De ben segur els ocells de tempesta van agafar aquest mal nom dels pescadors i altre gent de mar que quan veien volar aquestes criatures sabien que s'acostava pluja. Son aus que, efectivament, es passen mitja vida surant sobre les ones, a mar obert. Aprofiten els corrents d'aire i, quan no n'hi ha, simplement es deixen portar. I, es clar, només s'acosten a terra quan bufen vents.... de tempesta. No cal dir que son molt rars de veure, per aconseguir-ho cal anar a contracorrent. D'això en saben prou naturalistes i biòlegs com l'Eloisa Mattheu. Al contrari que la majoria de mortals, ells desitgen que plogui més que no pas que llueixi el sol. I tot, per veure com entren a terra, a milers, autèntics núvols d'ocells de tempesta. Per això l'Eloisa va volar fins a la remota illa d'Skokholm, al País de Gal·les. Acompanya'ns al ventre canoa de la Gran Anaconda.