquet de la Guerre, Viardot, Musgrave, Saariaho o García-Tomàs revelen que l'òpera també ha estat femenina, tot i els lamentables silenciaments. (Foto de Maarit Kytöharju)

Des del segle XX fins als nostres dies: les òperes de Manén, Pahissa, Morera, Toldrà, Montsalvatge, Soler, Guinjoan, Benguerel, Santos, Magrané i García-Tomàs.

Repassem ara la història de la música catalana, des dels orígens amb "Il più bel nome" fins a la figura de Felip Pedrell, amb una atenció especial als compositors catalans d'influx italià i la presa de consciència del nacionalisme.

Repassem ara la història de la música catalana, des dels orígens amb "Il più bel nome" fins a la figura de Felip Pedrell, amb una atenció especial als compositors catalans d'influx italià i la presa de consciència del nacionalisme.

Amb motiu de la mort de la mezzosoprano espanyola Teresa Berganza, Catalunya Música ofereix una edició especial del programa "Una tarda a l'òpera" amb l'entrevista que Jaume Radigales li va fer el 15 de gener del 2009.

Des del triomf d'Aragall fins a la Zerbinetta de Sara Blanch. Repassem els noms de grans veus catalanes que han actuat al Liceu des de la dècada del 1960 fins al moment actual.

Viñas, Palet, Barrientos, Lázaro, Blanchart, Dels Àngels¿ grans cantants catalans i catalanes de projecció internacional que van triomfar al Liceu des del 1880 fins al 1950.

Caruso, Tebaldi, Gruberová, Flórez, Camarena, Radvanovsky¿. Grans cantants internacionals que han estat especialment ovacionats i aclamats pels espectadors del Liceu. Els repassem i els donem veu.

Repassem la trajectòria artística del Gran Teatre del Liceu, coincidint amb el 175è aniversari de la inauguració a la Rambla i sense oblidar els anys del Liceu de Montsió, els dos incendis, la bomba i les principals línies artístiques de la nostra pr...

Unides per primer cop al Liceu en una temporada, "Le nozze di Figaro", "Don Giovanni" i "Così fan tutte". En (re)descobrim els secrets que ja no ho són tant (o sí?).

Richard Strauss i Hugo von Hofmannsthal, units per primer cop i prefigurant la gran tragèdia bèl·lica europea: han fet renéixer "Electra" i la gran tragèdia dels Atrides. I amb ella, una òpera de singular i sanguinolenta virulència.

Melodisme, preciosisme i virtuosisme, tres "ismes" al servei de la summa sacerdotessa Norma enmig de les Gàl·lies envaïdes pels romans i amb la millor banda sonora possible: la de Vincenzo Bellini.

L'única òpera de Claude Debussy és la veritable banda sonora de la França del tombant del segle XIX al XX. I us explicarem per què.

Molt més que una escena de bogeria, repassem una de les òperes més romàntiques del repertori italià i un títol emblemàtic de l'últim bel canto.

El que sabem i sobretot el que no sabem sobre una de les òperes més conegudes de la història del gènere.

Comencem febrer amb un plat fort: la mort del tsar Borís al darrer acte de "Borís Godunov" de Modest Mussorgski. L'analitzem i en comparem diverses versions. Baixos, a escena!

Repassem el bo i millor del Händel operístic a partir de "Giulio Cesare". Òperes anteriors i posterios d'aquest alemany rendit als peus de la pompositat de la cort anglesa.

Repassem els noms d'alguns dels millors cantants operístics traspassats durant els darrers vint anys.

Rossini i el sentit de l'humor. La convergència perfecta en "El barber de Sevilla", una obra mestra absoluta de l'humor rossinià.

Repassem els noms d'algunes de les millors cantants operístiques traspassades durant els darrers vint anys.

Amb "Turandot" acaba la gran tradició de l'òpera italiana? Què representa l'òpera pòstuma de Puccini? El final escrit per Berio és legítim, o ho és el de Luciano Berio, estrenat el 2002, precisament l'any en què arrencava "Una tarda a l'òpera" a Cata...

La revolució de la tonalitat i la revolució amorosa. Avui ens fixem en algunes peculiaritats del llenguatge wagnerià d'una de les seves òperes considerades de maduresa.

Repassem una de les obres mestres indiscutibles de la història de l'òpera i, segurament, la millor creació de Claudio Monteverdi. Una òpera que, a més, és la primera inspirada en esdeveniments històrics.

Per què "Rigoletto", "Il trovatore" i "La traviata" s'apleguen sota el títol de "trilogia popular", quan no tenen res a veure entre elles? Descobrim com és el Verdi de la inflexió cap a la maduresa, una setmana abans de la transmissió de "Rigoletto"...

