--------- patrocinadors involuntaris --------------------------------------
Atenció: les imatges i descripcions del personatge han estat recuperades d'internet amb un sistema semiautomàtic. Poden ser totalment inacurades o falses. Declinem tota responsabilitat sobre les dades que es presenten.
Pedro Pardo i Albert Galceran són "Els homes clàssics"! Cada setmana es marquen l'objectiu d'acostar la clàssica al gran públic. F...
Els quintets de piano i instruments de vent i alguns dels quartets de corda en mi bemoll són els protagonistes del programa d'avui, en què "Els homes clàssics" ens redescobreixen un hit beethovenià que també està en aquesta tonalitat. La música de ca...
La "Tercera simfonia" de Beethoven marca un punt d'inflexió en la història de la música, però, abans d'ell, els compositors també van compondre simfonies en mi bemoll. Les repassem amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
"La consagració de la primavera" és potser l'obra més icònica sobre una festa pagana. Ens endinsem en el món sonor de Stravinsky i els seus ritmes violents amb la creació d'una nova manera de ballar i coneixem per dins l'obra més important del compos...
Com Debussy i Stravinski, Ravel el 1913 va estrenar el seu ballet immers en el món pastoral de les nimfes i els pirates. Coneixem la història de "Dafnis i Cloe" a través de la música de Ravel, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Carl Nielsen va compondre un poema simfònic a partir de la història impossible de Pan i Syrinx, una història molt inspiradora que ha provocat la imaginació de molts compositors. La repassem amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.
Festes paganes i personatges fantàstics a través de la música, resumits en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
La setmana dedicada a les obres per a instrument sol, més enllà del piano, resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Quan pensem en un recital per a instrument sol ens ve al cap el piano o la guitarra, però hi ha obres per a instruments que normalment han d'estar acompanyats a l'escenari. Per sort, Bach va iniciar un camí que recorrerien altres compositors, i aques...
Igual que amb el violí, Bach va crear obres per a violoncel sol que han esdevingut el pilar fonamental de les obres per a violoncel: les suites. Les recordem amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Cassadó o Kodály són dos dels compositors que van escriure obres per a violoncel sol seguint l'exemple de Bach, cadascun amb les seves particularitats i el seu segell identitari. Les coneixem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Els instruments de vent, com la flauta, també han sigut protagonistes d'obres per a ells sols. En repassem les més interessants amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
La vida i obres de György Ligeti resumides en una hora de ràdio, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
György Ligeti és un dels compositors contemporanis més interessants alhora que desconeguts, i aquesta setmana els Homes Clàssics ens acosten al seu món sonor. Comencem amb la seva biografia, en una setmana més cinematogràfica del que ens podríem imag...
Un concepte tan antic com la polifonia és totalment renovat i revisat per Ligeti, que crea la seva micropolifonia. La coneixem amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.
A partir dels anys 60 del segle XX, Ligeti esdevé un dels compositors més importants gràcies a obres com el seu concert per a violoncel o el seu segon quartet de corda, que recordarem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
A partir dels anys 60 del segle XX, Ligeti esdevé un dels compositors més importants gràcies a obres com el seu concert per a violoncel o el seu segon quartet de corda, que recordarem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
L'òpera "El gran macabre" és la protagonista de l'últim programa dedicat a Ligeti, en què coneixerem també els seus concerts per a piano i violí amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Aquesta setmana, coincidint amb l'aniversari de Wagner i avançant-nos al 150è aniversari de la Tetralogia de "L'anell del Nibelung", els Homes Clàssics -Albert Galceran i Pedro Pardo- assumeixen el repte d'endinsar-se en aquestes quatre òperes en què...
El Brahms consolidat entre els anys 1876 i 1880, resumits en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Cada dos anys, coincidint amb la setmana del 7 de maig, "Els homes clàssics" li dediquen els programes a Johannes Brahms, i aquest any es volen centrar en un període de la seva vida en què, un cop estrenada la "Primera simfonia", el seu prestigi com...
Tota una setmana dedicada a les 7 simfonies de Jean Sibelius, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.
Aquesta setmana l'Albert Galceran i el Pedro Pardo, els "Homes clàssics" de Catalunya Música, volen reivindicar el compositor finlandès Jean Sibelius més enllà del seu poema simfònic "Finlàndia", i per això volen fixar-se en les seves 7 simfonies, se...
Les simfonies són una bona manera d'entendre l'evolució del llenguatge musical del compositor finlandès Jean Sibelius, i la seva Segona simfonia encara conserva la força i la grandiositat de la simfonia romàntica del segle XIX, però al mateix temps j...
La Tercera simfonia de Sibelius es considera una de les seves obres més fosques, i té una explicació molt humana. La vols descobrir? No et perdis aquest capítol.
Amb la Cinquena simfonia, Sibelius recupera una música més lluminosa, expansiva i monumental, però no torna simplement al Romanticisme de la Segona simfonia, ja que amb el pas dels anys i l'experiència, la seva manera de construir la música ha canvia...
Acabem la setmana dedicada a les simfonies de Sibelius amb la darrera que va compondre, la número 7. És una obra molt diferent de les simfonies tradicionals i representa, en certa manera, el punt culminant de tota l'evolució de Sibelius com a simfoni...
Una setmana dedicada a "La flauta màgica", "Els pescadors de perles" i "Porgy and Bess", totes tres òperes estrenades un 30 de setembre i resumides en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
El 30 de desembre del 1791, el 1863 i el 1935 es van estrenar tres òperes molt conegudes avui en dia. Casualitat o no, els Homes Clàssics dediquen la setmana a aquestes tres estrenes, començant per "La flauta màgica" de Mozart i la seva relació amb l...
Després de posar-la en context, Pedro Pardo i Albert Galceran ens apropen al món de "La flauta màgica" de Mozart repassant-ne els moments més importants.
La segona òpera que es va estrenar un 30 de setembre no va ser "Carmen", però sí que la va compondre un jove Georges Bizet. Repassem les dificultats que va tenir per poder-la estrenar, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
"Els pescadors de perles" es va estrenar un 30 de setembre i no va tenir l'èxit esperat, segurament a causa d'un pobre llibret. Revisem aquesta òpera amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.
La tercera de les òperes estrenades un 30 de setembre va ser "Porgy and Bess", de George Gershwin. Ens endinsem en el món de la música genuïnament americana amb aquesta òpera amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Tota una setmana dedicada a Dmitri Xostakóvitx i algunes de les seves obres més icòniques, per commemorar el 120è aniversari del seu naixement. Ara, resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.
Aquesta setmana l'Albert Galceran i el Pedro Pardo, "Els homes clàssics", de Catalunya Música, volen commemorar el 120è aniversari del naixement de Dmitri Xostakóvitx, i ho van fer amb un objectiu: endinsar-se en cinc obres del seu catàleg que repres...
Si en el primer capítol de la setmana dedicada a Xostakóvitx el Pedro i l'Albert s'han fixat en la Cinquena simfonia del compositor rus, una obra nascuda de la por a la repressió, en aquest capítol se centraran en el seu Quartet de corda número 8 en...
Tot i ser un compositor enormement original, Dmitri Xostakóvitx tenia certs elements que podem trobar de manera reiterada en les seves obres, i la Simfonia número 10 és una bona obra per reconèixer quins són aquests elements, i a més ens permet endin...
Xostakóvitx va compondre aquest concert per a violí amb la idea que l'interpretés un genial violinista amic seu. Però la por de ser acusat de "formalista" va provocar que l'obra trigués més temps del previst a estrenar-se. Ara bé, és una composició e...
Mai abans una simfonia havia tingut una història més cinematogràfica. Composta durant el setge nazi de Leningrad, la Simfonia núm. 7 ha esdevingut una ferotge crítica als totalitarismes. Una obra imprescindible per conèixer el genial Dmitri Xostakóvi...
Una setmana dedicada a la vida i obres de Luigi Cherubini resumida en una hora de ràdio, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Luigi Cherubini va ser un dels compositors més valorats per Beethoven i va néixer en una època convulsa a escala mundial. Repassem les conseqüències que va tenir en la seva vida aquell període de temps amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Gal...
Ja des de ben jove va destacar com a compositor i va poder viatjar molt i es va establir a França, malgrat l'època històrica. Va anar a favor o en contra seu la Revolució Francesa? Ho descobrim amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Podríem dir que Cherubini és conegut especialment per una òpera: "Medea". I avui, amb "Els homes clàssics", la recordem.
Els canvis de moda van fer que Cherubini s'hagués de reinventar, aproximar-se a la música religiosa i aprofitar també el nou canvi de règim. La música de Cherubini a la Restauració borbònica a França, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Cherubini té un ampli repertori operístic, però també de música de cambra, en què destaquen els seus quartets, que repassem amb "Els homes clàssics".
En la setmana de la Diada nacional de Catalunya els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, han pensat en com els compositors de la perifèria europea han utilitzat la música del seu país per explicar al món la seva identitat nacional. Comencem...
En el segon capítol de la setmana dedicada als compositors que van fer de la seva obra una manera d'explicar la seva nació al món, ens fixem en Edvard Grieg, que va aconseguir que la música clàssica europea pogués tenir una sonoritat clarament norueg...
A diferència de Dvorák o Grieg, Jean Sibelius va trobar una de les seves principals fonts d'inspiració en les llegendes, els herois, la natura i la mitologia finlandesa recollida en el "Kalevala". Vols saber de què es tracta? No et perdis aquest capí...
Acabem la setmana dedicada als compositors que van fer de la música del seu país una eina d'expressió fixant-nos en Béla Bartók, el compositor hongarès que va anar molt més enllà, ja que no només incorpora referències del folklore del seu país, sinó...
Una setmana dedicada a compositors com Dvorák, Grieg, Sibelius i Bartók, i la seva relació amb la música popular, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.
Obres en mi bemoll per començar la temporada, resumides en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Obres en mi bemoll per començar la temporada, resumides en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Com marca la tradició, "Els homes clàssics" comencen la temporada dedicant la setmana a una tonalitat¿ en aquest cas, una tonalitat plena d'heroïcitat! I en el primer programa, obres per a piano sol en mi bemoll major amb Pedro Pardo i Albert Galcera...
Els quintets de piano i instruments de vent i alguns dels quartets de corda en mi bemoll són els protagonistes del programa d'avui, en què "Els homes clàssics" ens redescobreixen un hit beethovenià que també està en aquesta tonalitat. La música de ca...
La "Tercera simfonia" de Beethoven marca un punt d'inflexió en la història de la música, però, abans d'ell, els compositors també van compondre simfonies en mi bemoll. Les repassem amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Beethoven va influir en compositors posteriors fins al punt que altres van compondre les seves terceres simfonies també en mi bemoll major. Les coneixem amb "Els homes clàssics".
La trompa és la protagonista de grans concerts en mi bemoll major. Mozart i Strauss són els grans compositors que repassem amb els Homes Clàssics, i acabem la setmana amb "L'emperador" de Beethoven, que també està en mi bemoll.
Si no saps què escoltar al llarg de l'estiu, els Homes Clàssics et fan diverses propostes de composicions per reescoltar durant les vacances d'estiu. Fins al setembre!
Els Homes Clàssics arriben al final d'aquesta temporada a Catalunya Música, per això volen proposar diverses obres per escoltar-les al llarg de les vacances. La primera proposta ens trasllada fins a la visió de Debussy sobre la mar.
En aquest segon capítol de les propostes estivals, els Homes Clàssics volen que escolteu una obra amb què Txaikovski va voler fer un homenatge a Mozart. Es tracta de la Serenata per a cordes en do major, opus 48. Per això hi trobarem la bellesa mozar...
En aquest segon capítol de les propostes estivals, els Homes Clàssics volen que escolteu una obra amb què Txaikovski va voler fer un homenatge a Mozart. Es tracta de la Serenata per a cordes en do major, opus 48. Per això hi trobarem la bellesa mozar...
Si en el capítol anterior els Homes Clàssics van fer una aproximació a Mozart a través de Txaikovski, en el capítol d'avui anem directament a Mozart. I és que us proposem que al llarg de les vacances us escolteu de nou la famosíssima "Petita serenata...
En una setmana dedicada a recomanacions estivals dels Homes Clàssics no hi podia faltar Beethoven. I ja que és durant les vacances quan podem dedicar més temps a estar en contacte amb la natura, us proposem reescoltar la Simfonia número 6 del geni de...
Els Homes Clàssics arriben al final de la temporada a Catalunya Música viatjant fins a Noruega amb la música de Grieg i el seu "Peer Gynt". Ens retrobem al setembre!
La nit de Sant Joan és la nit més màgica de l'any i, aprofitant que ens acostem al solstici d'estiu, els Homes Clàssics repassen obres que es fixen en les festes paganes i els personatges fantàstics. Comencem amb Debussy i el seu "Preludi a la migdia...
La nit de Sant Joan és la nit més màgica de l'any i, aprofitant que ens acostem al solstici d'estiu, els Homes Clàssics repassen obres que es fixen en les festes paganes i els personatges fantàstics. Comencem amb Debussy i el seu "Preludi a la migdia...
"La consagració de la primavera" és potser l'obra més icònica sobre una festa pagana. Ens endinsem en el món sonor de Stravinsky i els seus ritmes violents amb la creació d'una nova manera de ballar i coneixem per dins l'obra més important del compos...
Com Debussy i Stravinski, Ravel el 1913 va estrenar el seu ballet immers en el món pastoral de les nimfes i els pirates. Coneixem la història de "Dafnis i Cloe" a través de la música de Ravel, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Carl Nielsen va compondre un poema simfònic a partir de la història impossible de Pan i Syrinx, una història molt inspiradora que ha provocat la imaginació de molts compositors. La repassem amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.
Festes paganes i personatges fantàstics a través de la música, resumits en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
La setmana dedicada a les obres per a instrument sol, més enllà del piano, resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Quan pensem en un recital per a instrument sol ens ve al cap el piano o la guitarra, però hi ha obres per a instruments que normalment han d'estar acompanyats a l'escenari. Per sort, Bach va iniciar un camí que recorrerien altres compositors, i aques...
Més enllà de Paganini, altres compositors van seguir l'exemple de Bach i van crear obres per a violí sol. Coneixem les composicions d'Ysaÿe, Prokófiev o Bartók amb "Els homes clàssics".
Igual que amb el violí, Bach va crear obres per a violoncel sol que han esdevingut el pilar fonamental de les obres per a violoncel: les suites. Les recordem amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Cassadó o Kodály són dos dels compositors que van escriure obres per a violoncel sol seguint l'exemple de Bach, cadascun amb les seves particularitats i el seu segell identitari. Les coneixem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Els instruments de vent, com la flauta, també han sigut protagonistes d'obres per a ells sols. En repassem les més interessants amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
La vida i obres de György Ligeti resumides en una hora de ràdio, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
György Ligeti és un dels compositors contemporanis més interessants alhora que desconeguts, i aquesta setmana els Homes Clàssics ens acosten al seu món sonor. Comencem amb la seva biografia, en una setmana més cinematogràfica del que ens podríem imag...
Les primeres obres de Ligeti tenen una forta influència de Bartók i Kodály. Coneixem la seva sonata per a violoncel sol i la seva famosa "Musica ricercata", utilitzada per Stanley Kubrick en alguna de les seves pel·lícules.
Un concepte tan antic com la polifonia és totalment renovat i revisat per Ligeti, que crea la seva micropolifonia. La coneixem amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.
A partir dels anys 60 del segle XX, Ligeti esdevé un dels compositors més importants gràcies a obres com el seu concert per a violoncel o el seu segon quartet de corda, que recordarem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
A partir dels anys 60 del segle XX, Ligeti esdevé un dels compositors més importants gràcies a obres com el seu concert per a violoncel o el seu segon quartet de corda, que recordarem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
L'òpera "El gran macabre" és la protagonista de l'últim programa dedicat a Ligeti, en què coneixerem també els seus concerts per a piano i violí amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Després de cinc capítols dedicats a entendre la grandesa de "L'anell del Nibelung" integrat per les quatre òperes "L'or del Rin", "La valquíria", "Siegfried" i "El capvespre dels déus". Ara en pots escoltar el resum.
Aquesta setmana, coincidint amb l'aniversari de Wagner i avançant-nos al 150è aniversari de la Tetralogia de "L'anell del Nibelung", els Homes Clàssics -Albert Galceran i Pedro Pardo- assumeixen el repte d'endinsar-se en aquestes quatre òperes en què...
Comencem a transitar per la Tetralogia de Wagner o, el que és el mateix, el cicle de "L'anell del Nibelung" amb el pròleg d'aquesta majestuosa creació, "L'or del Rin". Per tant, conté, en essència, tots els conflictes i idees que es desenvoluparan al...
Després del pròleg de la tetralogia, arriba la primera jornada, "La valquíria". En aquesta òpera, Wagner se centra en els conflictes humans. El nucli de l'obra és el xoc entre l'amor, la llei i la llibertat. Endinsa-t'hi acompanyat d"Els homes clàssi...
