"Vaig arribar una nit en un poblet. Totes les cases tenien cabeces d'alls a la porta i se sentia udolar els llops. I vaig pensar: "Sort que soc a Grècia perquè si fos a Transsilvània estaria fotut..." Malgrat tot, el mal tràngol, a Grècia, no va dissuadir el periodista i viatger Sergi Ramis d'acabar viatjant, també, a Transsilvània. Certament, reconeix, una regió amb una estètica "gòtica, de por". Les cases, els paisatges, els boscos espessos i foscos... tot un paisatge lligat a la nostra iconografia de la por. "Després, però, de por, no en vaig passar", assegura en Ramis. I és que lluny dels estereotips i dels fantasmes del nostre cap, Transsilvània ofereix al viatger un món nou per recórrer i una història per descobrir i aprendre. Aquesta és una terra de pas, de creuament de pobles, d'aquí que sigui una mena de tapís en miniatura, amb pedaços de molts colors. Un exemple que la geografia no és pas una ciència fixa, sinó ben al contrari, és un món canviant. Transsilvània, amb el periodista de viatges Sergi Ramis. Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la Gran Anaconda".