Analitzem l'ària "Dove sono", que canta la Comtessa d'Almaviva al tercer acte de "Le nozze di Figaro" de Mozart, i n'escoltem diverses versions... tot i que les comparacions siguin sempre odioses...

Us heu aturat mai a saber la diferència entre obertura i preludi? I què podem dir sobre els recitatius secs o acompanyats? Sabeu què és una stretta? I algun cop heu sentit, despullats, els leitmotivs wagnerians? Ho descobrim en aquest programa.

Ho sabíeu, que Orfeu marca els inicis de l'òpera com a espectacle? De Peri i Monteverdi a Gluck, passant per l'"Orpheus" de Telemann que veurem al Liceu, ens fixarem en el tractament que l'òpera ha fet d'aquest mite d'origen grec que ha esdevingut un...

Amb motiu de la recent mort de la soprano Edita Gruberová, recuperem l'entrevista que li fèiem el 2008, coincidint amb el 40è aniversari del debut operístic de la soprano eslovaca.

Què és una ària? I una cavatina? I una cabaletta? Bel canto és sinònim d'òpera? I què és un concertant? I per què el paper del cor en l'òpera? Descobrim el primer episodi d'allò que podem anomenar "Glossari operístic".

Radiografiem una ària, "Celeste Aida", del primer acte d'Aida. Corelli, Bergonzi, Tucker, Caruso i Del Monaco ens marcaran la pauta a partir de diferents interpretacions no sempre d'acord amb allò que hi havia escrit a la partitura de Giuseppe Verdi.

Fa vint anys inauguràvem la primera temporada d'"Una tarda a l'òpera" amb l'audició d'"Andrea Chénier". Avui recordem un dels títols fonamentals del verisme i analitzem alguns dels fragments més significatius de l'òpera de Giordano, comparant-los amb...

Supervivent d'una generació que s'extingeix, Leo Nucci és un dels millors barítons Verdi del moment, present encara als escenaris mundials sota la pell de Nabucco, Macbeth o, sobretot, Rigoletto.

Soprano lírica amb ribets de dramàtica o soprano dramàtica amb ribets de lírica? Descobrim en aquest programa qui hi ha darrere d'un dels grans noms de l'òpera actual: la sueca Nina Stemme.

Destacat per les seves interpretacions de Verdi, Ildar Abdrazakov és el baix rus més reconegut a escala internacional. La versatilitat i el color de la seva veu el fan apte per a altres repertoris, que sentirem en aquest programa.

Cavalli, Mozart i Rossini, a més d'incursions en un repertori més dramàtic són etiquetes que marquen l'estil de la soprano navarresa María Bayo, hereva de la gran escola de cant espanyola.

Veu exquisida i musicalitat que es du a les venes. Aquestes són les característiques de la mezzosoprano francesa Sophie Koch, que sentirem en el monogràfic que li dediquem.

NATURALMENT, UN CONTRATENOR: BEJUN MEHTA En el capítol de contratenors, és difícil trobar-ne amb veu natural, o simuladament natural i sense que se'ls notin els artificis. Aquest és el cas del nord-americà Bejun Mehta, fill i nebot de músics i intèrp...

UNA SOPRANO GRECOALEMANYA: ANJA HARTEROS Des de Munic es projecta al món, tot i les seves escadusseres actuacions fora de Centreeuropa. Anja Harteros és una cantant de tècnica solida, de carrera consolidada i de trajectòria consensuada i aclamada per...

Amb els anys, s'ha convertit en un dels tenors més reclamats de tots els teatres del món. La de Piotr Beczala és i ha estat una de les trajectòries més coherents i consolidades dels tenors contemporanis. Seriós i compromès amb el que fa, el seu és un...

UN BAIX BARÍTON AUSTRAL: ERWIN SCHROTT Seductor en estat pur i especialista en rols malèfics, el baix baríton uruguaià Erwin Schrott és una veritable referència, avui dia, en papers diabòlics. De Mozart a Puccini, passant per Donizetti o Verdi, la de...

Alemany, molt alemany, i wagnerià, molt wagnerià, Klaus Florian Vogt és un dels millors tenors lírics del moment especialistes en l'obra de Richard Wagner. Habitual a Bayreuth, en descobrirem la veu i les seves peculiaritats, fins i tot en repertori...

L'herència d'un estil i l'herència d'un passat en boca de la mezzosoprano russa Olga Borodina, lleial hereva de la gran tradició eslava en el context de les veus greus femenines.

Un baríton nascut a Gal·les, que aplega musicalitat, carisma i dots interpretatius. De Don Giovanni a Sweeney Todd, passant per Wotan, Scarpia i Falstaff. Senzillament, Bryn Terfel.