Seguim avançant en l'univers wagnerià de la tetralogia de "L'anell del Nibelung", i en aquest capítol coneixem la tercera òpera del cicle o segona jornada, "Siegfried". Aquest títol representa l'aparició de l'heroi lliure, aquell que no està sotmès n...
Coincidint amb el 213 aniversari de Richard Wagner, "Els homes clàssics" arriben a la fi del cicle de "L'anell del Nibelung" amb "El capvespre dels déus". Per tant, és el gran desenllaç de tota la història. Com no pot ser d'una altra manera, és una o...
Aquesta setmana "Els homes clàssics" han fet una aproximació molt genèrica a Wagner i la seva manera d'entendre l'art de la composició i la direcció, tot per preparar-nos per conèixer la Tetralogia o cicle de L'anell del Nibelung. Escolta el resum d'...
Aquest estiu es commemora el 150è aniversari de l'estrena del Cicle de l'anell del Nibelung, però d'on li ve l'interès per la música i el teatre a Richard Wagner? Per entendre-ho, "Els homes clàssics" es traslladen fins a la seva infància.
Wagner inicialment volia escriure obres de teatre, però en descobrir l'obra simfònica de Beethoven va decidir dedicar-se a la composició. Amb "Els homes clàssics" ens endinsem en l'univers creatiu de Wagner.
Wagner va ser un compositor amb idees grandioses, tant és així que va fer evolucionar de manera important el llenguatge orquestral, fins al punt d'arribar a dissenyar instruments com la tuba wagneriana. "Els homes clàssics" t'ho expliquen en aquest c...
Un dels instruments indispensables en qualsevol composició de Wagner és la veu. Per això és important entendre com tracta la veu Wagner en les seves òperes: "Els homes clàssics" t'ho expliquen en aquest capítol.
Podríem dir que Richard Wagner no només era un gran compositor, sinó que també era un pensador. I, per això, les seves obres estan impregnades de moltes idees. És a dir, ell no busca només agradar a través de la seva òpera, sinó que pretén convèncer...
El Brahms consolidat entre els anys 1876 i 1880, resumits en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Cada dos anys, coincidint amb la setmana del 7 de maig, "Els homes clàssics" li dediquen els programes a Johannes Brahms, i aquest any es volen centrar en un període de la seva vida en què, un cop estrenada la "Primera simfonia", el seu prestigi com...
Si per a la "Primera simfonia" va trigar 22 anys, per a la segona només s'hi va estar uns mesos l'estiu del 1877. Repassem les obres que va compondre Johannes Brahms aquell any amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
L'amistat amb Joseph Joachim va fer-se evident en la composició del concert per a violí, que es va convertir en l'instrument protagonista de l'any 1878 amb Brahms. El concert i la sonata per a violí de Brahms, amb "Els homes clàssics".
L'amistat amb Joseph Joachim va fer-se evident en la composició del concert per a violí, que es va convertir en l'instrument protagonista de l'any 1878 amb Brahms. El concert i la sonata per a violí de Brahms, amb "Els homes clàssics".
Anys després de compondre el primer (que havia de ser una simfonia), Brahms escriu un segon concert per a piano espectacular. El repassem amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Acabem la setmana repassant les darreres "Danses hongareses" de Brahms, així com les Rapsòdies per a piano op. 79, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
En el marc de la Setmana de la Llengua a 3Cat, els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo, es pregunten quines característiques té el català per ser cantat, però també quines dificultats. Així que conversen amb la soprano Mercedes Gancedo, nas...
En aquest segon capítol de la Setmana de la Llengua a 3Cat, els Homes Clàssics es pregunten: quines són les singularitats dels idiomes que protagonitzen principalment les grans òperes? Així que analitzen l'italià, el francès i l'alemany, i com les se...
Alguns compositors, com Wagner, sempre van compondre òperes per ser cantades en la seva llengua materna. Però d'altres, com Verdi, van haver d'adaptar la seva música al francès, un idioma que parlava, però que no era la seva llengua materna. Va condi...
Nascut a Alemanya, format a Itàlia, però va guanyar-se la vida a Anglaterra. Quina relació va tenir Händel amb les diverses llengües amb què va treballar? Els Homes Clàssics s'hi fixen en el marc de la Setmana de la Llengua a 3Cat.
Tota una setmana amb la llengua com a protagonista, en el marc de la Setmana de la Llengua a 3Cat, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.
Cinc capítols dedicats a grans duets de la història de la música, ara resumits en poc més de 50 minuts de ràdio.
Cinc capítols dedicats a grans duets de la història de la música, ara resumits en poc més de 50 minuts de ràdio.
Aquesta setmana els Homes Clàssics la volen dedicar a grans duets de la història recent de la música. Comencen amb dos pianistes que, a priori, sembla que tenen poc en comú, l'explosiva Martha Argerich i el reflexiu Nelson Freire. Junts esdevenen l'e...
De dos pianistes, a dos violinistes. En aquest segon capítol dedicat a grans duets llegendaris, escoltarem Pinchas Zukerman i Itzhak Perlman. I és que la col·laboració entre Perlman i Zukerman no respon a la idea d'un duo formal amb una trajectòria p...
De dos pianistes, a dos violinistes. En aquest segon capítol dedicat a grans duets llegendaris, escoltarem Pinchas Zukerman i Itzhak Perlman. I és que la col·laboració entre Perlman i Zukerman no respon a la idea d'un duo formal amb una trajectòria p...
En aquest capítol els Homes Clàssics posen el focus en un altre duet excepcional, el format pel violinista David Oistrakh i el pianista Sviatoslav Richter. Oistrakh aportava el cant, la calidesa i una estabilitat expressiva; mentre que Richter, al pi...
La relació entre la violoncel·lista Jacqueline du Pré i el pianista Daniel Barenboim va anar més enllà del terreny musical, van ser parella i van protagonitzar algunes gravacions memorables. Malauradament, una malaltia es va endur massa d'hora la jov...
En una setmana dedicada a grans duets de la història de la música, no podia faltar l'òpera, i en aquest cas amb dues veus d'excepció, la soprano australiana Joan Sutherland i el tenor italià Luciano Pavarotti. Junts van protagonitzar gravacions llege...
Una setmana de variacions sobre temes de compositors famosos resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Aquesta setmana els Homes Clàssics volen centrar-se en les variacions sobre temes de compositors coneguts, però no poden començar una setmana així si no parlen de les Goldberg, i menys en el 299è aniversari del naixement del clavecinista que va donar...
Haydn va compondre la melodia que acabaria esdevenint l'himne d'Alemanya i, per tant, una obra molt coneguda que han variat molts altres compositors. Mozart, per la seva part, és el gran compositor clàssic d'òperes molt populars, amb temes que han si...
Haydn va compondre la melodia que acabaria esdevenint l'himne d'Alemanya i, per tant, una obra molt coneguda que han variat molts altres compositors. Mozart, per la seva part, és el gran compositor clàssic d'òperes molt populars, amb temes que han si...
Malgrat que no és un dels compositors més coneguts per les seves melodies, els temes de Beethoven van servir de base per a obres amb variacions de Saint-Saëns i Reger. Les coneixem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Rossini i Bellini són grans creadors de melodies belcantistes que van inspirar grans compositors. Coneixem variacions sobre temes de bel canto italià amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
El Capritx número 24 de Paganini ha sigut una de les peces més variades per compositors posteriors, cosa que demostra que no només ell podia fer versions diabòliques del seu propi tema. Coneixem les millors variacions sobre un tema de Paganini amb el...
El pianista Vladimir Ashkenazy és un dels màxims exponents de la tradició russa del piano, però qui és realment aquest cèlebre pianista i director? En aquest primer capítol, els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo, fan un repàs a la seva vi...
Interpretar la música per a piano de Rakhmàninov és un repte enorme, i Ashkenazy va assolir-lo amb èxit de crítica i públic. En aquest capítol, els Homes Clàssics es fixen en les característiques de les obres per a piano de Rakhmàninov i com va inter...
Tot i que Vladimir Ashkenazy ha estat un mestre del repertori rus per a piano, la seva carrera ha anat més enllà del repertori rus i soviètic, tal com t'ho expliquen els Homes Clàssics en aquest capítol.
Vladimir Ashkenazy ha estat un pianista cèlebre, però també un director d'orquestra d'enorme prestigi, sobretot dirigint obres de Sibelius. Vols saber el perquè? No et perdis aquest capítol amb els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo.
Quatre capítols dedicats al pianista i compositor Vladimir Ashkenazy, ara resumits en poc més de 50 minuts de ràdio.
Quatre capítols dedicats al pianista i compositor Vladimir Ashkenazy, ara resumits en poc més de 50 minuts de ràdio.
Aquest any, els Homes Clàssics no descansen per Setmana Santa i ens proposen uns programes en què exploraran la relació entre la religió i la música. Obres religioses amb Albert Galceran i Pedro Pardo, començant la setmana amb les passions de Bach.
Haydn i Mozart tenen un catàleg immens de música religiosa, però Beethoven ja posa l'ésser humà per davant i les seves obres sacres són més humanistes. Les repassem amb els Homes Clàssics.
Berlioz, Gounod, Franck o Saint-Saëns són alguns dels grans compositors romàntics francesos amb obres religioses imponents. Les coneixem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Rakhmàninov, Janácek, Poulenc, Pärt i Rutter són els compositors del segle XX que els Homes Clàssics han elegit per parlar de les seves obres religioses. L'eclecticisme contemporani religiós els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.
La música religiosa des de Bach fins al segle XX resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Bartók i la seva música resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Aquesta setmana els Homes Clàssics commemoren els 145 anys del naixement del compositor hongarès Béla Bartók fent un repàs de les seves obres més importants. Comencem amb les obres escèniques. Ballets i òperes amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Malgrat ser un revolucionari en la sonoritat de l'orquestra, no va completar cap simfonia i les seves obres orquestrals més importants van arribar al final de la seva vida. Les repassem amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.
Com a bon compositor neoclàssic, Bartók va compondre obres concertants entre les quals destaquen els seus concerts per a piano i orquestra. Els recordem amb els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo.
El violí va ser també el protagonista de les obres concertants de Bartók que combinen les formes clàssiques amb la tradició folklòrica del seu país. Les repassem amb els Homes Clàssics.
El violí va ser també el protagonista de les obres concertants de Bartók que combinen les formes clàssiques amb la tradició folklòrica del seu país. Les repassem amb els Homes Clàssics.
Al llarg de la seva vida Bartók va compondre sis quartets de corda que han esdevingut essencials en la història de la música moderna. Coneixem els imprescindibles quartets de Bartók amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Al llarg de la seva vida Bartók va compondre sis quartets de corda que han esdevingut essencials en la història de la música moderna. Coneixem els imprescindibles quartets de Bartók amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Tota una setmana dedicada a la direcció amb criteris històrics, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.
A finals del segle XIX i principis del XX es va redescobrir la música de J. S. Bach entre el gran públic, i aleshores va sorgir una pregunta: com sonava la música de Bach quan la va compondre? Això va propiciar tota una revolució en la interpretació,...
Si es volen aplicar criteris històrics a l'hora d'interpretar una obra antiga, cal trobar els mateixos instruments amb què va estar concebuda. En aquest capítol els Homes Clàssics ressegueixen aquesta idea fins a trobar l'impulsor de la recuperació d...
Un cop tenim els instruments i la idea d'usar-los per interpretar una obra tal com va estar concebuda, cal que directors com Nikolaus Harnoncourt assumeixin el repte de recuperar el so de la interpretació d'obres de compositors com Mozart. Idees que,...
Un cop tenim els instruments i la idea d'usar-los per interpretar una obra tal com va estar concebuda, cal que directors com Nikolaus Harnoncourt assumeixin el repte de recuperar el so de la interpretació d'obres de compositors com Mozart. Idees que,...
La música de Beethoven s'interpreta amb fidelitat a la idea original del compositor? Aquesta és una pregunta molt difícil de respondre, però John Eliot Gardiner hi té molt a dir, i els Homes Clàssics t'ho expliquen.
Jordi Savall és dels directors més importants quant a la direcció amb criteris històrics i, és clar, com a intèrpret de viola de gamba. Ara bé, la seva tasca ha anat molt més enllà, ja que també ha fet recerca musicològica recuperant patrimoni musica...
Tota una setmana dedicada al violinista Itzhak Perlman, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.
El violinista Itzhak Perlman va ser un virtuós des de molt jove, però va descobrir el seu amor pel violí gràcies a la ràdio. La televisió el va ajudar a assolir la fama, però el talent va fer la resta. En vols saber els detalls? No et perdis aquest p...
Queda clar que Itzhak Perlman és un cas extraordinari, ja que al llarg de la seva carrera ho ha tocat pràcticament tot, però hi ha algunes obres en què ha excel·lit especialment, com el Concert per a violí i orquestra de Beethoven. Avui t'expliquem e...
Brahms tenia la clara voluntat d'integrar el violí solista en la resta de l'orquestra quan va compondre el seu monumental Concert per a violí, però per què era especial per a Perlman? Els Homes Clàssics t'ho expliquen.
Un alemany i l'altre rus, però tant l'un com l'altre van compondre dos dels concerts per a violí més valorats de tota la literatura violinística, i en les dues obres Itzhak Perlman ha esdevingut una referència, tal com t'expliquen el Pedro i l'Albert...
Mendelssohn representa la gràcia, la transparència i l'equilibri entre classicisme i romanticisme; mentre que Sibelius és un univers de tensió, paisatge interior i dramatisme. Descobreix com sonen aquests compositors tan diferents en mans del violini...
Tota una setmana dedicada a Antonio Vivaldi, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.
Fa 348 anys va néixer a Venècia un dels compositors més coneguts de tots els temps, Antonio Vivaldi. Els Homes Clàssics et proposen un recorregut per la seva vida de pel·lícula, començant pels primers anys com a mestre i compositor a l'Ospedale della...
Vivaldi va tenir un enorme èxit musical a escala local, però gràcies al fet que li van publicar obres a Amsterdam, el seu prestigi va anar agafant volada, fins a fer d'ell un dels primers compositors amb un èxit internacional. Ara bé, va morir pràcti...
Per més que ens pugui sorprendre, quan Vivaldi va morir va caure en l'anonimat, i no seria fins uns 100 anys després de la seva mort que la seva música seria redescoberta, i tot gràcies a J. S. Bach.
Vivaldi va exercir una enorme influència en compositors com J. S. Bach, cosa que va consolidar el concert italià a escala europea. Si vols conèixer les principals aportacions de Vivaldi a la història de la música, no et perdis aquest capítol.
Vivaldi no només va tenir una gran influència en compositors com J. S. Bach, sinó que també va ser decisiu per a altres compositors del seu país, Itàlia. En aquest capítol els Homes Clàssics et proposen un recorregut musical per Itàlia amb Vivaldi co...
Chopin, la seva vida, la seva música i la seva revolució, resumits en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
La setmana del naixement de Chopin és una bona excusa per parlar del poeta del piano per excel·lència. Comencem fent un repàs de la biografia de Chopin amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.
Com és la música de Chopin i quins elements tècnics la caracteritzen? Anem a classe amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Com creia Chopin que s'havia de tocar el piano i com va revolucionar la pedagogia del seu instrument? Ho repassem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
La música de Chopin és íntima i sensible, però també apassionada, que reivindica les seves arrels patriòtiques. Ho expliquem amb els Homes Clàssics.
Molts compositors posteriors han rebut influències de Chopin i fins i tot alguns han compost homenatges. Els coneixem amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Les vuitenes simfonies de Beethoven, Bruckner, Dvorák, Mahler i Xostakóvitx, resumides en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
La vuitena setmana de l'any és perfecta per dedicar-la a les vuitenes simfonies de grans compositors i, com que els Homes Clàssics són uns fanàtics de Beethoven, com no podia ser d'una altra manera, comencen per la seva vuitena, que el mateix autor c...
La vuitena setmana de l'any és perfecta per dedicar-la a les vuitenes simfonies de grans compositors i, com que els Homes Clàssics són uns fanàtics de Beethoven, com no podia ser d'una altra manera, comencen per la seva vuitena, que el mateix autor c...
L'èxit de la seva setena va fer que la vuitena de Bruckner patís nombroses revisions i, malgrat tot, va esdevenir una obra genial. La vuitena de Bruckner, amb els Homes Clàssics.
L'esperit de la música bohèmia impregna la vuitena simfonia de Dvorák, una simfonia que va triomfar especialment a Anglaterra. La revisem amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Què pot ser més gran que una simfonia que porta el sobrenom de "Simfonia dels mil"? Doncs res, i l'autor ho va saber des del principi. La grandiosa vuitena de Mahler, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
L'horror de la Segona Guerra Mundial queda impregnat a la vuitena simfonia de Xostakóvitx i el resultat és aclaparador. La repassem amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.
