Els viatgers de la Gran Anaconda

Catalunya Ràdio

Cada 24 d'octubre el sol desapareix a Siorapaluk, al nord-oest de Groenlàndia, i ja no torna a brillar fins al 15 de febrer. Comença la llarga nit àrtica a la població habitada de forma natural més septentrional del món... si no es tenen en compte altres poblacions habitades però artificials, com ara bases militars, estacions de recerca, etc. Amb gairebé quatre mesos de foscor, no és estrany que a les cases de Siorapaluk no hi hagi persianes. Si bé tampoc n'hi ha en moltes altres poblacions de les zones àrtiques i nòrdiques. Es tracta d'aprofitar al màxim el més mínim raig de llum solar. Aquí, més que en qualsevol altra zona del planeta, la llum del sol ho és tot, és la vida. Si bé a vegades també pot jugar males passades. Va ser gràcies a l'ombra que Robert Peary projectava sobre el gel a les fotografies de la seva suposada conquesta del pol nord, el 6 d'abril del 1909, que es va determinar que, en realitat, el tenaç explorador nord-americà mai hi va arribar. Aquell dia, el sol del pol nord s'hauria situat just sobre el cap de Peary, i no hi hauria pogut haver cap ombra. Viatge a Siorapaluk, Groenlàndia, amb Francesc Bailón, antropòleg especialista en l'Àrtic.