La veu d'or de Llatinoamèrica. Un tenor fet a la mida de Rossini i per a les pàgines més complexes del bel canto romàntic.

Explorem una de les veus més generoses de l'actualitat, de la mà de la mezzosoprano georgiana Anita Rachelishvili, una de les millors Carmen del segle XXI.

Dediquem aquest monogràfic al baríton líric Simon Keenlyside, que ha convertit en or tot el que ha cantat, des de Monteverdi fins a Adès, passant per Mozart, Rossini, Verdi, Thomas i Txaikovski. Keenlyside és el més hamletià dels barítons de l'actual...

Reclamada pels més importants directors i conjunts instrumentals de música antiga, barroca i clàssica, Núria Rial és una de les nostres millors ambaixadores en matèria de música vocal. A punt per gaudir la temporada que ve de la seva Pamina al Liceu,...

Descobrim el tenor mexicà, cèlebre per bisar l'ària de Tonio de "La fille du régiment", amb 9 temibles dos de pit que en la veu de Camarena acaben sent divuit. Passegem amb Camarena pels viaranys d'un repertori de grans dificultats.

Una mezzo inconformista, inquieta i curiosa, que no tan sols ha estat perfecta ambaixadora de les causes mozartiana i rossiniana, sinó que ha explorat les regions més insòlites d'una tessitura única.

Elegància i herència d'un estil. Ludovic Tézier és un dels millors barítons francesos de l'actualitat. Ho demostren la seva projecció internacional i l'opinió unànime de públic i de crítica, davant d'una veu preciosa i d'un fraseig noble en el cant.

Descobrim la veu de la soprano basca més internacional i d'una de les cantants més glamuroses de la seva generació. Una treballadora incansable al servei de les pàgines més romàntiques de la història de l'òpera.

Continuem, de la mà del tenor argentí, amb la bona salut del cant líric a Llatinoamèrica. Polifacètic i polèmic, Cura és i ha estat un referent del repertori verista i tardoromàntic italià.

Descobrim la veu i la personalitat d'aquesta cantant alemanya, una de les sopranos més estratosfèriques de l'actualitat, que fa fàcil allò més difícil: el cant en coloratura amb una pirotècnia vocal com poques.

De bracet d'Edita Gruberová, però amb èxits per mèrits propis, el barceloní Josep Bros ha estat un destacat intèrpret de les òperes del belcanto romàntic, amb una dedicació especial a Donizetti i Bellini, sense oblidar algunes de les parts més líriqu...

Nascut a Dresden, Rene Pape és un baix excel·lent, especialitzat en òpera alemanya, sobretot en les obres de Richard Wagner, tot i haver fet també incursions en el terreny de l'òpera italiana i fins i tot russa.

Nascut a Dresden, Rene Pape és un baix excel·lent, especialitzat en òpera alemanya, sobretot en les obres de Richard Wagner, tot i haver fet també incursions en el terreny de l'òpera italiana i fins i tot russa.

Sense cap mena de dubte, el tenor bavarès Jonas Kaufmann desperta passions i triomfa allà on va. La seva veu de lírico-spinto li permet abordar un repertori ampli i versàtil, en italià, francès i alemany. I amb uns inicis de carrera ben curiosos.

Amb més de 25 anys de carrera professional al darrere, la soprano romanesa Angela Gheorghiu és la gran (i potser la darrera) diva de l'òpera italiana, amb un repertori que s'ha fet seu i reconegut pel públic i la crítica d'arreu del món.

L'últim gran divo del segle XX. Una veu imponent i un repertori ampli i coherent. La vida i els miracles de Roberto Alagna, el tenor francoitalià més carismàtic.

Lleugera, volàtil, simpàtica i versàtil. Avui parlem de Joyce DiDonato. Senzillament, una de les millors.

Un repàs de les millors gravacions del versàtil baríton danès Bo Skovhus, d'ampli repertori i compromès amb l'òpera del segle XX.

El tenor que va voler ser Plácido Domingo. L'ascensió i la caiguda d'un dels millors tenors de la primera dècada del segle XXI.

Molt estimada al Liceu, on ha inaugurat la temporada 2020-2021 al costat de Piotr Beczala, la soprano nord-americana és de les més aclamades internacionalment per la seva veu àmplia i generosa en projecció i per la versatilitat del seu repertori, amb...

Molt estimada al Liceu, on ha inaugurat la temporada 2020-2021 al costat de Piotr Beczala, la soprano nord-americana és de les més aclamades internacionalment per la seva veu àmplia i generosa en projecció i per la versatilitat del seu repertori, amb...

Baríton malagueny d'indubtable projecció internacional, Carlos Álvarez ha estat i segueix sent un dels Don Giovanni més interessants de l'actualitat, sense oblidar les seves actuacions al servei de papers verdians com els de Rodrigo ("Don Carlo"), Ri...