Una setmana dedicada a cinc grans directors de la nostra generació, resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.
Aquesta setmana, "Els homes clàssics" la dediquen a cinc grans directors que actualment estan en actiu. El primer d'ells és el canadenc Yannick Nézet-Séguin, que va dirigir el darrer "Concert de Cap d'Any" de la Filharmònica de Viena. Amb el Pedro i...
Tot i que només ha dirigit al Liceu en dues ocasions, la directora finlandesa ha aconseguit la complicitat del públic barceloní. Repassem la seva trajectòria en aquest capítol.
Rattle ha estat el director de la Filharmònica de Berlín, això ja ens diu que som al davant d'un dels mestres més importants d'aquesta generació. Però sabies que va començar la seva carrera com a percussionista? "Els homes clàssics" t'ho expliquen.
És el director actual de la Filharmònica de Berlín, càrrec que va ocupar després de la sortida de Sir Simon Rattle; però qui és aquest discret director i per què fascina a tothom? Mirem d'esbrinar-ho amb "Els homes clàssics".
Tot i que la seva vocació ve de lluny, van dir-li que les dones no podien dirigir. I això va ser un argument per reivindicar amb encara més energia que sí, les dones també poden dirigir orquestres de gran prestigi, com ella mateixa ha demostrat.
Tota una setmana dedicada al pianista xilè Claudio Arrau, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.
Tota una setmana dedicada al pianista xilè Claudio Arrau, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.
Aquesta setmana, els Homes Clàssics de Catalunya Música, Albert Galceran i Pedro Pardo, volen commemorar el 123è aniversari del naixement del pianista xilè Claudio Arrau. En aquest primer capítol, es fixen en els anys de joventut d'Arrau, com a nen p...
A Claudio Arrau se'l considera un continuador de la tradició pianística iniciada per Beethoven, però com un pianista xilè pot ser un continuador de la tradició alemanya? La resposta és el seu mestre, Martin Krause. En aquest capítol, els Homes Clàssi...
Parlar de Claudio Arrau és parlar de les obres per a piano de Beethoven. Per què va esdevenir un referent total en aquest repertori, però, t'ho expliquen els Homes Clàssics en aquest capítol.
Els anys d'exili li van permetre a Claudio Arrau donar-se a conèixer als Estats Units i, d'aquesta manera, esdevenir una estrella mundial del piano.
Claudio Arrau va tocar el piano fins a pràcticament morir, però la seva filosofia es va mantenir intacta al llarg de la seva carrera, amb la màxima "La música s'ha de pensar abans d'interpretar". Descobreix l'Arrau més íntim en aquest darrer capítol,...
Un any de Mozart, el 1786, resumit en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Els Homes Clàssics afirmen que un any de Mozart és igual a molts anys per a una persona normal, i ens ho demostren fent un repàs de les obres que el compositor va escriure l'any 1786. Comencem amb l'òpera "Der Schauspieldirektor", que va compondre co...
Els concerts 23 i 24 per a piano i orquestra van néixer amb només tres setmanes de diferència i, malgrat tot, són veritables joies que s'avancen a l'estètica del moment. Els repassem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Potser l'esdeveniment més important del 1786 va ser l'estrena de "Les noces de Figaro", tot i que a Viena no va tenir l'èxit esperat. En coneixem l'argument i els detalls més interessants amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
L'evolució del piano va provocar que altres instruments agafessin rols més importants i això ho va aprofitar Mozart als seus trios amb piano per donar una nova vida al violoncel. Els redescobrim amb els Homes Clàssics.
Mozart encara va tenir temps de compondre un altre concert per a piano i orquestra (el 25) i una simfonia (la 38)... i només en uns pocs mesos. En coneixem els detalls amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Una setmana dedicada a la Toccata a través de la Història de la Música resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Després de dedicar una setmana a la Fuga, "Els homes clàssics" ens demostren com també la Toccata ha sobreviscut al barroc i compositors de tots els temps n'han compost en les seves estètiques, però abans coneguem els orígens. Comencem amb Bach i les...
Després de dedicar una setmana a la Fuga, "Els homes clàssics" ens demostren com també la Toccata ha sobreviscut al barroc i compositors de tots els temps n'han compost en les seves estètiques, però abans coneguem els orígens. Comencem amb Bach i les...
L'esperit lliure en la forma de la Toccata va encaixar en compositors romàntics com Schumann que en va compondre una que ell mateix va definir com l'obra més difícil per a piano que s'havia escrit mai. La coneixem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Com no podia ser d'una altra manera, els neoclàssics francesos van compondre Toccates, però sempre amb una visió moderna, pròpia de l'impressionisme. En repassem alguns exemples amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Els compositors soviètics també van saber demostrar que la Toccata era possible en la seva estètica i dos exemples espectaculars van ser els de Prokófiev i Khachaturian. Les Toccates soviètiques amb "Els homes clàssics".
Hindemith, Poulenc o Villa-Lobos són tres exemples de compositors del segle XX que, malgrat mantenir-se ferms en el seu estil i llenguatge, utilitzen la Toccata per compondre obres molt interessants. Les recordem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Una setmana dedicada a la Història de la Fuga resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Els Homes Clàssics per fi han decidit enfrontar-se a un tema molt complicat: l'art de la fuga. Amb aquesta excusa recorreran més de 300 anys d'història de la música repassant les fugues més interessants. Comencem pels orígens amb Pedro Pardo i Albert...
Els Homes Clàssics per fi han decidit enfrontar-se a un tema molt complicat: l'art de la fuga. Amb aquesta excusa recorreran més de 300 anys d'història de la música repassant les fugues més interessants. Comencem pels orígens amb Pedro Pardo i Albert...
Malgrat que associem la fuga amb el barroc, els grans clàssics com Haydn o Mozart van utilitzar aquesta tècnica en moltes de les seves obres. Les repassem amb "Els homes clàssics".
Les fugues protagonitzen les grans composicions del final de la vida de Beethoven i gràcies a elles va assegurar que ja sabia compondre. Fugues beethovenianes amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Schumann, Brahms... però també Liszt i Wagner! Tots els bàndols de la guerra dels romàntics van compondre fugues que coneixerem amb "Els homes clàssics".
El neoclassicisme del segle XX és la gran excusa per compondre fugues amb els compositors contemporanis. Amb "Els homes clàssics" les recordem.
"Els homes clàssics" volen dedicar la seva primera setmana del 2026 a primeres simfonies de compositors dels quals n'han parlat poc o gens al programa. Comencem amb una compositora molt interessant del Romanticisme: Louise Farrenc i la seva primera s...
Va ser un compositor que, si la mort prematura no ho hagués impedit, avui potser el consideraríem com un dels més importants de la Rússia del XIX. Kalínnikov i la seva primera simfonia, amb "Els homes clàssics".
El romanticisme del XIX amb el nacionalisme nòrdic van provocar que Nielsen compongués la seva primera simfonia amb molt de caràcter propi quan només tenia 27 anys. La repassem amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.
Sir William Walton va ser un compositor influït per Stravinsky, però que mai va arribar a la sonoritat d'avantguarda dels seus temps. Coneixem la seva primera simfonia de la mà de l'Albert Galceran i el Pedro Pardo.
Una setmana dedicada a les primeres simfonies de compositors menys coneguts resumida en una hora de ràdio, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
La setmana del tradicional concert de Sant Esteve de l'Orfeó Català al Palau de la Música Catalana, "Els homes clàssics" han decidit parlar sobre la música coral. En aquest primer capítol, l'Albert Galceran i el Pedro Pardo van dels orígens fins a le...
Mozart és sinònim de classicisme, però centrats en el terreny de la música coral, la seva destresa musical va propiciar una expressivitat més elevada en aquest tipus de composicions. En aquest capítol, "Els homes clàssics" repassen algunes composicio...
Després d'un capítol dedicat a Mozart, "Els homes clàssics" continuen amb la història de la música coral fixant-se en Beethoven i la grandesa de la seva obra coral, com la seva "Novena simfonia". Però també s'endinsen en les precioses composicions qu...
Una setmana breu però intensa, dedicada a la música coral de Bach a Brahms, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.
Tota una setmana dedicada a gravacions històries d'obres de Beethoven ara resumides en poc més de 50 minuts de ràdio.
Un any més arriba la setmana Beethoven, coincidint amb l'aniversari del naixement del geni de Bonn. En aquesta ocasió, "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, es fixaran en gravacions històriques d'obres d'aquest compositor. Per començar...
En aquest segon capítol de la setmana dedicada a gravacions llegendàries de Beethoven, "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo, han triat una gravació que alguns consideren "un acte de fe en la humanitat, no només en Déu". Es tracta de la...
El pianista xilè Claudio Arrau considerava que Beethoven era el compositor "més humà i universal", per això la seva trobada amb Leonard Bernstein va donar com a resultat una gravació quasi espiritual del Concert per a piano i orquestra número 4 en so...
L'any 1958, el baríton Dietrich Fischer-Dieskau va esdevenir tota una referència en enregistrar amb molt de rigor un cicle lieder. De fet, el primer cicle lieder de la història, "An die Ferne Geliebte" de Beethoven. Des d'aleshores, la manera de cant...
Com s'interpretava la música de Beethoven al segle XIX? "Els homes clàssics" s'han fet aquesta pregunta, i per això han recuperat gravacions d'un quartet que en podria tenir la resposta, el Busch Quartet.
Aquesta setmana "Els homes clàssics" ens apropen a la figura del compositor txec Bohuslav Martinu, un home amb una vida intensa, marcada per l'exili i un catàleg immens que segueix les influències de la música que es fa al segle XX. Comencem pels pri...
Quan Martinu deixa la seva Txèquia natal i arriba a França connecta amb les noves tendències del moment, que impregnen la seva música. Ho repassem amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
La guerra el va obligar a viatjar als Estats Units, on va compondre les seves sis simfonies. L'etapa simfònica de Martinu amb "Els homes clàssics".
Els últims anys de Martinu venen marcats per la impossibilitat de tornar al seu país, tot i que torna a Europa i encara compon grans obres. Les coneixem amb els Homes Clàssics de Catalunya Música: Pedro Pardo i Albert Galceran.
Els últims anys de Martinu venen marcats per la impossibilitat de tornar al seu país, tot i que torna a Europa i encara compon grans obres. Les coneixem amb els Homes Clàssics de Catalunya Música: Pedro Pardo i Albert Galceran.
Una setmana dedicada al compositor Bohuslav Martinu resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Una setmana dedicada al compositor Bohuslav Martinu resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Tota una setmana dedicada a la relació entre la música clàssica i el cinema, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.
Tota una setmana dedicada a la relació entre la música clàssica i el cinema, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.
Aquesta setmana "Els homes clàssics" es fixen en la relació entre el cinema i la música clàssica, i per això se centraran en diverses pel·lícules que tenen grans obres de la música clàssica com a banda sonora, i no bandes sonores creades expressament...
Milos Forman va retratar la vida de Mozart a través d'un biopic que ha rebut crítiques per com tracta la relació entre Mozart i Salieri, però més enllà d'això, quines obres de Mozart utilitza durant la pel·lícula i quin ús els hi dona? T'ho expliquen...
En aquest capítol, "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo, no se centren en una sola pel·lícula, sinó en un personatge tan controvertit com fascinant, el caníbal Hannibal Lecter i la seva relació amb la música clàssica.
La pel·lícula "El pianista" de Roman Polanski va rebre 3 premis Oscar, però cap per la banda sonora original. I és que tota la música que apareix en la pel·lícula és de Chopin, ja que es basa en la vida del pianista Vladislav Szpilman. Descobreix la...
En una setmana dedicada a la relació entre la música clàssica i el cinema, no hi podia faltar un clàssic com "Fantasia" de Walt Disney, un treball cinematogràfic concebut, precisament, a partir d'obres de la música clàssica.
Una setmana dedicada a compositors que van escriure serenates poc conegudes resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Amb l'excusa de parlar de les serenates, aquesta setmana "Els homes clàssics" parlaran de compositors poc presents al programa. Comencem per Josef Suk que, més enllà de ser el gendre de Dvorák, té un catàleg molt interessant, al qual l'Albert Galcera...
El gran compositor de lieder Hugo Wolf va compondre la seva pròpia Serenata, inspirada en Itàlia. Coneixem la seva vida i obres amb "Els homes clàssics".
El gran compositor de lieder Hugo Wolf va compondre la seva pròpia Serenata, inspirada en Itàlia. Coneixem la seva vida i obres amb "Els homes clàssics".
Diuen d'ell que és el millor compositor suec del segle XX i com no pot ser d'una altra manera, també va compondre una petita serenata que repassarem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Del ragtime a l'òpera, passant per la serenata, la vida de Scott Joplin mereix una pel·lícula, però abans que la facin, els Homes Clàssics ens l'expliquen.
Walter Piston, el gran teòric de l'harmonia, va ser un dels compositors més prolífics del segle XX i té una serenata per a orquestra que ens fa viatjar a la música americana del segle passat. Coneixem l'alumne de Nadia Boulanger i mestre de Bernstein...
Tota una setmana dedicada al compositor Amadeu Vives i a la història de la sarsuela, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.
Aquesta setmana es commemora el 154è aniversari del compositor Amadeu Vives, un dels puntals de la tradició musical catalana, però també un dels compositors més importants d'un dels gèneres més valorats pel públic espanyol, la sarsuela. En aquest pri...
Amadeu Vives va néixer a Collbató, als peus de Montserrat, i ja de petit va mostrar interès per la música. Després d'un petit periple per Màlaga i Madrid es va acabar instal·lant a Barcelona, on, entre d'altres, col·laboraria en la creació de l'Orfeó...
Vives sempre va tenir interès per la música escènica i, encara vivint a Barcelona, va provar sort amb la sarsuela a Madrid. Va tenir tant d'èxit que s'instal·laria a la capital d'Espanya, ciutat en què viuria la resta de la seva vida component sarsue...
Aprofitant que el protagonista de la setmana és el compositor Amadeu Vives, "Els homes clàssics" han aprofitat el context per fer un repàs històric de la sarsuela, des dels seus orígens. En aquest primer capítol es fixen en la sarsuela barroca, la gr...
Quan parlem de sarsuela, generalment ens referim a la sarsuela del segle XIX i el segle XX. Però fins a quin punt la política ha tingut importància en l'èxit de la sarsuela? "Els homes clàssics" t'ho expliquen.
Lucia Popp, Edita Gruberová, Kiri Te Kanawa, Pilar Lorengar i Teresa Berganza; totes cinc van néixer a la primera meitat del segle XX i totes cinc van donar-se a conèixer cantant Mozart. Recupera els moments més destacats d'una setmana dedicada a cin...
Lucia Popp, Edita Gruberová, Kiri Te Kanawa, Pilar Lorengar i Teresa Berganza; totes cinc van néixer a la primera meitat del segle XX i totes cinc van donar-se a conèixer cantant Mozart. Recupera els moments més destacats d'una setmana dedicada a cin...
Aquesta setmana es commemora el 86è aniversari del naixement de la soprano Lucia Popp que, malauradament, va morir als 54 anys. Popp va donar-se a conèixer cantant òperes de Mozart, però ja en la maduresa va saber adaptar el seu instrument al reperto...
Aquesta setmana es commemora el 86è aniversari del naixement de la soprano Lucia Popp que, malauradament, va morir als 54 anys. Popp va donar-se a conèixer cantant òperes de Mozart, però ja en la maduresa va saber adaptar el seu instrument al reperto...
Edita Gruberová va iniciar la seva carrera fent una aposta arriscadíssima: marxar del seu país per fer una audició sense cap garantia de tornar a casa seva. Afortunadament, cantant la Reina de la Nit de "La flauta màgica" va iniciar una de les carrer...
Nascuda a Nova Zelanda, la carrera de Kiri Te Kanawa va agafar volada quan en unes audicions la van sentir interpretar el seu paper més incònic, el de la Comtessa de "Les noces de Fígaro" de Mozart.
Nascuda a Saragossa, va començar a interessar-se pel cant gràcies a les sarsueles que escoltava per la ràdio, però el seu debut internacional seria al Festival d'Ais de Provença cantant el Cherubino de "Les noces de Fígaro".
Tot i que inicialment volia ser pianista, finalment el seu talent com a cantant va vèncer, i això ho va demostrar quan va debutar internacionalment al Festival d'Ais de Provença cantant la part de Dorabella del "Così fan tutte" de Mozart.
Una setmana dedicada als intermezzi resumida en una hora de ràdio, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
De vegades cal fer de la necessitat virtut, i així és com es crea un gènere que acabarà sent molt important a la història de la música: els intermezzi. Amb Pedro Pardo i Albert Galceran, coneixem els orígens operístics d'aquest gènere.
Amb el verisme arriba l'època d'esplendor dels intermezzi, amb què els compositors es llueixen i creen les parts instrumentals més boniques de les seves òperes. En repassem els més interessants amb "Els homes clàssics".
