"Hola, soc la Júlia Pi i vinc a mirar-vos els peus." Els bri-bris de Costa Rica no entenien com, a algú, li podien interessar els peus d'un altre. En aquest cas, els seus. Però tot i no entendre res dels propòsits d'aquella forastera blanca, la van acollir a les seves comunitats de la serra de Talamanca. Durant setmanes, la Júlia va caminar amb els bri-bris pels corriols de la selva, mirant sempre allà on trepitjava. I va acabar convençuda que la importància dels peus és cabdal: "els fem servir cada dia i no ens n'adonem", afirma. El temps va fer caure la barrera de la desconfiança i la Júlia va començar a entrar a casa dels indígenes i a freqüentar les festes i celebracions que feien, i es va adonar de la dura realitat de la seva vida. Ras i curt, va descobrir el seu món real. Així va sorgir l'estima pels bri-bris. La història de la Júlia Pi amb els bri-bris de Costa Rica. Amb en David Valls, lingüista, descobrim més llengües del món: just a l'altra punta, hi ha el lihir, que es parla en una illa de Papua Nova Guinea. Acompanya'ns al ventre canoa dels Viatgers de la Gran Anaconda.