Aproximació a la mezzosoprano letona, molt amant de la cultura hispànica i que ha incorporat al seu repertori el personatge de Carmen, entre d'altres. Una veu dúctil i sensual, d'ampli repertori, amb una discografia i videografia abundant i reconegu...

Repassem la veu i la trajectòria artística del baix italià Ildebrando d'Arcangelo, cèlebre per les seves interpretacions d'òperes de Mozart, Verdi i del belcanto romàntic, a més de títols barrocs de G. F. Händel. Una veu fosca, rotunda i impecable en...

Català universal per la seva projecció arreu i contratenor conegut i reconegut per les seves interpretacions d'òpera barroca (Cavalli, Vivaldi, Händel), el contratenor català, nascut a Avià (Berguedà), ha inclòs també el lied i l'òpera contemporània...

La soprano francesa més destacada de les darreres dècades, amb uns inicis com a líricolleugera i la transformació cap a un repertori més líric o fins i tot dramàtic. Parlarem també de la faceta com a "cantactriu" d'una de les millors veus de l'actual...

Per molts, la diva del moment. Per altres, una intèrpret excel·lent. Repassarem els grans èxits de la soprano russa, des dels primers passos al teatre Mariinski fins a les darreres actuacions en teatres tan emblemàtics com el Metropolitan Opera House...

Acabem la sèrie reflexionant sobre els nous reptes de l'espectacle operístic en els primers 20 anys del segle XXI de la mà d'alguns dels grans noms: Benjamin, Adès, Turnage i Saariaho.

L'òpera a la segona meitat del segle XX La recomposició europea i la seva traducció operística. La represa de la tradició amb criteris de modernitat: Britten i Menotti. Les antiòperes (Ligeti, Zimmermann) i l'experimentació performativa (Glass). Més...

L'òpera a l'Europa i la Nord-amèrica de la primera meitat del segle XX (1900-1940), amb els grans noms centreuropeus (Schreker, Zemlinski, Hindemith, Krenek, Berg, Schönberg, Korngold), de França (Debussy), de l'URSS (Xostakòvitx) o dels Estats Units...

De la brutalitat de Salome i Elektra a la reflexió estètica de Capriccio, passant pel lirisme evocador de Rosenkavalier i Ariadne auf Naxos o pel simbolisme de Die Frau ohne Schatten. Evoquem la figura de Richard Strauss, perfecte pont entre el postr...

L'última alenada d'òpera italiana de la mà del verisme. Avui repassem el bo i millor de les òperes veristes amb el protagonisme de Mascagni i Leoncavallo i, sobretot, de l'apoteosi melodramàtica que suposa Giacomo Puccini.

Avui us proposem un viatge per l'Europa operística de la segona meitat del segle XIX, sortint del París de Bizet i Gounod fins arribar al Moscou de Mussorgski, passant pels boscos poblats de caçadors furtius o pels pobles txecs amb núvies venudes, se...

Les grans reformes de Richard Wagner i la culminació de l'espectacle operístic a Bayreuth: del drama romàntic a la culminació eticoestètica, "L'anell del Nibelung".

L'empremta personal del músic que va escriure la "banda sonora" del Risorgimento: d'Oberto a Falstaff, passant pels grans drames romàntics. Parlem de Verdi i també de la gran literatura a la qual va posar música.

La comicitat rossiniana i el triomf del darrer bel canto amb dos noms propis: Gaetano Donizetti i Vincenzo Bellini. Un viatge a través del primer episodi sobre l'hegemonia de l'òpera italiana al segle XIX.

La prolífica activitat teatral de Wolfgang Amadeus Mozart, des d'"Apollo et Hyacinthus" fins a "La flauta màgica"; passant per la trilogia Da Ponte.

El naixement i consolidació de l'òpera "buffa": tres generacions de compositors napolitans. Les reformes teatrals de C.W. Gluck.

El triomf de l'ària "da capo" i dels castrats: guanyen, per golejada, els italians, de la mà de Vivaldi, Porpora, Hasse i Händel. Tercer episodi de la història de l'òpera.

De París a Londres, de Lully a Purcell. La tragèdia lírica i la comèdia lírica franceses i la masque anglesa. Segon episodi de la història de l'òpera.

De Màntua a Nàpols, passant per Venècia. De Peri a Cavalli, passant per Monteverdi. Voleu saber on, quan, com i per què va néixer l'òpera? Us ho expliquem en el primer episodi que dediquem a la història del gènere.