Els compositors romàntics li donen un nou sentit a l'intermezzo tot creant petites joies per a piano. Amb Brahms com a compositor destacat, recordem alguns dels intermezzi cambrístics més importants.
Del primer concepte que va néixer entre la música de les òperes, Richard Strauss n'agafa el significat i crea una òpera en què explica els seus problemes matrimonials. L'òpera "Intermezzo", de Strauss, amb "Els homes clàssics".
Els compositors del segle XX adapten el concepte d'intermezzo a les seves necessitats, i per això en podem trobar a òperes, però també a simfonies, a musicals i fins i tot a bandes sonores. En repassem alguns exemples amb Albert Galceran i Pedro Pard...
Una setmana dedicada a altres músiques per a difunts, des del barroc fins al segle XX, resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Ja és tradició que per Tots Sants repassem amb "Els homes clàssics" les composicions que s'han fet en memòria dels difunts i aquesta setmana descobrirem altres músiques escrites en el seu record, seguint la història de la música. Comencem amb Monteve...
Quan pensem en Bach, visualitzem un senyor gran i seriós, però Bach també va ser jove i fins i tot transgressor. Va ser llavors quan va compondre una cantata de difunts que ja feia veure que era tot un geni. La descobrim amb Albert Galceran i Pedro P...
Dues obres de Schubert que porten el mateix títol fan referència a la mort: un lied i un quartet de corda. Totes dues escrites amb molts anys de diferència i amb una visió de la mort per part de Schubert molt diferent. Les repassem amb "Els homes clà...
Un joveníssim Richard Strauss es feia preguntes transcendentals i amb només 24 anys componia meravelles com "Mort i transfiguració", l'obra que protagonitzarà el programa d'avui d'"Els homes clàssics".
Amb l'excusa de parlar de músiques per a difunts ens endinsem en el món musical del polonès Henryk Gorecki i la seva simfonia número 3, la de les cançons tristes. Música per difunts al segle XX amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Una setmana dedicada a Johann Strauss II ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.
Aquesta setmana els Homes Clàssics celebren el 200 aniversari del compositor Johann Strauss II, i per començar es fixen en la nissaga familiar.
Malgrat les dificultats que li va posar el seu pare, Johann Strauss II va esdevenir el rei del vals, i va crear una empresa familiar d'enorme èxit.
Johann Strauss II va ser un gran compositor, però també va tenir una gran visió empresarial que li va permetre portar el vals arreu del món.
Brahms, Wagner o Richard Strauss van admirar les obres "populars" de Johann Strauss II, i en aquest capítol els Homes Clàssics t'ho demostren.
Acabem la setmana dedicada a Johann Strauss II fixant-nos en com el vals ha resultat una font d'inspiració de compositors molt diversos.
Una setmana dedicada al vessant de compositor del genial Leonard Bernstein resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Leonard Bernstein ha sigut el protagonista de molts programes d'"Els homes clàssics", però més aviat en el seu vessant de director i músic global. Aquesta setmana coneixerem les seves obres menys populars dins el seu catàleg com a compositor per comm...
El gran compositor de musicals com "West Side Story" se sentia molt còmode escrivint per a veus, i bona prova d'això és el seu interessant catàleg d'obres vocals i corals. Ens hi apropem amb "Els homes clàssics".
Des de ben jove va provar d'escriure trios i quartets, però va triomfar amb una sonata per a clarinet i piano, que va ser la seva primera obra publicada. La música de cambra de Bernstein, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Bernstein va ser un gran director d'orquestra especialitzat en la música dels grans postromàntics com Mahler, i el seu catàleg orquestral respira les influències d'aquest compositor, així com de la tradició jueva. Coneixem les primeres obres del repe...
Malgrat tenir poc temps, encara va compondre obres per a orquestra fins al final de la seva vida, i amb Albert Galceran i Pedro Pardo les repassarem. El Bernstein simfònic amb els Homes Clàssics.
Els compositors occidentals han estat molt influenciats pel Japó i bon exemple d'això són les obres que ens presenten "Els homes clàssics". Puccini, Sullivan, Stravinsky i Britten a la japonesa amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
En la setmana del 95è aniversari del compositor japonès Toru Takemitsu, "Els homes clàssics" ens apropen grans figures de la clàssica del país nipó. Amb Pedro Pardo i Albert Galceran descobrirem les influències mútues entre occident i la cultura japo...
El director d'orquestra japonès Seiji Ozawa és el protagonista del programa d'avui. Amb "Els homes clàssics" us convidarem a escoltar les seves grans versions i ens endinsarem en la vida de l'únic músic que ha sigut alumne de Karajan i Bernstein.
La gran pianista Mitsuko Uchida és referent en la interpretació de Mozart i Schubert, però el seu repertori és amplíssim i amb Pedro Pardo i Albert Galceran el repassem.
Va ser una nena prodigi i fins i tot portada del New York Times. La violinista japonesa Midori i la seva vida fulgurant amb els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo.
Els compositors occidentals han estat molt influenciats pel Japó i bon exemple d'això són les obres que ens presenten "Els homes clàssics". Puccini, Sullivan, Stravinsky i Britten a la japonesa amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Una setmana viatjant pel repertori del gran pianista Vladimir Horowitz resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Aquesta setmana fa 122 anys del naixement d'un dels pianistes més importants de tots els temps: Vladimir Horowitz. Amb aquesta excusa "Els homes clàssics" repassen les obres més importants del seu extens repertori i comencen la setmana recordant-nos...
Horowitz va ser el primer pianista que va enregistrar el concert número 3 per a piano i orquestra de Rakhmàninov, i amb "Els homes clàssics" descobrim la seva història.
Diuen que després de més de 90 anys, Horowitz va fer la primera gravació de referència de la sonata en si menor de Liszt, una versió que va influir en els pianistes posteriors. Amb "Els homes clàssics" coneixem l'origen d'aquesta gran obra.
No es pot dir que el repertori de Horowitz no va ser extens... Si els dos capítols anteriors se centraven en obres romàntiques virtuoses, en aquest veiem com va fer grans versions dels clàssics, com la que va gravar poc abans de morir del concert per...
Molt interessat per la música que s'estava creant en aquells moments, Horowitz va protagonitzar l'estrena americana de moltes obres de compositors russos, a banda de fer nombrosos arranjaments. Amb Albert Galceran i Pedro Pardo ens apropem al món més...
Fa 190 anys va morir un jove compositor italià que va esdevenir un enorme talent en el terreny operístic gràcies a una nova concepció del cant que fascinaria compositors posteriors, com Wagner o Chopin, entre d'altres. Aquesta setmana, els Homes Clàs...
Bellini va aconseguir fer-se lloc en el món de l'òpera en proposar un llenguatge innovador i, entre altres coses, seria el seu canto lungo el que marcaria el seu estil. Saps de què es tracta? No et perdis aquest capítol!
Wagner, Donizetti, Berlioz, Chopin... Molts compositors van rebre influències del melodisme de Bellini i, en aquest capítol, els Homes Clàssics t'ho volen demostrar.
Per crear òperes és necessari disposar de bons arguments, i Bellini va obtenir els seus majors èxits amb els llibrets de Felice Romani, amb qui va tenir una relació complexa.
Tota una setmana dedicada a Vincenzo Bellini, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.
L'Albert Galceran i el Pedro Pardo presenten un programa especial amb públic des de l'Ateneu Barcelonès per commemorar el programa número 1000 i els 10 anys d'"Els homes clàssics". Un programa molt emotiu que ha comptat amb la presència, entre d'altr...
Aquesta és una setmana molt especial, ja que el programa "Els homes clàssics" celebra el programa número 1000! Una xifra no gens menyspreable. Per això dedicaran els quatre primers programes a històries que, per un motiu o un altre, els han emocionat...
Durant la setmana del programa 1000 no hi podia faltar Beethoven. L'Albert Galceran i el Pedro Pardo, "Els homes clàssics", han volgut recordar el mític concert que Beethoven va protagonitzar a Viena el 22 de desembre del 1808. El recordes? No et per...
Durant la setmana del programa 1000 no hi podia faltar Beethoven. L'Albert Galceran i el Pedro Pardo, "Els homes clàssics", han volgut recordar el mític concert que Beethoven va protagonitzar a Viena el 22 de desembre del 1808. El recordes? No et per...
Fa divuit anys que va morir i en farà 90 que va néixer. Si aquesta setmana "Els homes clàssics" recuperen temes que els han emocionat, era impossible passar per alt una de les veus més increïbles de la història de la lírica: la del tenor italià Lucia...
Què seria de la música sense l'orquestra? En aquest capítol, "Els homes clàssics" repassen la història de l'"instrument d'instruments", l'orquestra i les seves singularitats.
Aquesta setmana volem sumar-nos a l'Any Conxita Badia per recordar una de les veus més importants de Catalunya, que va deixar-nos fa 50 anys. En aquest primer capítol, "Els homes clàssics" es fixen en els inicis de la cantant, que no van ser com a ca...
Conxita Badia va esdevenir una de les veus més venerades pels compositors de la seva generació, que van compondre per a ella un gran nombre d'obres. En aquest capítol ens fixem en algunes d'aquestes composicions.
La Guerra Civil Espanyola va ser un cop molt dur per a Conxita Badia, ja que va veure's obligada a exiliar-se. Ara bé, durant els anys d'exili, la seva activitat com a cantant no es va aturar.
Montserrat Caballé sempre va reconèixer que Conxita Badia va ser la seva mestra més important, de qui va aprendre els fonaments del cant. En aquest capítol, "Els homes clàssics" analitzen què hi ha de Badia en el cant de Caballé.
Tota una setmana dedicada a la soprano Conxita Badia, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.
La primera setmana de la temporada dedicada a la tonalitat de si bemoll major resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Ja és tradició que la primera setmana de la temporada d'"Els homes clàssics" a Catalunya Música estigui dedicada a una tonalitat, i aquest any li ha tocat a la majestuosa si bemoll major. Comencem repassant les obres barroques més importants en aques...
Entrem al classicisme amb obres en si bemoll i descobrim per què els concerts per a clarinet de Mozart no estan en aquesta tonalitat tan còmoda per a aquest instrument.
Repassem algunes simfonies romàntiques en si bemoll major amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Prokófiev té tres de les seves obres més importants (i totes de la mateixa època) en si bemoll. Vols saber quines? Doncs escolta l'Albert Galceran i el Pedro Pardo a Catalunya Música.
Com marca la tradició, l'últim programa de la primera setmana que dediquem a una tonalitat major el centrem en la tonalitat menor i, curiosament, descobrim que si bemoll menor és la tonalitat més trista que existeix. Grans obres menors amb Pedro Pard...
Les propostes musicals de l'Albert Galceran i el Pedro Pardo per a aquest estiu resumides en una hora de ràdio.
En l'última setmana de la temporada "Els homes clàssics" ens fan la seva particular llista de recomanacions perquè no deixem d'escoltar música aquestes vacances. Comencem amb un interessant concert per a violí d'un compositor poc conegut: Goldmark! A...
Les obres per a piano de Ginastera reivindiquen la identitat argentina i "Els homes clàssics" ens presenten les "Danzas argentinas" per a piano, que sempre venen de gust escoltar-les a l'estiu.
Segur que l'Albert escoltarà òpera a l'estiu i per això, amb el Pedro ens proposen conèixer les que va compondre Verdi en els anomenats "anys de galeres".
Segur que l'Albert escoltarà òpera a l'estiu i per això, amb el Pedro ens proposen conèixer les que va compondre Verdi en els anomenats "anys de galeres".
Després d'una temporada en què ha sonat tanta música francesa, coneixem una obra inspirada en l'estiu als alps d'un dels compositors del grup dels sis. Arthur Honegger amb "Els homes clàssics".
Beethoven es va inspirar en les seves llargues passejades per la natura, i com que l'estiu és una bona època per passejar, "Els homes clàssics" ens proposen la "Pastoral" per escoltar aquest estiu, però¿ la simfonia o la sonata? Esbrinem-ho amb Pedro...
Ja som a l'estiu i "Els homes clàssics" es fixen en composicions inspirades en aquesta estació. Comencem amb Sibelius i la seva Suite Lemminkäinen, op. 22, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
L'excusa de la música d'estiu ens fa descobrir un compositor interessant però poc conegut: Frederick Delius, amb "Els homes clàssics".
El quintet de vent d'estiu de Samuel Barber serveix d'excusa a "Els homes clàssics" per conèixer aquesta formació poc habitual en l'època clàssica, però que al romanticisme, i especialment al segle XX, va ser protagonista de nombroses composicions. A...
No tot són descobriments, i amb "Els homes clàssics" recordem les de les obres d'estiu més famoses més enllà de "Les quatre estacions" de Vivaldi o "El somni d'una nit d'estiu", de Mendelssohn.
Músiques inspirades en l'estiu i resumides en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Tota una setmana dedicada a Serguei Diàguilev i els impressionants encàrrecs que va fer al llarg de tota la seva vida a compositors tan cèlebres com Stravinsky, Ravel, Debussy, de Falla, Prokófiev o Satie, entre d'altres; ara resumida en poc més de 5...
Serguei Diàguilev va intentar dedicar-se a la composició, però van desaconsellar-li aquell camí, aleshores va mostrar un enorme interès per l'art que va portar-lo a mantenir una estreta relació amb els artistes francesos de la seva generació. Tot ple...
"La consagració de la primavera" va ser l'encàrrec més polèmic -i exitós- que Diàguilev va fer a Stravinsky. I és que el compositor rus no hauria fet la mateixa carrera sense la influència de l'empresari i productor.
Diàguilev va tenir prou astúcia per encarregar música per a ballets a alguns dels compositors més destacats de la seva generació, com és el cas de Claude Debussy i Maurice Ravel. Avui, amb "Els homes clàssics" et proposem una aproximació a aquestes c...
Stravinsky, Debussy, Ravel¿ però també Prokófiev van treballar per Serguei Diàguilev i els seus Ballets Russos. Ara bé, en el cas de Prokófiev la relació no va ser, precisament, un camí de roses. En aquest capítol t'ho expliquen "Els homes clàssics".
Stravinsky, Debussy, Ravel¿ però també Prokófiev van treballar per Serguei Diàguilev i els seus Ballets Russos. Ara bé, en el cas de Prokófiev la relació no va ser, precisament, un camí de roses. En aquest capítol t'ho expliquen "Els homes clàssics".
Els Ballets Russos de Diàguilev van ser el projecte vital de Serguei Diàguilev, fins al punt que quan l'empresari rus va morir, al cap de poc temps, els Ballets van desaparèixer. Però abans de la seva desaparició, van tenir l'oportunitat de col·labor...
El pianista Ricard Viñes va ser un gran virtuós, però també va tenir molt d'interès a difondre el repertori contemporani. A més a més, va portar a Europa la música per a piano de grans compositors russos, alguns de coetanis. Aquesta setmana commemore...
Ricard Viñes va ser determinant per a la creació d'obres de compositors tan rellevants com Ravel, Debussy, Satie o, entre d'altres, Manuel de Falla. En aquest capítol fem un repàs d'algunes de les obres més importants que Viñes va estrenar al llarg d...
En els seus diaris personals, Ricard Viñes va deixar constància de l'interès que li despertaven les músiques folklòriques i les tradicions musicals sud-americanes. Va destacar la riquesa rítmica i melòdica d'aquestes cultures, que admirava i volia do...
Malgrat tenir una vida plena d'èxits i ser una de les personalitats més importants de la història de la música del segle XX, Ricard Viñes va morir pràcticament en la misèria a causa dels conflictes bèl·lics de principis de segle. T'ho expliquen "Els...
Tota una setmana dedicada al pianista Ricard Viñes, l'any del seu 150è aniversari, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.
Cinc grans compositors italians del segle XX en menys d'una hora de ràdio, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Aquesta setmana els Homes Clàssics de Catalunya Música commemoren el Dia d'Itàlia recordant cinc grans compositors italians del segle XX. La tradició operística ens obliga a començar pel gran Puccini, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Més enllà dels poemes simfònics, Respighi va ser un dels grans compositors italians de finals del XIX i principis del XX que els Homes Clàssics volen reivindicar.
Si, al segle XIX, els compositors d'òpera italians van marcar un segell propi, al segle XX, van ser les bandes sonores les que van fer famosos alguns dels més importants, com ho va ser el genial Nino Rota. Spaghetti westerns, mafia italoamericana i m...
El segle XX va intercomunicar els compositors i les noves tendències atonals i electroacústiques van tenir dos grans representants italians. Avui coneixem a un d'ells: el gran Luigi Nono.
L'altre gran geni de la música contemporània italiana, col·lega de Pierre Boulez va ser Luciano Berio que, més enllà de les composicions pròpies, també va fer grans arranjaments arribant a acabar l'òpera "Turandot" de Puccini. El coneixem amb els Hom...
