Capítol 735. El pas de la dècada dels 50 als 60 va ser sinònim de canvis profunds en el cinema arreu del món, canvis temàtics i formals protagonitzats per la generació de postguerra. Els mètodes de producció s'abaratien i això va facilitar l'accés a la indústria del cine. Un grup de joves crítics de la redacció de la revista Cahiers du Cinéma van acabar agafant la càmera per reivindicar la seva visió del director com el veritable autor d'una pel·lícula: era la "Nouvelle Vague", que en francès vol dir una nova onada, que estava destinada a sacsejar les pantalles. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep M. Bunyol, guionista d'"En guàrdia!", periodista especialitzat en cinema, director i presentador del programa de cinema d'iCat, "Memento".