Tot i que amb edició confinada i feta des de casa, diumenge, a les 19h., torna a l'antena de Catalunya Música el programa "Una tarda a l'òpera", que realitza i presenta Jaume Radigales per divuitena temporada consecutiva. En aquesta edició, parlarem...

Una proposta de novetat literària per a un Sant Jordi confinat: la novel·la "Una muerte cantada", de Ruth Zauner, que narra els misteris i assassinats en un teatre d'òpera. Conversem amb en Xavier Cester sobre els tancaments i cancel·lacions de teatr...

L'òpera com a espectacle públic va sorgir a la ciutat dels canals i ben aviat van obrir molts teatres que van prodigar un nou art que aviat s'estendria arreu d'Europa. Dediquem el programa als teatres venecians, de la mà dels seus principals composit...

Recordem l'extraordinària soprano italiana, dos mesos després de la seva mort, de la mà d'un dels seus millors amics, Jordi Pujal. I ho farem amb gravacions inèdites.

Les estrenes de "Der Vampyr" i "Das Liebesverbot". Les tres grans sopranos que no sentirem (per ara) al Palau: Iontxeva, Bartoli i Bayo. Josep Bros ens revela el seu confinament. I una novetat en DVD: el "Hamlet" de Thomas, del segell Naxos.

Edició especial i casolana del programa "Una tarda a l'òpera", per fer-vos companyia a partir de la música operística, en un format poc habitual, amb motiu d'aquests dies de confinament obligat. Repassem les efemèrides de la setmana, ens fem ressò d'...

Obrim el calaix de novetats en CD i DVD. "Veus inaudibles": Felice Varesi, el baríton de Verdi, amb Alba Quinquillà.

Efemèrides: l'estrena de "La juive" d'Halévy. Els Amics de l'Òpera de Sabadell presenten com a segona òpera de la temporada "La traviata" i hi dediquem un dossier. Cròniques i crítiques de Xavier Cester: el "Falstaff" de Calixto Bieito a Hamburg.

En ocasió de les representacions de "La clemenza di Tito", dediquem un dossier a la darrera òpera del catàleg de Mozart. "Opera mundi" amb Pere Andreu Jariod.

En ocasió de la reposició de l'òpera "Diàlegs de Tirant i Carmesina" al Liceu, conversem amb el seu compositor, Joan Magrané. "Veus inaudibles": Dues rivals en temps de Händel, les sopranos Fausta Bordoni i Francesca Cuzzoni. Novetats en DVD.

Necrològiques: han mort recentment el director escènic Harry Kupfer i el tenor Peter Schrier. Conversem amb Assunto Nese, director artístic de la temporada d'Òpera de Cambra de Barcelona (Amics de l'Òpera de Sarrià) i amb Anna Ponces, directora escèn...

La gran mezzosoprano nord-americana ens concedeix una entrevista en exclusiva. "Opera mundi", amb Pere Andreu Jariod. Novetats en DVD.

Repassem un dels títols més populars de Verdi i l'òpera més representada al Liceu, que torna el dia 13 a l'escenari de la Rambla. A la secció "Veus inaudibles", Julián Gayarre.

Per què un dels compositors operístics més famosos del segle XIX és avui un perfecte desconegut? En parlem amb un dels màxims especialistes en el músic germanicofrancès: Domènec González de la Rubia.

Dediquem el darrer programa de la temporada a títols operístics ambientats la nit de Nadal o en festes de Cap d'Any. En Xavier Cester ens durà les cròniques del viatger errant.

Recordem les estrenes de "La vestale" i "El barber de Bagdad". El contratenor Jakub Józef Orlinski es presenta al Palau de la Música. Veus inaudibles: Elena Sanz.

Avui obrim el nostre calaix de novetats en CD i en DVD. Entre d'altres, "Lohengrin" gravat a Bayreuth, la première mundial de "Lessons in love and violence" de George Benjamin i una suggerent "Manon" de Massenet amb Annick Massis.

Torna al Liceu el títol doble per antonomàsia de l'òpera i dediquem un dossier a "Cavalleria rusticana" i un altre a "Pagliacci".

El tenor canari Celso Albelo, coprotagonista de les funcions de "Doña Francisquita" al Liceu, ens visita a "Una tarda a l'òpera". I Xavier Cester ens parla de les funcions de "Le grand macabre" amb direcció escènica de Calixto Bieito i de l'estrena a...

Després de les efemèrides del dia, homenatgem el baríton italià recentment traspassat Rolando Panerai. A més, Pere Andreu Jariod ens porta un nou capítol d'Opera Mundi.

"Doña Francisquita" torna al Liceu amb un nou muntatge de Lluís Pasqual. I a Veus inaudibles l'Alba Quinquillà ens parla del tenor Adolphe Nourrit.