Tota una setmana dedicada al baríton alemany Dietrich Fischer-Dieskau en el marc del centenari del seu naixement, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.
Aquesta setmana, "Els homes clàssics" volen celebrar el centenari del naixement d'una de les veus més llegendàries de la història, la del baríton alemany Dietrich Fischer-Dieskau. El cantant va tenir una vida de pel·lícula, i en aquest capítol la pot...
Fischer-Dieskau va esdevenir una referència en molts dels rols i obres que va interpretar, com és el cas de "Das Lied von der Erde" (La cançó de la terra) de Mahler. Des de la seva interpretació del cicle, és habitual que la part original, concebuda...
En aquest capítol et proposem descobrir una de les interpretacions més aclamades del baríton Dietrich Fischer-Dieskau. Ens referim a les "Escenes del Faust de Goethe", de Robert Schumann.
Dietrich Fischer-Dieskau va mostrar sempre un gran interès per col·laborar amb compositors contemporanis, cosa que el va portar a establir una relació professional molt intensa amb l'anglès Benjamin Britten. En aquest capítol, us descobrim les obres...
Fischer-Dieskau va ser, sense cap mena de dubte, un dels més grans liederistes de tota la història, i per assolir l'èxit en aquest repertori va comptar amb la col·laboració d'un pianista acompanyant de luxe, l'anglès Gerald Moore.
Tota una setmana dedicada al compositor Erik Satie, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.
Aquesta setmana la dediquem a un compositor inclassificable, el francès Erik Satie. Ell mateix s'anomenava "fonometrògraf", i algunes de les seves composicions són autèntiques icones de la música francesa. Però qui va ser realment Erik Satie? Els Hom...
Erik Satie rebutjava la música de Richard Wagner i això el va portar a compondre allunyant-se de la grandiositat wagneriana per crear obres amb molt pocs recursos. Però com crea aquesta estètica tan associada a l'impressionisme francès? Els Homes Clà...
En aquest capítol, els Homes Clàssics fan un repàs de les composicions més importants de l'excèntric catàleg d'Erik Satie.
En aquest capítol, ens fixarem en com Satie i les seves idees, que molts consideraven totalment boges, van ser la inspiració dels compositors francesos que volien proposar un llenguatge nou per lluitar contra el wagnerisme.
La influència d'Erik Satie va anar molt més enllà de França, ja que algunes de les seves obres han estat determinants per a compositors tan llunyans a ell com John Cage i Philip Glass. No et perdis aquest capítol amb les influències de Satie en compo...
Una setmana dedicada íntegrament al pare de la música clàssica txeca, Bedrich Smetana, que ara pots escoltar resumida.
Aquesta setmana "Els homes clàssics" us proposen descobrir la vida i les obres del compositor Bedrich Smetana, per això ens traslladarem fins a la República Txeca per endinsar-nos en el meravellós univers d'un músic que va créixer parlant alemany, pe...
A causa dels anys en què Smetana va haver d'exiliar-se del seu país, el seu sentiment nacionalista es va veure accentuat, i això va quedar palès en la seva obra, que, progressivament, cada cop era més nacionalista. Els Homes Clàssics t'expliquen l'ev...
"Má vlast" (La meva pàtria), és la composició més cèlebre de Smetana. La va anar creant de manera progressiva, entre els anys 1874 i 1879, i hi trobem la influència de compositors com Franz Liszt o Richard Wagner. En aquest capítol, els Homes Clàssic...
Smetana va seguir l'estel creatiu de Wagner i Liszt en el sentit de la llibertat creativa que van abanderar els membres de la Nova Escola Alemanya; però aquesta llibertat la va posar al servei de la identitat txeca i va crear obres com l'òpera "La nú...
Smetana va morir completament sord, però també fent un gir molt més íntim en les seves composicions, obres que en aquest capítol serveixen d'inspiració per a Pedro Pardo i Albert Galceran, els Homes Clàssics.
Tota una setmana dedicada a les obres de Txaikovski, més enllà de les seves simfonies, resumida en gairebé una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Aquesta setmana Txaikovski hauria fet 185 anys i "Els homes clàssics" ho celebren repassant algunes de les seves obres més interessants més enllà de les simfonies. Comencem amb els famosíssims ballets, d'una inspiració inigualable, amb Albert Galcera...
Com la majoria dels compositors romàntics, Txaikovski va voler triomfar dins del món de l'òpera. Ho va aconseguir? Ho sabrem amb "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran.
A banda dels coneguts concerts per a piano o el de violí, Txaikovski va compondre moltes obres concertants, incloent-hi fins i tot el violoncel. "Els homes clàssics" ens les acosten.
A Txaikovski no li va importar compondre grans obres orquestrals fetes expressament per a ocasions especials, tot i saber que només s'interpretarien una vegada. Tot i això, aquestes obres porten el segell de qualitat del compositor rus i les coneixer...
Txaikovski no va ser aliè a les noves tendències musicals del segle XIX i també va compondre poemes simfònics. Els coneixerem, juntament amb algunes suites orquestrals, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Aquesta setmana, "Els homes clàssics" es fixen en aquells compositors que van viure a l'ombra d'altres genis i això he eclipsat la seva obra. Comencen la setmana amb Franz Xaver Süssmayr, el col·laborador de Mozart i que va acabar el seu Rèquiem.
Franz Liszt és un dels compositors més cèlebres del segle XIX, sobretot per les seves virtuoses composicions per a piano. Però també se'l considera el pare del poema simfònic. Ara bé, molts dels seus poemes simfònics no haurien estat possibles sense...
Franz Liszt és un dels compositors més cèlebres del segle XIX, sobretot per les seves virtuoses composicions per a piano. Però també se'l considera el pare del poema simfònic. Ara bé, molts dels seus poemes simfònics no haurien estat possibles sense...
Giuseppe Verdi va ser el compositor italià més important de la seva generació, i això va fer que eclipsés altres grans compositors, com el mateix Arrigo Boito. La música de Boito té molta influència de Wagner i això no va agradar gaire als seus compa...
El compositor Franco Alfano va fer-se cèlebre per haver compost el final de l'òpera "Turandot", que Puccini va deixar inacabat a causa de la seva mort inesperada. Aquesta setmana ens fixem en l'obra de Boito, que ha quedat eclipsada per l'ombra de Pu...
Mozart, Liszt, Verdi o Puccini van eclipsar altres grans compositors de la seva generació. "Els homes clàssics" n'han parlat al llarg de la setmana i ara t'ho resumeixen en poc més de 50 minuts de ràdio.
Pierre Boulez va néixer l'any 1925, fa 100 anys. És per això que "Els homes clàssics" han decidit dedicar-li els quatre capítols d'aquesta setmana. En aquest primer programa s'endisen en els anys de formació de Boulez i com Oliver Messiaen va exercir...
En aquest segon capítol dedicat al compositor, director, escriptor i professor Pierre Boulez, "Els homes clàssics" volen conèixer millor els seus dos grans projectes: la creació de l'IRCAM i de l'Ensemble Intercontemporain, un centre d'investigació s...
Ara que ja coneixem la biografia i els grans projectes de Boulez, Pedro Pardo i Albert Galceran analitzen algunes de les seves obres més rellevants, com "Polyphonie X", "Pli selon Pli" o "Répons", entre d'altres.
Ara que ja coneixem la biografia i els grans projectes de Boulez, Pedro Pardo i Albert Galceran analitzen algunes de les seves obres més rellevants, com "Polyphonie X", "Pli selon Pli" o "Répons", entre d'altres.
Un dels vessants més populars de Pierre Boulez és el de director, amb el qual pretenia llegir la música com si cada interpretació fos la primera. Descobreix a¡el Boulez director amb "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo.
Quatre capítols dedicats a Pierre Boulez en el centenari del seu naixement, ara resumit en poc més de 50 minuts de ràdio amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Tota una setmana dedicada al 150è aniversari de Maurice Ravel a través d'algunes de les seves obres més importants, amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.
Fa 150 anys va néixer al País Basc del Nord el genial compositor francès Maurice Ravel, a qui els Homes Clàssics dedicaran tota la setmana. En aquest primer capítol fan un repàs general de la vida i les obres de Ravel.
"Els homes clàssics" s'ha proposat fer una aproximació a la vida de Ravel a través de les seves obres més cèlebres, i en aquest segon capítol el piano és el gran protagonista. És per això que el dediquen a la que es considera una de les composicions...
La inspiració no sempre prové d'esdeviments feliços. En el cas de Maurice Ravel, la Primera Guerra Mundial va ser traumàtica i, alhora, inspiradora. En aquest capítol, els Homes Clàssics t'apropen la composició "Gaspard de la nuit", que Ravel va dedi...
Malgrat que Ravel no considerava el seu famós "Boléro" la seva millor obra, el cert és que es tracta de la seva composició més cèlebre. De fet, més enllà del piano, Ravel va ser un excel·lent orquestrador, tal com ho expliquen els Homes Clàssics en a...
Acabem la setmana dedicada al 150è aniversari de Ravel fixant-nos en dues grans composicions per a piano, el seu extraordinari Concert en sol i els "Jocs d'aigua", dos dels imprescindibles del compositor francès.
Tota una setmana dedicada a les segones simfonies resumida en gairebé una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
En la setmana en què es commemora l'estrena de la segona simfonia de Beethoven, "Els homes clàssics" recuperen algunes de les segones simfonies dels grans compositors. Comencem la setmana amb la segona de Schumann, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
En la setmana en què es commemora l'estrena de la segona simfonia de Beethoven, "Els homes clàssics" recuperen algunes de les segones simfonies dels grans compositors. Comencem la setmana amb la segona de Schumann, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Per a la primera va trigar molts anys, però la segona de Brahms va arribar poc temps després. La recordem amb "Els homes clàssics".
Encara que se'l conegui pel piano, Rachmàninov té una obra simfònica molt interessant i avui en destaquem la segona simfonia, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Si la primera era la "Tità", la segona és la "Resurrecció". Una obra de Mahler brutal amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Dels primers que van superar la maledicció de la novena va ser Xostakóvitx, del qual recordem la seva segona simfonia.
Tota una setmana dedicada a l'evolució de la història de la música a través dels concerts per a piano i orquestra resumida en gairebé una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
En la setmana en què es commemora el Dia Internacional del Piano, "Els homes clàssics" han volgut fer un repàs de la història de la música a través d'aquests tipus de composicions que han inspirat els grans autors. Comencem pels inicis del format amb...
Evolució dels concerts per a piano: Mozart. Wolfgang Amadeus Mozart és el gran compositor clàssic i els seus concerts per a piano el defineixen. Els repassem amb l'Albert Galceran i el Pedro Pardo.
Beethoven marca el pas del classicisme al Romanticisme i ho fa, en bona part, a través dels seus cinc concerts per a piano i orquestra. Descobrim per què aquests concerts van ser determinants per a l'evolució musical del segle XIX amb Pedro Pardo i A...
Beethoven marca el pas del classicisme al Romanticisme i ho fa, en bona part, a través dels seus cinc concerts per a piano i orquestra. Descobrim per què aquests concerts van ser determinants per a l'evolució musical del segle XIX amb Pedro Pardo i A...
És impossible repassar tots els concerts que els romàntics van escriure al segle XIX, i per això "Els homes clàssics" n'han fet una selecció fixant-se especialment en Mendelssohn, Liszt i Chopin.
Evolució dels concerts per a piano: El segle XX (5/5). L'eclecticisme del segle XX es fa també present als concerts per a piano, a través dels quals podem veure les estètiques d'aquest segle tan complex, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Una setmana dedicada a les cinc òperes més representades del món, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio amb "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo.
Us heu preguntat mai quines són les cinc òperes més representades del món? "Els homes clàssics" s'han fet aquesta mateixa pregunta i han anat una mica més enllà: què tenen d'especial per ser les més estimades pel gran públic? Aquesta setmana ens fixe...
Bizet va morir convençut que la seva òpera "Carmen" era un fracàs, però el temps ha situat aquest títol en el número 2 de les més representades del món. A més, també és un dels títols, teatralment parlant, més eficaços, i t'ho demostren en aquest cap...
En la llista de les cinc òperes més populars del món no hi podia faltar "La bohème", de Puccini, un títol que li va significar el trencament de l'amistat amb un compositor i company d'estudis. Descobreix-ne tots els detalls amb "Els homes clàssics",...
Amb tanta tragèdia ens ha quedat una setmana molt seriosa, sort que Rossini és aquí per dibuixar-nos un somriure amb el seu "El barber de Sevilla", una òpera còmica que va fer del compositor italià un dels més famosos de la seva generació.
Mozart va compondre l'òpera "Don Giovanni" per agrair als ciutadans de Praga la bona acollida que havia tingut "Les noces de Fígaro"; i amb "Don Giovanni" va consolidar la idea d'utilitzar l'òpera per denunciar els privilegis dels nobles. "Els homes...
Mozart va compondre l'òpera "Don Giovanni" per agrair als ciutadans de Praga la bona acollida que havia tingut "Les noces de Fígaro"; i amb "Don Giovanni" va consolidar la idea d'utilitzar l'òpera per denunciar els privilegis dels nobles. "Els homes...
Tota una setmana dedicada a concerts per a violí i orquestra, resumida en gairebé una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Tota una setmana dedicada a concerts per a violí i orquestra, resumida en gairebé una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
En la setmana en què es commemora l'aniversari de Sarasate, "Els homes clàssics" ens acosten a concerts per a violí on el solista ha estat essencial per a la seva creació. Comencem amb Lalo i la seva "Simfonia espanyola", amb Albert Galceran i Pedro...
Sarasate també va ser essencial per a la creació dels concerts per a violí de Saint-Saëns i amb "Els homes clàssics" els repassem.
Bartók va dedicar el seu primer concert per a violí a un amor impossible que, com que no el va correspondre, va fer que el compositor amagués l'obra fns després de la seva mort. Els concerts per a violí i orquestra de Bartók, amb Pedro Pardo i Albert...
Més enllà de la seva famosa "Dansa del sabre", Khachaturian va compondre un dels concerts per a violí més interessants del segle XX i amb "Els homes clàssics" el redescobrim.
El neoclassicisme es fa present al concert per a violí de Stravinsky i el minimalisme al de Glass. Dos concerts representatius de les estètiques del segle XX amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Una setmana dedicada a grans dives del segle XIX com Isabella Colbran, Giuditta Pasta, Henriette Sontag, Giuseppina Strepponi o Pauline Viardot, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.
Aquesta setmana "Els homes clàssics" volen dedicar els cinc programes a cinc grans dives de l'òpera que amb el seu art van arribar a condicionar la creativitat de grans compositors de la primera meitat del segle XIX. I començaran amb Isabella Colbran...
En el segon capítol d'aquesta setmana, dedicada a grans veus del segle XIX, "Els homes clàssics" se centren en una diva que va fascinar Donizetti i Bellini i, de fet, va ser la primera intèrpret d'un paper tan llegendari com el de Norma. Descobreix q...
Potser a dia d'avui no la coneixem, però Henriette Sontag va fascinar compositors com Beethoven, que va confiar en ella per estrenar algunes de les seves composicions vocals més impressionants. T'ho expliquen "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Alber...
La Strepponi va ser una dona avançada al seu temps i, d'alguna manera, va ser gràcies a ella que Verdi va decidir compondre "La traviata", però també va ser gràcies a ella que Verdi va iniciar una carrera exitosa. No t'ho creus? No et perdis el capít...
Recupera els millors moments d'una setmana primaveral acompanyat d'"Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran.
Ja ha arribat la primavera i "Els homes clàssics" volen repassar com aquesta estació de l'any ha inspirat els compositors de tots els temps. Comencem la setmana amb les primaveres clàssiques menys conegudes.
La Primavera de Vivaldi és potser la més coneguda de les "Quatre estacions" i, segurament, un dels hits de la clàssica. Podran "Els homes clàssics" descobrir-nos alguna cosa que no sapiguem d'aquesta obra tan coneguda?
Malgrat que Beethoven no la va titular així, la Primavera és la seva sonata per a violí i piano Op. 24. Amb "Els homes clàssics" l'analitzem i en gaudim!
Els compositors romàntics no van ser aliens a la inspiració de la primavera, i Schumann li va dedicar la seva primera simfonia, seguint els consells de la seva dona, Clara. "Els homes clàssics" viatgen per la complicada ment de Schumann a través de l...
L'estrena més polèmica de la història va tenir com a protagonista la primavera. "Els homes clàssics" van al París de 1913 a reviure un esdeveniment únic!
Els moments més destacats de tota una setmana dedicada al violoncel, amb "Els homes clàssics".
"Els homes clàssics" dediquen la setmana a un dels instruments més expressius: el violoncel. Comencem centrant-nos en el seu origen i descobrim per què no tots els instruments llegeixen en clau de sol. Anem a classe amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Com diu el mestre Savall, les suites de Bach per a violoncel no són per a violoncel¿ Una frase molt típica d'"Els homes clàssics"! Descobrirem aquestes obres imprescindibles de la literatura per a violoncel.
