Capítol 731. Entre el segle XVI i XVII, en un moment d'expansió demogràfica, una de les principals fonts d'ingressos dels rectors de les diferents poblacions catalanes era la gestió del cementiri parroquial. En funció de l'estatus de cada família, s'oferien diverses modalitats de soterraments, des dels més senzills fins als que podien costar l'equivalent al sou anual d'un jornaler. Celebrar l'enterrament més luxós va arribar a esdevenir un motiu de competència entre les classes altes. No és cap exageració parlar d'una autèntica economia de la mort a la societat catalana del barroc. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Marc Pons, llicenciat en Humanitats i Màster en Gestió Cultural per la UOC.