El mite de Don Joan en l'òpera amb fragments d'obres de Righini, Tritto, Gazzaniga, Mozart, Pacini i Carnicer.

La ventafocs rossiniana torna a l'escenari de La Faràndula de Sabadell i us en parlem. Torna Xavier Cester, el cronista errant, per parlar-nos dels darrers espectacles que ha vist en teatres europeus.

Conversem amb el director escènic de la "Turandot" del Liceu, el videoartista Franc Aleu. Torna Pere Andreu Jariod, que ens parlarà de l'òpera a Internet i a les xarxes socials. Novetats: el recital d'Ildar Abdrazakov (DG).

Encetem nova secció, amb Alba Quinquillà: veus històriques que ningú no ha sentit. I comencem amb Nancy Storace, la primera Susanna de Le nozze di Figaro i la soprano predilecta de Mozart. Parlem de l'exposició Òpera al Caixafòrum. Novetats: el Papag...

El Liceu alça el teló 20 anys després de la seva reconstrucció amb el mateix títol: "Turandot". Us proposem l'audició de fragments d'altres òperes sobre el mateix tema de compositors com Busoni o el final alternatiu de Berio, a més de la música incid...

Arrenquem la nostra 18a temporada! Després de diversos esdeveniments operístics de l'estiu, ens disposem a encarar una tardor que ens prepara moltes sorpreses. Repassem els èxits de Lisa Davidsen i els fracassos de Valery Gergiev i Anna Netrebko a Ba...

Ens visita Oriol Aguilà per parlar de la 33ena edició del Festival de Peralada. I acabem la temporada parlant de Luisa Miller i conversant amb Xavier Cester, el cronista errant. Bon estiu a tothom!

La soprano Mireia Tarragó clourà el cicle dels Sopars Lírics al restaurant Les 7 Portes el 28 de juny, i per aquest motiu conversem amb aquesta jove cantant. Recordarem les efemèrides del dia i us presentarem diverses novetats operístiques en DVD.

Un dels nostres millors artistes, el tenor Jaume Aragall, acaba de celebrar el 80è aniversari. Li dediquem un dossier d'homenatge mentre obrim el calaix de novetats en disc i DVD.

Dediquem un dossier a l'òpera "Tosca", de Puccini, que des d'avui torna a l'escenari del Gran Teatre del Liceu. La Mònica Pagès ens regala el darrer reportatge de "L'òpera per dins", centrat en la regidoria del Liceu de la mà de Xesca Llabrés.

Repassem algunes de les àries operístiques més destacades que inclouen passatges obligats per a diversos instruments de l'orquestra: de Vivaldi a Verdi passant per Händel, Paisiello, Mozart, Rossini, Donizetti i Meyerbeer.

En el programa d'avui recordem l'estrena de "Le rossignol" de Stravinsky, abans d'obrir el calaix de novetats operístiques en CD i DVD. Us parlarem d'una òpera "rara" com "Il vespro siciliano" de Lindpaintner i en Xavier Cester ens farà la crònica de...

Estrenada al Liceu el dia 13, us parlem de l'òpera "Els pescadors de perles". També recordarem la veu de Diana Damrau, que el 22 de maig torna a l'escenari del Palau de la Música Catalana. I la Mònica Pagès ens presenta un nou capítol de la sèrie "L'...

Amb motiu del recital que Juan Diego Flórez ofereix al Palau de la Música el dia 7 de maig, us presentem una selecció del millor repertori operístic interpretat pel cèlebre tenor peruà. I ho complementem amb dues novetats en DVD (Billy Budd) i el CD...

Torna "La Bohème" de Puccini a Sabadell i en Xavier Cester ens parla de l'estrena mundial de "Les Bienveillantes" d'Héctor Parra a Flandes.

Repassem les veus d'Elena Nicolai i de Fedora Barbieri i us presentem una òpera rara: "La campana sommersa", d'Ottorino Respighi. Novetats en DVD: "Wozzeck", "Turandot" i "Cendrillon".

La Cieca de les funcions de "La Gioconda" al Liceu, la mezzosoprano madrilenya María José Montiel, atén les preguntes d'"Una tarda a l'òpera". Recordarem les figures de Theo Adam i de Wilma Lipp, traspassades el mes de gener. La Mònica Pagès a "L'òpe...

Conversa amb els pares d'una criatura que ja té 25 anys, a les portes de l'estrena de "je suis narcisiste" de Raquel García Tomàs i Helena Tornero al teatre Lliure. Òpera rara: "Il Pigmalione" de Donzietti i novetat en CD: "Aureliano in Palmira" de R...

