Diuen els indis que Chandigarh no és una ciutat índia, però en canvi, tots els indis que hi viuen afirmen que és la millor ciutat de l'Índia per a viure-hi. Potser no sembla índia, perquè és la única urbs del país on les vaques –sagrades pels hindús- no poden circular lliurament pel carrer com fan en la resta. Oficialment, Chandigarh també és la ciutat més neta de l'Índia, i la que gaudeix de la renda per capida més elevada de tot el país. Títols que no son poca cosa en un país on hi viuen més de mil tres-cents milions de persones. Del que no hi ha cap dubte és que Chandigarh, és el somni fet realitat de Charles-Édouard Jeanneret-Gris, més conegut per Le Corbusier. Un projecte urbanístic de ciutat del segle vint-i-ú cristal·litzat a l'Índia del segle vint. Això si, sense el número 13, exclòs pel genial arquitecte i urbanista convençut que portava mala sort. Una metròpoli pensada i feta a la mida de les persones, que és possible recórrer en cotxe, a peu o amb bicicleta... amb el permís del sol.