El repertori de sonates per a violoncel i piano és inabastable. "Els homes clàssics" fan un primer repàs des del barroc fins al romaticisme alemany.
"Els homes clàssics" continuen amb la cronologia i viatgen fins a França i Rússia per descobrir les sonates per a violoncel dels compositors més importants d'aquells països.
Com passa amb les sonates, el repertori per a violoncel i orquestra és immens, i "Els homes clàssics" en fan un petit tast, des del barroc fins al segle XX.
Tota una setmana dedicada a Pablo Sarasate en el resum setmanal.
A "Els homes clàssics" commemoren el 178è aniversari de Pablo Sarasate. En aquest primer capítol repassen els principals aspectes de la seva vida.
A mitjans del segle XIX dues grans escoles del violí dominaven el panorama musical europeu, avui a "Els homes clàssics" t'ho expliquen.
Tot i ser un cèlebre violinista, Pablo Sarasate també va compondre obres de gran virtuosisme. A "Els homes clàssics" podreu sentir les més rellevants.
Donada la seva carrera com a violinista, Pablo Sarasate va arranjar obres molt populars de la seva època per a lluïment del seu instrument.
L'enorme prestigi de Pablo Sarasate va fer que els més cèlebres compositors de la seva època li dediquessin obres perquè ell les interpretés. Avui a "Els homes clàssics" te les descobreixen.
Recupera els millors moments d'una setmana dedicada als poemes simfònics.
Aquesta setmana, "Els homes clàssics" commemoren el 198è aniversari del compositor txec Bedrich Smetana parlant d'un dels gèneres que el va fer més conegut: el poema simfònic. Comencem la setmana amb els orígens d'un gènere simfònic que vol trencar a...
Liszt és ben conegut com a geni i prodigi del piano, però potser el que no se sap tant és que se'l considera el pare del poema simfònic. "Els homes clàssics" analitzen els motius que van fer que Liszt volgués trencar amb la simfonia tradicional i rep...
En el dia del 198è aniversari de Bedrich Smetana, Pedro Pardo i Albert Galceran expliquen com el sentiment nacionalista és el motiu que inspira al compositor txec per crear el seu gran èxit "Ma Vlast".
Smetana va influenciar altres compositors més joves que van adoptar el gènere del poema simfònic emmirallant-se en ell. "Els homes clàssics" revisen alguns dels poemes simfònics d'Antonín Dvorák i ens expliquen alguna de les seves tècniques compositi...
El nacionalisme finlandès de Sibelius beu directament de la font de Smetana i Richard Strauss culmina les millores musicals dels poemes simfònics creant veritables obres d'art. "Els homes clàssics" es rendeixen davant el talent immens del compositor...
Recupera els millors moments d'una setmana dedicada al Carnaval de Venècia.
Aquesta setmana "Els homes clàssics" celebren el Carnaval des de la ciutat amb un dels carnavals més emblemàtics del món: Venècia. I, per començar, ens parlen d'una forma musical molt veneciana, les barcaroles.
Venècia va ser el bressol de l'òpera; de fet, va ser en aquesta ciutat on les òperes van arribar al gran públic amb l'obertura dels primers teatres.
"Els homes clàssics" segueixen a Venècia, però avui en el seu teatre més emblemàtic: La Fenice. En aquest capítol us proposen un recorregut per les principals òperes que s'han estrenat a La Fenice.
En la setmana de Carnaval, "Els homes clàssics" et proposen un trajecte per algunes de les obres de la música clàssica on és ben present aquesta celebració.
Ja que som en la setmana de Carnaval, "Els homes clàssics" busquen obres on res és el que sembla, on els compositors es disfressen d'altres compositors.
Tota una setmana (la setena de l'any 2022) dedicada a les simfonies número 7 de genis com Beethoven, Bruckner, Sibelius, Mahler i Prokófiev!
Aquesta és la setena setmana de l'any, i "Els homes clàssics" aprofiten l'avinentesa per parlar de les setenes simfonies d'alguns dels compositors més importants. Comencem la setmana amb l'"apoteosi de la dansa", la setena de Beethoven.
La setena de Bruckner és una de les seves obres més conegudes, on el compositor alemany homenatja el seu gran ídol: Richard Wagner. "Els homes clàssics" analitzen la seva setena simfonia i ens revelen com el nazisme en va fer propaganda política.
La setena simfonia de Sibelius va ser l'última que va escriure. "Els homes clàssics" ens expliquen el perquè del silenci dels últims 30 anys de vida del compositor finlandès.
Mahler és el gran compositor simfònic de finals del XIX i principis del XX. Amb Pedro Pardo i Albert Galceran viatgem pels diferents moviments de la seva setena simfonia, que inclou dues músiques nocturnes i trenca amb l'esquema habitual.
La setena de Prokófiev va ser l'última que va compondre però no la va poder estrenar en vida. "Els homes clàssics" ens expliquen el final de la vida del compositor rus a través de la seva setena simfonia.
Recupera alguns dels moments més destacats de tota una setmana dedicada al compositor de bandes sonores John Williams, coincidint amb el seu 90è aniversari.
Aquesta setmana a "Els homes clàssics" celebren el 90è aniversari del compositor John Williams fixant-se en aquelles referències que l'han ajudat a crear els seus temes més famosos. Comencem la setmana amb Txaikovski i el seu "Trencanous".
Per molts anys, mestre! Avui John Williams fa 90 anys i Pedro Pardo i Albert Galceran recorden que va guanyar el seu segon Oscar amb un tema que s'inspira en la "Novena simfonia" de Dvorák. Amb aquesta excusa "Els homes clàssics" fan un viatge pel si...
"La consagració de la primavera" ben bé podria haver format part d'una banda sonora, i Williams ho va fer servir per crear ambients galàctics. "Els homes clàssics" ens expliquen perquè un sol semitò pot angoixar-nos.
Els planetes de Holst és una de les obres més descriptives del compositor anglès i són molts els que han relacionat Mart amb la música d'Star Wars. A "Els homes clàssics" fan un viatge interplanetari a través de la música simfònica.
Sens dubte Wagner és el rei del leitmotiv, però Williams no es queda enrere. "Els homes clàssics" repassen alguns dels temes més famosos que associem a personatges, ambients o situacions de pel·lícules.
En la setmana del 225è aniversari de Franz Schubert, "Els homes clàssics" centren l'atenció en el lied alemany i com evoluciona des de principis del segle XIX fins a mitjans del segle XX, a través de Beethoven, Schubert, Schumann, Mahler i Richard St...
El 31 de gener del 1797 (fa 225 anys) naixia Franz Schubert, el gran mestre del lied. Però per què es va centrar en aquest gènere? "Els homes clàssics" dediquen una setmana al lied alemany, començant pel geni austríac.
A Beethoven l'associem a les seves grandioses simfonies, però també va treballar el gènere de la cançó. De fet, es considera que el primer cicle lieder de la història és d'ell, avui "Els homes clàssics" et presenten les seves "Sis cançons a l'estimad...
Com a bon autor romàntic, Robert Schumann també va compondre un gran nombre de cicles lieder, alguns d'absoluta referència en el gènere. Avui és el torn d'una obra del 1840: "Dichterliebe" (Amor de poeta), un cicle que va ser premonitori.
Gustav Mahler va introduir el lied en el món simfònic, i el resultat són cicles de gran expressivitat, com el titulat "Lieder eines fahrenden Gesellen" (Cançons d'un company de viatge), on el moviment i el desamor són els protagonistes.
Acabem la setmana dedicada al lied alemany amb el genial Richard Strauss i les seves cançons opus 27, però ens reservem una propina per al final.
Aquesta setmana, "Els homes clàssics" han repassat les obres més importants que Mozart va dedicar a la veu.
En la setmana del 266 aniversari de Mozart, a "Els homes clàssics" es fixen en el gran compositor de Salzburg i la seva relació amb la veu. En aquest primer capítol es pregunten: com s'ha de cantar Mozart?
Va tractar Mozart la veu masculina igual que la femenina? Esbrinem-ho a "Els homes clàssics".
En la relació entre Mozart i la veu, no tot és òpera. Avui a "Els homes clàssics" descobrim les àries de concert de Mozart.
Què és un motet? Mozart i la música religiosa, a "Els homes clàssics".
Una setmana dedicada a intèrprets com Rostropóvitx, Joachim, Viñes, Wittgenstein i Goodman i les composicions que els van dedicar. El resum de la setmana d'"Els homes clàssics".
Aquesta setmana "Els homes clàssics" tindran com a protagonistes les obres que grans compositors han dedicat a excel·lents intèrprets, i la comencen amb el gran violoncel·lista Mstislav Rostropóvitx.
Joseph Joachim va ser un dels més cèlebres violinistes de la seva generació, per això compositors com Brahms, Schumann o Bruch van compondre pensant en el seu violí.
El pianista lleidatà Ricard Viñes va estrenar algunes de les obres més importants per a piano de compositors com Debussy, Ravel o Satie. "Els homes clàssics" t'aproximen aquest personatge clau de principis del segle XX.
El pianista austríac Paul Wittgenstein va perdre el braç dret durant la Primera Guerra Mundial, però això no va ser una barrera per seguir amb la seva carrera com a intèrpret per a piano. "Els homes clàssics" fan un repàs d'algunes de les obres que l...
Se'l considera el rei del swing, per això -i gràcies al seu prestigi- Benny Goodman va poder encarregar a grans compositors de la seva generació que li creessin obres per ser tocades amb el seu instrument, el clarinet.
Aquesta ha estat una setmana que ha anat accelerant el ritme. Descobreix els tempi musicals amb el resum del programa d'"Els homes clàssics".
El tempo és una de les qualitats més subjectives de la música, i "Els homes clàssics" volen repassar les indicacions de tempo més importants començant per les més lentes. D'una manera "grave" comencen una setmana que anirà "accelerando".
És possible que l'adagio sigui el tempo més bonic? "Els homes clàssics" revisen algunes de les melodies més famoses que els compositors han creat en aquest tempo lent.
Quantes maneres diferents hi ha de caminar? L'andante potser és el tempo més subjectiu i "Els homes clàssics" ens ho demostraran.
L'allegro potser és el més conegut i el presto és el més ràpid. "Els homes clàssics" matisen alguns dels tempi que ens fan córrer més.
No tots els compositors escriuen les seves indicacions de tempo en italià. El francès i l'alemany també s'utilitzen per indicar qüestions de tempo i de caràcter. "Els homes clàssics" acaben la setmana sense "ritardando".
Malgrat que les vacances dels nens s'estan acabant, en aquest resum trobareu algunes de les grans obres pedagògiques de cèlebres compositors.
Com va tractar Mozart la veu femenina? A "Els homes clàssics", t'ho expliquem.
La primera setmana de l'any és la que els nens i nenes gaudeixen més: vacances, regals, família¿ "Els homes clàssics" volen repassar les obres que els grans compositors van compondre perquè els nens aprenguessin música i el gran referent és Schumann,...
Inspirat precisament en Schumann, el genial compositor rus va compondre també obres dedicades als infants on hi trobem referències de joguines i fins i tot un viatge per Europa. Amb "Els homes clàssics" analitzarem les més importants.
L'aportació de Béla Bartók al repertori per a infants és importantíssima. "Els homes clàssics" fan un viatge pel folklore hongarès a través del piano "bartokià".
Molts pianistes han "patit" els estudis d'un compositor que va ser alumne de Beethoven i professor de Liszt. "Els homes clàssics" ens expliquen la vida i obres del genial Carl Czerny.
La Gemma Canadell, directora del Servei Educatiu del Palau de la Música Catalana, conversa amb "Els homes clàssics" dels espectacles musicals adreçats a les famílies. Pedro Pardo i Albert Galceran ens apropen a les produccions per a tots els públics...
La nit del 31 de desembre, Catalunya Música ha acomiadat el 2021 en companyia d'"Els homes clàssics". Dues hores de programació musical en les quals Pedro Pardo i Albert Galceran han comptat amb la complicitat de moltes de les veus de Catalunya Ràdio...
L'última setmana de l'any "Els homes clàssics" repassen les últimes obres dels grans compositors i, com a bons clàssics, no podien començar millor que pels tres més importants del classicisme: Haydn, Mozart i Beethoven. És veritat que intueixen que e...
L'última setmana de l'any no podia faltar l'òpera i "Els homes clàssics" repassen les tres darreres dels tres italians universals: Rossini, Verdi i Puccini.
Debussy i Ravel van compondre les seves últimes obres greument malalts. "Els homes clàssics" viatgen al nord per gaudir de tota la paleta de colors dels dos grans compositors francesos.
Continuant amb les últimes obres dels millors compositors, "Els homes clàssics" ens revelen el gran descobriment dels últims anys. Sabíeu que Wagner es va inspirar en Montserrat per compondre la seva última òpera, "Parsifal"? Amb l'ajuda d'un convida...
A l'últim programa de l'any no hi podien faltar els Strauss. "Els homes clàssics" descobreixen quines són les darreres polques i valsos, però no només d'un dels Strauss. L'Albert Galceran i el Pedro Pardo acabaran l'any amb el crepuscle del gran Stra...
Aquesta setmana "Els homes clàssics" agafen la màquina del temps per veure quines escales es feien servir a l'antiguitat i si aquestes escales encara s'apliquen a la música actual. Com que l'Albert Galceran i el Pedro Pardo són persones endreçades, c...
És possible que alguns dels modes antics siguin bàsics per al jazz i la música moderna? "Els homes clàssics" ens mostren com fins i tot la seva sintonia es basa en un mode antic.
És potser el frigi el mode que més ens transporta al passat? Grans compositors com Bach o Vaughan Williams l'han utilitzat amb aquesta intenció i "Els homes clàssics" en fan un repàs.
El mode lidi és el preferit del Pedro Pardo i li demostrarà a l'Albert Galceran com fins i tot en Leornard Bernstein el va utilitzar al seu "West Side Story". Dos modes de bon humor amb "Els homes clàssics".
Encara que no sigui la intenció d'"Els homes clàssics", la setmana no acabarà amb massa alegria. Pot ser que un dels modes antics sigui causant de malestar i por? Ho descobrim amb l'Albert Galceran i el Pedro Pardo.
Aquesta setmana ha estat possible gràcies a les moltes propostes dels oients del programa que, com l'Enric de la foto, ens han dit quines són les seves obres favorites del geni de Bonn. Descobreix-ne les més destacades en aquest resum dels cinc capít...
Aquesta setmana es commemora l'aniversari de Ludwig van Beethoven, per això us hem proposat que sigueu vosaltres els que prepareu el programa. Totes les obres que sonaran al llarg de la setmana les han triades els oients del programa. Avui, per comen...
En aquest segon capítol amb les obres de Beethoven que ens heu dit que més us agraden, seguim amb el piano, però donant especial protagonisme a les bagatel·les i al Concert per a piano número 5, l'"Emperador".
Són moltes les obres de Beethoven que ens heu proposat. En aquest tercer capítol posem l'accent en algunes de gran rellevància, com la seva única òpera, "Fidelio", o la que Wagner va considerar l'apoteosi de la dansa, la Simfonia número 7.
El quart capítol dedicat a Beethoven, coincidint amb el dia del seu 251 aniversari, el dediquem a les sonates per a violí, però també a alguns dels seus trios i altres obres de cambra, fins arribar al fantàstic Concert per a violí.
Són moltes les obres que ens heu proposat al llarg de la setmana dedicada a Beethoven, però només una ha estat la més votada. Vols saber quina és? No et perdis aquest capítol!
Una aproximació a la vida i obres simfòniques de Dmitri Xostakóvitx en el resum setmanal del programa d'"Els homes clàssics".
Aquest any es commemora el 115è aniversari del naixement del genial Dmitri Xostakóvitx, per això "Els homes clàssics" li volen dedicar la setmana. En aquest primer capítol repassarem la seva etapa formativa i el seu primer èxit internacional, quan en...
A través del seu univers simfònic, "Els homes clàssics" s'endinsen en l'estètica de Xostakóvitx i en els seus primers conflictes amb la política russa de l'època.
Xostakóvitx va tenir greus problemes amb l'Estat soviètic, avui "Els homes clàssics" posen el focus en aquesta qüestió i en com va reaccionar el geni rus.
La simfonia número 7 "Leningrad" és una de les obres més cèlebres de Xostakóvitx, però coneixes la seva història? "Els homes clàssics" te l'expliquen.
Quina connexió hi ha entre Federico García Lorca i Xostakóvitx? Va admirar Wagner? Descobreix algunes curiositats de les darreres obres simfòniques de Xostakóvitx.
"Els homes clàssics" dediquen la setmana a Wolfgang Amadeus Mozart. Descobreix el gran geni de Salzburg a través dels seus concerts.
Aquesta setmana "Els homes clàssics" commemoren el 230è aniversari de la mort de Mozart fixant-se especialment en els seus concerts per a solista i orquestra. I quina millor manera de començar que amb els seus concerts per a trompa i orquestra?
A partir dels concerts per a flauta, "Els homes clàssics" ens descobriran algun reciclatge musical del geni de Salzburg.
Què té el fagot perquè Mozart li dediqués el seu primer concert per a instrument de vent i orquestra? Amb "Els homes clàssics" descobrim un dels instruments menys coneguts de l'orquestra, i alhora dels més imprescindibles.
Sabíeu que quatre dels cinc concerts per a violí i orquestra de Mozart els va compondre el mateix any, i malgrat això ja s'hi veu una gran evolució? "Els homes clàssics" repassen les característiques més importants d'aquests concerts meravellosos.
La majoria de concerts de Mozart són per a un solista, però hi ha unes obres que estan a mig camí entre la simfonia i el concert per diversos instruments. Amb "Els homes clàssics" fem una aproximació a aquestes obres híbrides i analitzem alguns dels...
"Els homes clàssics" dediquen la setmana a Benjamin Britten. Descobreix el cèlebre compositor anglès a través de la seva obra i les seves vivències.
Benjamin Britten va néixer el 22 de novembre del 1913, per això "Els homes clàssics" li dediquen la setmana. En aquest primer capítol se centren en els anys de formació i ressalten les seves influències i algunes de les seves primeres obres.
Britten es considera un dels compositors anglesos més importants, per tant va ser hereu de Henry Purcell, però de quina manera? "Els homes clàssics" fan un experiment i es pregunten: un idioma pot condicionar el llenguatge d'un compositor? No et perd...
Britten va crear moltes obres amb un destinatari clar: l'intèrpret. Descobreix algunes de les obres que Britten va dedicar a intèrprets tan cèlebres com Mstislav Rostropóvitx.
En aquest capítol, "Els homes clàssics" t'acosten a una de les obres més cèlebres de Britten, la "Guia d'orquestra per a joves", i ho fan d'una manera molt especial, fent de narradors. No t'ho perdis i descobriràs tots els colors d'una orquestra!
"Els homes clàssics" acaben la setmana dedicada a Benjamin Britten repassant algunes de les obres simfòniques més cèlebres de Britten, una de les quals dedicada a la ciutat de Barcelona.
Les simfonies de Schubert i la història de l'orquestra simfònica, el resum d'una setmana dedicada al Schubert simfònic.
La setmana que commemorem el 193è aniversari de la mort de Schubert, "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, se centren en les seves simfonies començant per entendre el seu catàleg i evidenciant que és el prototipus de compositor romànti...
A partir de la instrumentació de les simfonies de Schubert, "Els homes clàssics" ens mostren l'evolució dels instruments de l'orquestra dels darrers 400 anys.
Schubert no va veure estrenades pràcticament cap de les seves simfonies; malgrat això, les primeres que va compondre les va poder escoltar interpretades per orquestres no professionals. "Els homes clàssics" viatgen per l'univers sonor de les simfonie...
Què volen dir les paraules "allegro", "andante", "presto"¿? "Els homes clàssics" ens demostren com el metrònom no sempre és la solució perquè els intèrprets es posin d'acord a partir de les indicacions dels compositors, com el mateix Franz Schubert.
Malgrat que la famosa "Inacabada" és la vuitena, Schubert té moltes simfonies sense completar. "Els homes clàssics" acaben la setmana amb les darreres simfonies de Schubert descobrint la nova sonoritat que va aportar al món simfònic malgrat la seva j...
Tota una setmana dedicada a Gioachino Rossini des de diversos punts de vista, amb "Els homes clàssics" de Catalunya Música.
Qualsevol excusa és bona per dedicar-li una setmana al genial Gioacchino Rossini, i aquesta commemorem el 153è aniversari de la seva mort. En aquest primer capítol ens fixem en el talent del jove Rossini, el seu procés formatiu i els seus primers èxi...
Qualsevol excusa és bona per dedicar una setmana al genial Gioacchino Rossini. Aquesta, commemorem el 153è aniversari de la seva mort. En aquest primer capítol ens fixem en el talent del jove Rossini, el seu procés formatiu i els seus primers èxits.
De Gioachino Rossini se n'han dit moltes coses, algunes no són certes, però d'altres¿ sí. Descobreix algunes de les anècdotes més divertides del genial compositor.
De Gioacchino Rossini se n'han dit moltes coses; algunes no són certes, però d'altres¿ sí. Descobreix algunes de les anècdotes més divertides del genial compositor.
En aquest capítol "Els homes clàssics" s'aturen en les simfonies de Rossini i algunes de les innovacions que va proposar en el terreny musical.
En aquest capítol "Els homes clàssics" s'aturen en les simfonies de Rossini i algunes de les innovacions que va proposar en el terreny musical.
Rossini va proposar una nova manera de cantar òpera, sobretot òpera seriosa. Però com s'ha de cantar Rossini? "Els homes clàssics" t'ho expliquen.
Un dels principals reptes de qualsevol cantant és triar el repertori que ha d'interpretar al llarg de la seva vida, com s'ho fan? Alhora, quins són els millors cantants del repertori rossinià? A veure si "Els homes clàssics" tenen la resposta¿
Aquesta setmana "Els homes clàssics" s'endinsen en el món de la por i el terror a través de la música. Escolta els millors moments de la sisena setmana de programa.
Aquesta setmana, "Els homes clàssics" ens faran por en una setmana marcada per les festes de difunts i Halloween. Avui faran un repàs de les obres més importants dedicades a la mort.
Molts compositors han dedicat obres als difunts, alguns d'ells creant veritables joies de la clàssica. Avui "Els homes clàssics" ens mostren les més importants.
Quins recursos fan servir els compositors perquè les seves músiques sonin terrorífiques? Avui aprendrem a fer música de por amb els "Els homes clàssics".
Un gènere com l'òpera no podia passar per alt dins la setmana de la por i amb "Els homes clàssics" viatjarem per les òperes i els seus personatges més lúgubres.
Que serien les pel·lícules de por sense les seves bandes sonores espectaculars? "Els homes clàssics" agafen el ganivet i miren de salvar-se de Norman Bates.
Aquesta setmana, "Els homes clàssics" s'endinsen en el món dels germans i les seves no sempre fàcils relacions fraternals. Escolta els millors moments de la 5a setmana de programa.
Aquesta setmana "Els homes clàssics" repassaran algunes de les històries més interessants entre germans músics. Avui, per començar, una de les més famoses: Nannerl i Wolfgang Amadeus Mozart. (1/5)
Fanny Mendelssohn va ser considerada una nena prodigi, però quan va arribar a l'edat de poder-se casar va haver de deixar la música per no contradir les tradicions de l'època. Avui "Els homes clàssics" ens expliquen aquesta gran injustícia. (2/5)
Piotr Ílitx Txaikovski va tenir un germà que el va ajudar tant en el terreny personal com en el musical, Modest Txaikovski. (3/5)
El cognom Gershwin va ser el dels germans amb més èxit de la indústria dels musicals americans, però la mort prematura d'en George va fer que l'Ira no tornés a ser mai més el mateix. Avui "Els homes clàssics" ens porten als musicals de Broadway. (4/5...
A casa nostra no som aliens als músics germans, així que "Els homes clàssics" en fan un repàs de totes les èpoques, des de finals del segle XIX fins als nostres dies. (5/5)
"Els homes clàssics" (Albert Galceran i Pedro Pardo) dediquen tota la setmana al compositor Franz Liszt en el 210 aniversari del seu naixement. Recupera'n els millors moments en aquest resum de la setmana!
En aquest primer capítol dedicat a Franz Liszt, en la setmana del seu 210 aniversari, "Els homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) es fixen en els anys de formació del genial intèrpret i compositor, i t'expliquen la llegenda del "petó de la c...
La genialitat de Liszt s'explica, en part, per la seva capacitat d'absorbir idees de genis com Paganini i Liszt, i transformar-les en un llenguatge musical que combina virtuosisme i ànima. "Els homes clàssics" (Albert Galceran i Pedro Pardo) t'acompa...
Franz Liszt va relacionar-se amb gegants de la composició del segle XIX, i avui "Els homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) t'expliquen alguns dels casos més destacats.
Què va fer Franz Liszt per l'evolució de la tècnica pianística? Per què les seves obres són només accessibles a grans pianistes? "Els homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) t'ho expliquen en el programa d'avui.
A banda de ser un gran intèrpret i compositor, Liszt va ser un dels impulsors de la Nova Escola Alemanya". No saps de què es tracta? Doncs "Els homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) t'ho expliquen.
En aquesta setmana dedicada al compositor Ralph Vaughan Williams, "Els homes clàssics" (Albert Galceran i Pedro Pardo) et donen les claus per entendre la seva obra. Recupera els millors moments en aquest resum de la setmana!
En aquest primer capítol dedicat al compositor anglès Ralph Vaughan Williams, "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, s'aproximen a la seva formació musical i les seves principals influències.
No van ser pocs els crítics que van definir Ralph Vaughan Williams com un músic conservador, però realment ho era? "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo, ho analitzen.
Una de les característiques de Ralph Vaughan Williams era la seva voluntat de reivindicar el passat musical d'Anglaterra, per això avui "Els homes clàssics" (Albert Galceran i Pedro Pardo) analitzen la seva música i t'expliquen què és la música modal...
Ralph Vaughan Williams va viure molt de prop les dues guerres mundials, i això va quedar palès en algunes de les seves obres. Avui, "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, te les expliquen.
Ralph Vaughan Williams va compondre un total de nou simfonies. "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, et donen les claus per entendre-les.
Aquesta setmana "Els homes clàssics" s'endinsen en el món de la suite barroca. Escolta els millors moments de la segona setmana de programa.
Aquesta setmana "Els homes clàssics" tracten un tema que encara no havien tocat mai, encara que sembli impossible: les suites. Què és una suite i quines són les danses que la integren?
"Els homes clàssics" demostren que la suite barroca hauria de ser un veritable himne europeu perquè totes i cadascuna de les seves danses venen d'arreu del vell continent. Avui ens centrem en l'alemanda i la courante, amb un gir inesperat a l'audició...
Política i música es poden unir? Encara que sembli mentida, Beethoven ho va fer mitjançant una sarabanda.
El ritme ternari de la giga permet als "Homes clàssics" explicar els compassos simples i compostos. Anem a classe amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Grans compositors del segle XIX i XX han homenatjat la suite. Com tracten els romàntics aquesta forma musical? "Els homes clàssics" t'ho expliquen.
"Els homes clàssics" posen la mirada en la tonalitat de sol, la disseccionen i en parlen des de diferents punts de vista. Tot el que cal saber sobre la tonalitat de sol condensat en una hora.
Una de les tonalitats més utilitzades pels romàntics va ser el sol menor, i això va inspirar grans genis com Chopin o Bruch.
La modalitat és molt important per diferenciar el caràcter d'una obra, i, després de tres programes en sol major, canviem de modalitat i explorem els sentiments amb el sol menor.
Els romàntics no van ser gaire amants del sol major, malgrat això van utilitzar aquesta tonalitat per a grans obres per a piano i orquestra.
La tonalitat de sol per als clàssics va ser molt important. Descobrim l'enginy de Mozart a l'hora de compondre un hit amb tan sols dos acords.
Comencem la temporada a Catalunya Música en tonalitat de sol, i en aquest primer programa ens fixem en el barroc i en el significat extramusical que té la tonalitat de sol. A més, rebem al padrí del programa, l'Albert Guinovart, que ens proposa una a...
La genialitat de Manén només és comparable amb la seva excentricitat, "Els homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) es fixen en algunes de les anècdotes més sucoses de la vida de Joan Manén.
Tots els grans intèrprets i compositors tenen un estil ben definit, però d'on prové l'estil virtuós i, alhora, líric de Joan Manén? Els "Homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) repassen les seves influències amb Kalina Macuta, violinista expe...
Gràcies al violí, Joan Manén va poder conèixer personalitats tan rellevants com Richard Strauss, Max Bruch o Enric Granados, entre d'altres. En aquest capítol, "Els homes clàssics" (Albert Galceran i Pedro Pardo) repassen la història i evolució del v...
Joan Manén als 11 anys va debutar tocant el violí al Carnegie Hall de Nova York, només per això va guanyar-se l'etiqueta de "nen prodigi", però quins altres nens prodigi hi ha en la història de la música? Alhora, "Els homes clàssics" (Albert Galceran...
Els compositors a través de la seva música poden explicar qui són i d'on són, per això "Els homes clàssics" (Albert Galceran i Pedro Pardo) repassen algunes de les obres de Joan Manén on expressa la seva identitat nacional, i això ens porta fins al m...
La resposta és clara: pràcticament res. En aquest primer capítol, els "Homes clàssics" (Albert Galceran i Pedro Pardo) fan una primera introducció en la vida i obres de Manén, acompanyats per Daniel Blanch, president de l'Associació Joan Manén.
Transmissió en directe de la gala de clausura de la 35a edició del Festival Castell de Peralada. Una vetllada protagonitzada pel tenor mexicà Javier Camarena i l'Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu, dirigits per Riccardo Frizza.
Transmissió en directe de la gala de clausura de la 35a edició del Festival Castell de Peralada. Una vetllada protagonitzada pel tenor mexicà Javier Camarena i l'Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu, dirigits per Riccardo Frizza.
Per què els tenors són les veus més estimades en el món de l'òpera? El Festival de Peralada tanca la seva edició número 35 amb un concert del tenor mexicà Javier Camarena, els "Homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) fan una prèvia del concer...
El contratenor Xavier Sabata és una de les veus catalanes amb més projecció internacional del moment, és per això que "Els homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) s'endinsen en el món dels contratenors i dels castrats!
Els "Homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) es fixen en la vessant de compositor d'oratoris de G. F. Händel, i a partir d'aquí fan un repàs de les diferents veus que predominen en els diversos períodes històrics, arribant a les més brillants...
"Tosca" és una de les òperes més famoses de tot el repertori, i un dels títols més emblemàtics de G. Puccini i, com és habitual amb el geni de Lucca, una dona n'és la protagonista. Com són les heroïnes puccinianes? Per què Puccini posa els personatge...
El festival de Peralada arrencarà amb l'espectacle "Ballet for life", inspirat en Freddie Mercury, líder de la banda Queen, i és per això que ens preguntem: són el grup Queen els continuadors naturals de la música clàssica? Els "Homes clàssics" (Pedr...
Els "Homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) acaben temporada viatjant cap a Amèrica amb dos compositors essencials del segle XX: Aaron Copland i Samuel Barber.
Fa 100 anys va néixer el revolucionari del tango, un compositor que va situar aquesta dansa popular al nivell de la "música clàssica". Ens referim a Astor Piazzolla, el protagonista del programa de Pedro Pardo i Albert Galceran ("Els homes clàssics")...
Aquesta setmana ens avancem a l'aniversari del més gran compositor noruec, Edvard Grieg. Pedro Pardo i Albert Galceran ("Els homes clàssics"), te'l presenten.
L'Albert fa tota una declaració d'intencions i proposa al Pedro un programa cent per cent pianístic. "Els homes clàssics" celebren un aniversari rodó, el de la pianista argentina Martha Argerich, que aquest 5 de juny fa 80 anys. Una de les millors pi...
El 30 de maig del 1909 naixia el "Rei del swing", Benny Goodman, però també va ser un intèrpret molt interessat en els grans composicions de la seva generació. Descobreix-lo de la mà d'"Els homes clàssics" (Albert Galceran i Pedro Pardo).
L'endemà de l'aniversari de Richard Wagner, els "Homes clàssics" (Albert Galceran i Pedro Pardo) analitzen les influències que el compositor alemany va rebre, i les que ell va exercir en altres músics.
Completant el programa de la setmana passada, "Els homes clàssics" (Albert Galceran i Pedro Pardo) se centren en l'etapa de maduresa de Johannes Brahms.
Coincidint amb l'aniversari de Johannes Brahms, "Els homes clàssics" (Albert Galceran i Pedro Pardo) li dediquen el programa per fer una primera aproximació a aquest compositor imprescindible!
Sabies que un compositor valencià va aconseguir més èxit que Mozart o Salieri? "Els homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) et descobreixen Vicent Martín i Soler en el dia del seu 267è aniversari.
Filosofia, esoterisme, colors la música d'Aleksandr Skriabin és molt particular, i avui els "Els homes clàssics" (Albert Galceran i Pedro Pardo) volen aproximar-se a ell i avançar-se al 106è aniversari de la seva mort.
Aquesta setmana "Els homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) volen celebrar el 128è aniversari de Frederic Mompou, un compositor marcat pel so de les campanes¿
Després de diversos capítols dedicats a composicions nocturnes, avui els "Homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) es tornen a inspirar en la nit per a fixar-se en òperes il·luminades per la lluna.
Aquesta setmana ens avancem uns dies al 50è aniversari de la mort del genial Ígor Stravinsky, i per això els "Homes clàssics" (Albert Galceran i Pedro Pardo) dediquen el programa al trencador compositor rus, que va estar molt marcat per les guerres.
Fa 78 anys va morir a Beverly Hills Serguei Rakhmàninov, per això aquesta setmana els "Homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) s'aproximen al genial compositor que, malgrat tot, va rebre ferotges crítiques dels seus col·legues.
En el dia del 182è aniversari de Modest Mussorgski, "Els homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) dediquen el programa a aquest compositor rus, i ho aprofiten per endinsar-se en una de les seves obres més conegudes, els "Quadres d'una exposici...
Els "Homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) dediquen el programa a qui es considera el compositor més prolífic de la història, just en el dia del seu 340 aniversari: Georg Philipp Telemann.
Pedro Pardo i Albert Galceran s'avancen un dia a l'inici de la setmana de les dones a Catalunya Ràdio i Catalunya Música, i ho fan reivindicant l'obra de tres compositores: la francesa Augusta Holmès, la noruega Agathe Backer-Grondahl i l'americana A...
"Els homes clàssics" (Albert Galceran i Pedro Pardo) s'avancen un dia al 211 aniversari del naixement de Frédéric Chopin, i ho fan fixant-se en les seves sonates per a piano.
Es pot escoltar òpera sense òpera? Sembla una contradicció, però els "Homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) et proposen un programa inspirat en l'òpera on no hi apareixen òperes, sinó composicions inspirades en òperes.
Malgrat que són més de santa Cecília que de sant Valentí, "Els homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) dediquen el programa d'aquesta setmana a composicions que han tingut l'amor com a element inspirador.
Aquesta setmana els "Homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) tornen al món dels nocturns, però en aquesta ocasió deixant de banda Chopin i centrant-se en altres compositors com Mozart, Fauré o Debussy.
En la setmana del 265è aniversari del naixement de Wolfgang Amadeus Mozart, "Els homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) celebren l'efemèride repassant les simfonies del geni de Salzburg, però només les que tenen sobrenom.
Aquesta setmana es commemora el 269è aniversari del naixement del músic, editor, director i divulgador musical, però que a dia d'avui és bàsicament conegut pels seus estudis per a piano, Muzio Clementi. "Els homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galc...
Aquesta setmana "Els homes clàssics" (Albert Galceran i Pedro Pardo) afluixen la llum, ja que dediquen el programa a un gènere musical molt associat amb la nit: els nocturns.
Què és un "scherzo"? Un joc? Descobreix aquesta forma musical de la mà d'"Els homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran).
"Els homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran), com ja és tradició, acaben l'any fixant-se en els temes que han tractat al llarg d'aquest 2020, un any marcat per la pandèmia, però també amb molta música: Gerhard, Beethoven, rareses musicals¿ No...
En la setmana del 250è aniversari de Beethoven, "Els homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) segueixen amb les celebracions, en aquesta ocasió fixant-se en els cinc concerts per a piano i orquestra de Beethoven.
Aquesta setmana "Els homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) segueixen amb la celebració del 250 aniversari de Beethoven. En aquesta ocasió, amb una associació una mica particular: Beethoven i el violí!
Aquest mes de desembre és molt especial, ja que es commemora el 250è aniversari del naixement de Beethoven, per això "Els homes clàssics" (Albert Galceran i Pedro Pardo) dediquen aquest programa al compositor alemany. En aquesta ocasió fixant-se en l...
El 29 de novembre, però amb molts anys de diferència, van morir tres compositors clau per a la música escènica: Claudio Monteverdi, Giacomo Puccini i Erich Wolfgang Korngold. Aquesta setmana, els "Homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) es fi...
En el dia de Santa Cecília, patrona dels músics, "Els homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) dediquen el programa a una forma musical que va néixer de manera espontània: els preludis! Vols descobrir-ne la història?
El programa d'aquesta setmana dels "Homes clàssics" no l'han fet el Pedro Pardo i l'Albert Galceran, sinó que han recopilat les desenes de respostes que van donar els oients a través de les xarxes socials per respondre la pregunta: a tu, quina escena...
Aquesta setmana Els Homes Clàssics (Pedro Pardo i Albert Galceran) commemoren el 130è aniversari de la mort del compositor César Franck i ho fan acostant-se a la seva vida i obra.
Per Tots Sants "El homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) han preparat un programa farcit de morts, però morts poc creïbles en el món de l'òpera. També analitzaran con s'ha tractat la mort al llarg de la història en el món de la música.
Aquesta setmana Pedro Pardo i Albert Galceran ("Els homes clàssics") commemorem el 195è aniversari del naixement de Johann Strauss II i ho fan fixant-se en el vals, la dansa que va fer-lo famós. Però no només es fixaran en els valsos de Strauss, sinó...
Si el primer capítol de la temporada de Pedro Pardo i Albert Galceran, "Els homes clàssics", a Catalunya Música, van dedicar-lo a la tonalitat del re major i a les moltes obres que estan compostes en aquest to, el segon capítol de la temporada el ded...
Després d'un estiu intens en què els homes clàssics han repassat la vida i obra d'un dels compositors catalans més importants, Robert Gerhard, i en què la música dodecafònica i atonal ha tingut molta presència, Pedro Pardo i Albert Galceran volen ded...
Al llarg de tot l'estiu hem pogut conèixer alguns aspectes clau de la vida i obra de Robert Gerhard, per això "Els homes clàssics" acaben el cicle dedicat al compositor de Valls amb un programa que fa un recorregut cronològic per tota la vida de Robe...
Normalment associem el concepte "música contemporània" a unes músiques de difícil comprensió. És per això que els Homes Clàssics aquesta setmana et proposen entendre què és el dodecafonisme, la tècnica compositiva que Robert Gerhard va aprendre d'Arn...
Aquest quart capítol dedicat a Robert Gerhard en el marc de l'Any Gerhard, els Homes clàssics (Pedro Pardo i Albert Galceran) es fixaran com el compositor de Valls va rebre encàrrecs de personatges tan importants com Benjamin Britten i Leonard Bernst...
L'any 1936, Robert Gerhard, va aconseguir portar a Barcelona un dels esdeveniments musicals més importants de la història, el Festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània. En el marc del festival va estrenar-se el concert per a...
Als anys 30 del segle XX, vuit compositors catalans van reunir-se per crear l'Associació de Compositors Independents de Catalunya, tot i que també se'ls va conèixer com el Grup dels Vuit. Eren Robert Gerhard, Eduard Toldrà, Frederic Mompou, Joan Lamo...
Els "Homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) dediquen aquest estiu a conèixer el compositor vallenc Robert Gerhard. En aquest primer capítol, es fixen en la seva etapa formativa i com els seus mestres Felip Pedrell i Arnold Schönberg van cond...
Els "Homes clàssics" acaben temporada seguint el fil del programa anterior, per tant amb música de cambra. Aquesta setmana seguiran restant instruments partint del quartet. Descobreix les combinacions instrumentals amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Aquesta setmana els "Homes clàssics" proposen un recorregut per les formacions de cambra, començaran amb vuit instruments i aniran restant, a veure fins on arriben! Ho pots descobrir amb Pedro Pardo i Albert Galceran, a Catalunya Música.
Els "Homes clàssics" aquesta setmana es fixen en una gran obra d'Antonio Vivaldi, el seu "Glòria". Es tracta d'una obra religiosa fascinant. Descobreix-la amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Aquest 2020 ha estat un any molt especial i no se'ns pot passar per alt una important efemèride: el 335è aniversari del naixement de J. S. Bach. Els "Homes clàssics" proposen una aproximació a un dels més grans compositors de tots els temps, repassan...
Els "Homes clàssics" fan una aproximació a l'obra vocal del geni alemany, i en particular a través de dues obres: "Fidelio" i la "Missa Solemnis". Gaudeix de Beethoven amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
"Els homes clàssics" s'avancen un dia al 210 aniversari de Robert Schumann, un dels més grans compositors del Romanticisme alemany, autor d'algunes de les obres més importants del gènere. Però com va ser la seva vida i quines influències va deixar? D...
Haydn i Toldrà van morir un 31 de maig, però d'anys diferents. Aquesta setmana, els "Homes clàssics" us proposen un recorregut per la història dels Quartets, de Haydn a Toldrà.
Aquesta setmana s'ha celebrat el Dia Mundial de la Diversitat Cultural, i per això els "Homes clàssics" s'han fixat en compositors que s'han deixat influenciar per cultures diferents a les seves. T'imagines una jota aragonesa amb regust rus, o una òp...
"Els homes clàssics" dediquen el programa al compositor francès Paul Dukas, coincidint amb el 85è aniversari de la seva mort. Dukas és conegut, sobretot, per una obra, "L'aprenent de bruixot", però en el programa d'aquesta setmana farem una aproximac...
Aquest cap de setmana s'ha commemorat el Dia d'Europa, com cada 9 de maig, i per als amants de la música clàssica Europa és sinònim de Beethoven i la seva 9a simfonia. Aquesta setmana els "Homes clàssics" s'aproximen a l'himne europeu, però també a d...
Els "Homes clàssics" s'avancen a la celebració del 180è aniversari del naixement de Txaikovski fent-se una pregunta: com era la seva música? Per això analitzaran les seves influències i algunes de les seves obres més cèlebres.
Els "Homes clàssics" completen el programa de la setmana passada amb un nou capítol dedicat a les obres que grans compositors han creat inspirats en William Shakespeare, en la setmana de Sant Jordi. Aquesta setmana van de finals des del segle XIX i f...
Tot i que a causa de la pandèmia aquest any no podrem celebrar la festa dels llibres de Sant Jordi, els "Homes clàssics" dediquen el programa a un escriptor que ha estat molt influent en el terreny musical, William Shakespeare. I de la mà del dramatu...
El 16 d'abril es commemora el Dia Mundial de la Veu, i ja sabeu que la veu és un instrument que tots compartim. Per això, els "Homes clàssics" dediquen el programa d'aquesta setmana a saber com s'ha utilitzat la veu en la música al llarg del temps.
El 5 d'abril de 1908 va néixer el director Herbert von Karajan. Tot i tenir una vida plena de polèmiques, ens ha llegat gravacions històriques. Els "Homes clàssics" us proposen una aproximació a la seva vida i obra, en una altra edició del programa r...
Aquesta setmana "Els homes clàssics" fan un programa des del confinament, cadascú a casa seva, per commemorar el proper aniversari del compositor, pianista i director Serguei Rakhmàninov #Joemquedoacasa.
Aquesta setmana "Els homes clàssics" et proposen un recorregut a través d'obres i compositors que van emmirallar-se en el passat a l'hora de compondre les seves obres. El passat vist des del present.
Conxita Badia va ser una de les dones més talentoses de l'àmbit musical de principis del segle XX, i en el Dia Mundial de la Dona volem recordar el seu llegat i la seva influència.
Rossini va néixer el 29 de febrer del 1792, per això només celebra el seu aniversari cada 4 anys, i aquest any toca! Per això "Els homes clàssics" et proposen un recorregut per algunes de les anècdotes i obres no operístiques del "Cigne de Pesaro".
"Els homes clàssics" celebren el 335è aniversari del naixement de Händel en un programa pensat per entendre les influències que van fer-lo un dels més grans compositors de la seva generació.
Just dilluns és l'aniversari de l'estrena d'"Un ballo in maschera", una òpera de Verdi que va tenir molts problemes a causa de la censura, que fins i tot en va alterar l'argument. És per això que "Els homes clàssics" aquesta setmana volen proposar-vo...
El 13 de febrer de 1883 moria a Venècia el compositor Richard Wagner, i aquesta setmana "Els homes clàssics" s'han proposat descobrir la vessant no operística del gegant alemany.
Aquesta setmana, "Els homes clàssics" se centren en Hans von Bülow, compositor, director i pianista que va conviure amb Liszt i Wagner, i que va dedicar bona part de la seva vida a difondre la "Nova escola alemanya". No et perdis la vida i obra d'aqu...
Ens avancem un dia a l'aniversari de Mozart per dedicar-li un programa centrat en algunes de les seves obres menys conegudes.
Aprofitant l'estrena del documental de Ron Howard sobre el tenor Luciano Pavarotti, els "Homes clàssics" fan un repàs de la vida artística del cèlebre tenor italià.
"Els homes clàssics" dediquen el programa de la setmana a un dels violinistes més influents del segle XIX, Joseph Joachim. Descobreix qui va ser i el seu immens talent de la mà de Pedro Pardo i Albert Galceran.
En el dia de la cavalcada de reis, "Els homes clàssics" et proposen un programa molt monàrquic: composicions relacionades amb monarquies!
Què millor que començar l'any 2021 amb obertures? Què és exactament una obertura, i quina diferència hi ha amb un preludi? Els "Homes clàssics" (Albert Galceran i Pedro Pardo) obren l'any amb obertures.
Quins han estat els moments més destacats de l'any 2019 per als "Homes clàssics"? És el moment de mirar enrere i fer una mica de memòria.
Els homes clàssics t'ajuden amb una "playlist" molt nadalenca!
Els homes clàssics s'avancen a l'aniversari de Beethoven amb un joc: han de proposar obres del compositor alemany que no siguin populars, o que tinguin un sentit especial per a ells. Vols saber què han triat?
Els "one-hit wonder" són aquells cantants que se'ls coneix només per una cançó. Però hi ha compositors coneguts per una sola obra? "Els homes clàssics" creuen que sí, i un bon exemple són les òperes "Cavalleria rusticana" (Mascagni) i "Pagliacci" (Le...
El dia 5 de desembre el pianista Wladislaw Szpilman hauria celebrat el seu 118è aniversari, Szpilman va inspirar la pel·lícula "El pianista", i "Els homes clàssics" et proposen un recorregut per la seva vida.
El tenor canari Alfredo Kraus va néixer just fa 92 anys, per això "Els homes clàssics" li dediquen el programa per conèixer què va fer de Kraus un dels millors cantants de la història. Alhora ho aprofiten per dedicar la classe a les veus masculines e...
Aquesta setmana, "Els homes clàssics" fan una aproximació a un instrument monumental, l'orgue. I ho fan de la mà del jove organista Joan Seguí, que el dia 21 de novembre actuarà al Palau de la Música Catalana.
"Els homes clàssics" recorden Heitor Villa-Lobos en el 60è aniversari de la seva mort, i ho aprofiten per repassar la seva extensa obra, molt marcada per la tradició europea, però amb una clara influència dels ritmes del seu país, el Brasil.
Pot un compositor nascut en un barri humil i amb poca formació musical esdevenir una referència mundial? George Gershwin ho va aconseguir, i aquesta setmana ens volem acostar a la seva obra, però també volem conèixer algunes de les seves cançons de l...
Aquest 2019 es commemoren els 305 anys del naixement de Christoph Willibald Gluck, compositor que amb la seva reforma va canviar l'espectacle operístic. Però què va fer? "Els homes clàssics" t'ho expliquen.
El director Pablo Heras-Casado acaba de publicar un disc amb les gravacions d'"El sombrero de tres picos" i "El amor brujo" de Manuel de Falla, amb la Mahler Chamber Orchestra. "Els homes clàssics" el reben a Catalunya Música i analitzen aquesta extr...
El 7 d'octubre del 1999 es va reobrir el Liceu després de l'incendi del 1994. Avui "Els homes clàssics" volen recordar els incendis del Liceu, però també els d'altres teatres europeus.
Després de l'aturada estival, tornen "Els homes clàssics" i ho fan per unir dues referències: l'any 1888 i el compositor Gustav Mahler.
La música clàssica ha servit d'inspiració per a molts gèneres. El jazz n'és un. Acabem la temporada d'estiu a ritme de jazz amb "Els homes clàssics"!
Tot i ser un dels grans compositors de la història, Gustav Mahler no va tenir un camí fàcil per arribar a la composició. Avui "Els homes clàssics" et proposen una aproximació a la seva vida i obra.
El món del vi ha servit d'inspiració per a molts compositors, però el vi es pot inspirar en la música clàssica? Avui "Els homes clàssics" aproximen la música clàssica i el vi, i ho fan amb la col·laboració del Delfí Sanahuja, l'enòleg del Grup Perala...
Aquesta setmana "Els homes clàssics" s'amaguen sota una carpa de cric, ja que moltes de les músiques que relacionem amb el món del circ són en realitat peces clàssiques! Ho sabies? No et perdis el programa d'aquesta setmana!
El 10 d'agost el director Gustavo Dudamel debutarà al Festival Castell de Peralada. Per això que "Els homes clàssics" s'aproximen a la figura del jove director veneçolà i repassen la seva breu, però intensa, biografia!
--------- patrocinadors involuntaris --------------------------------------