L'òpera "La Gioconda" és l'única de Ponchielli que es manté al repertori dels teatres d'arreu. Ara torna al Liceu i us en parlem en un dossier. I en Xavier Cester ens parla de l'estrena mundial de "Frankenstein" a Brussel·les

Conversem amb el tenor Joel Prieto, recent Grimolado en les funcions de "Rodelinda" al Liceu. Anunciem la propera "Cendrillon" de Viardot de Sarrià i "La Cantarina" de Haydn a Reus.

Parlem de la 50ena edició dels Sopars Lírics al Restaurant Set Portes amb Jordi Maddaleno. Descobrim els Amics del Liceu amb la Mònica Pagès i conversem amb la sopranp nordamericana Lisette Oropesa, que ha protagonitzat Rodelinda al Liceu

Divendres 8 recordàvem el 150è aniversari de la mort d'Hector Berlioz (1803-1869) i diumenge repassem, a "Una tarda a l'òpera", la trajectòria teatral del més revolucionari dels compositors francesos.

"Hamlet" en versió de concert torna al Liceu i us parlem dels personatges d'Ofèlia i de Hamlet, traduïts per la música d'Ambroise Thomas. Compararem les veus dEttore Bastianini i de Rolando Panerai i presentem una novetat händeliana en DVD: "Serse".

Us oferim un dossier de l'òpera Rodelinda, que per primera vegada es representa al Liceu. I en Xavier Cester ens parlarà de "les troyens" de Berlioz a París dirigida per Tcherniakov i Jordan i de "Carles V" de Krenek a Munic, amb posada en escena de...

Us oferim un dossier de l'òpera Rodelinda, que per primera vegada es representa al Liceu. I en Xavier Cester ens parlarà de "les troyens" de Berlioz a París dirigida per Tcherniakov i Jordan i de "Carles V" de Krenek a Munic, amb posada en escena de...

Enrevistem el tenor David Alegret, després de les funcions d'estrena de "L'enigma di Lea". Conversem amb Josep Pintó sobre la temporada lírica d'El Monegal (Solsonès) i presentem una novetat en DVD: "Giovanna d'Arco" de Verdi amb Anna Netrebko i diri...

Els Amics de l'Òpera de Sabadell tornen a presentar "L'elisir d'amore" i ens apropem a aquesta òpera còmica de Gaetano Donizetti. A l'espai "L'òpera per dins", la Mònica Pagès conversa amb Carme Portaceli, directora escènica de "L'enigma di Lea". I p...

"L'enigma di Lea" s'estrena al Liceu: conversem amb el compositor Benet Casablancas i amb l'escriptor Rafael Argullol. També presentem el DVD de l'"Otello" de Paco Azorín al Festival de Peralada, enregistrat a Macerata (segell Dynamic)

Varduhi Abrahamyan ens parla de la seva carrera, dels orígens musicals de la seva família i del repertori que aborda en el present. En Xavier Cester ens parla del "Sweeney Todd" amb Bryn terfel i Angelika Kirschlager a Zuric i de l'"Attila" inaugural...

A més, parlem del recital que protagonitzaran Magdalena Kozená i Mitsuko Uchida al Palau de la Música Catalana el 17 de gener. També sentim la secció L'òpera per dins, amb Mònica Pagès, dedicada als amics del 4t i 5è pis del Liceu i descobrim un nove...

El dia de Reis ens porta un dossier sobre "Madama Butterfly", de Giacomo Puccini. L'òpera japonesa del gran compositor italià que torna al Gran Teatre del Liceu.

El magazín operístic amb tot allò que cal saber sobre l'òpera: entrevistes a cantants i directors, dossiers d'òperes, efemèrides, novetats en CD i DVD, crítiques i reportatges. Els diumenges, de 19 h a 20 h, amb Jaume Radigales.

El magazín operístic amb tot allò que cal saber sobre l'òpera: entrevistes a cantants i directors, dossiers d'òperes, efemèrides, novetats en CD i DVD, crítiques i reportatges. Els diumenges, de 19 h a 20 h, amb Jaume Radigales.

El magazín operístic amb tot allò que cal saber sobre l'òpera: entrevistes a cantants i directors, dossiers d'òperes, efemèrides, novetats en CD i DVD, crítiques i reportatges. Els diumenges, de 19 h a 20 h, amb Jaume Radigales.

Dossier de l'òpera "L'italiana in Algeri" de Gioacchino Rossini

El magazín operístic amb tot allò que cal saber sobre l'òpera: entrevistes a cantants i directors, dossiers d'òperes, efemèrides, novetats en CD i DVD, crítiques i reportatges. Els diumenges, de 19 h a 20 h, amb Jaume Radigales.

El magazín operístic amb tot allò que cal saber sobre l'òpera: entrevistes a cantants i directors, dossiers d'òperes, efemèrides, novetats en CD i DVD, crítiques i reportatges. Els diumenges, de 19 h a 20 h, amb Jaume Radigales.

El magazín operístic amb tot allò que cal saber sobre l'òpera: entrevistes a cantants i directors, dossiers d'òperes, efemèrides, novetats en CD i DVD, crítiques i reportatges. Els diumenges, de 19 h a 20 h, amb Jaume Radigales.

La Mònica Pagès presenta l'òpera per dins amb Josep-Ramon Olivé. Conversem amb Toni Marsol, Pau Monterde sobre els "Falstaff" de Sabadell

El magazín operístic amb tot allò que cal saber sobre l'òpera: entrevistes a cantants i directors, dossiers d'òperes, efemèrides, novetats en CD i DVD, crítiques i reportatges. Els diumenges, de 19 h a 20 h, amb Jaume Radigales.

El magazín operístic amb tot allò que cal saber sobre l'òpera: entrevistes a cantants i directors, dossiers d'òperes, efemèrides, novetats en CD i DVD, crítiques i reportatges. Els diumenges, de 19 h a 20 h, amb Jaume Radigales.

El magazín operístic amb tot allò que cal saber sobre l'òpera: entrevistes a cantants i directors, dossiers d'òperes, efemèrides, novetats en CD i DVD, crítiques i reportatges. Els diumenges, de 19 h a 20 h, amb Jaume Radigales.

El magazín operístic amb tot allò que cal saber sobre l'òpera: entrevistes a cantants i directors, dossiers d'òperes, efemèrides, novetats en CD i DVD, crítiques i reportatges. Els diumenges, de 19 h a 20 h, amb Jaume Radigales.

El magazín operístic amb tot allò que cal saber sobre l'òpera: entrevistes a cantants i directors, dossiers d'òperes, efemèrides, novetats en CD i DVD, crítiques i reportatges. Els diumenges, de 19 h a 20 h, amb Jaume Radigales.

El magazín operístic amb tot allò que cal saber sobre l'òpera: entrevistes a cantants i directors, dossiers d'òperes, efemèrides, novetats en CD i DVD, crítiques i reportatges. Els diumenges, de 19 h a 20 h, amb Jaume Radigales.

El magazín operístic amb tot allò que cal saber sobre l'òpera: entrevistes a cantants i directors, dossiers d'òperes, efemèrides, novetats en CD i DVD, crítiques i reportatges. Els diumenges, de 19 h a 20 h, amb Jaume Radigales.

El magazín operístic amb tot allò que cal saber sobre l'òpera: entrevistes a cantants i directors, dossiers d'òperes, efemèrides, novetats en CD i DVD, crítiques i reportatges. Els diumenges, de 19 h a 20 h, amb Jaume Radigales.

El magazín operístic amb tot allò que cal saber sobre l'òpera: entrevistes a cantants i directors, dossiers d'òperes, efemèrides, novetats en CD i DVD, crítiques i reportatges. Els diumenges, de 19 h a 20 h, amb Jaume Radigales.

El magazín operístic amb tot allò que cal saber sobre l'òpera: entrevistes a cantants i directors, dossiers d'òperes, efemèrides, novetats en CD i DVD, crítiques i reportatges. Els diumenges, de 19 h a 20 h, amb Jaume Radigales.

El magazín operístic amb tot allò que cal saber sobre l'òpera: entrevistes a cantants i directors, dossiers d'òperes, efemèrides, novetats en CD i DVD, crítiques i reportatges. Els diumenges, de 19 h a 20 h, amb Jaume Radigales.

Amb motiu de l'estrena de "Written on Skin" ens introduïm al món de l'òpera del segle XXI i ho fem acompanyats per Joan Magrané, Raquel García Tomàs, Hèctor Parra, Christina Scheppelmann i Dietrich Grosse

TRANSMISSIÓ DES DEL SALÓ DELS MIRALLS DEL GRAN TEATRE DEL LICEU PRESENTACIÓ: "Una tarda a l'òpera, un llibre de Jaume Radigales Dijous 23 d'abril, a les 12 del migdia, Catalunya Música va connectar amb el Saló dels Miralls del Gran Teatre del Liceu...

El magazín operístic amb tot allò que cal saber sobre l'òpera: entrevistes a cantants i directors, dossiers d'òperes, efemèrides, novetats en CD i DVD, crítiques i reportatges. Els diumenges, de 19 h a 20 h, amb Jaume Radigales.

Dossier d'òperes

El magazín operístic amb tot allò que cal saber sobre l'òpera: entrevistes a cantants i directors, dossiers d'òperes, efemèrides, novetats en CD i DVD, crítiques i reportatges. Els diumenges, de 19 h a 20 h, amb Jaume Radigales.

Programa especial

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera