Viatgem al país de l'etern cel blau, al cor d'Àsia, amb les seves estepes infinites. En el passat, els xinesos van anomenar els mongols "el poble mòbil", perquè els veien passar cavalcant amunt i avall. Els mongols són hàbils genets. Genguis Kan comptava amb guerrers capaços de muntar sense deixar de disparar mai els seus arcs. Tan ferotges eren les hordes mongoles, que els xinesos, impotents, van veure en la construcció d'una gran muralla l'única manera de barrar-los el pas. Però tampoc els va servir. Les coses han canviat molt a les estepes de Mongòlia i a la seva capital, Ulan Bator, si bé els mongols encara aprenen abans a cavalcar que a caminar. Més d'un 30% són nòmades. Fins i tot aquells que s'han hagut de fer sedentaris i han plantat la ger en una ciutat mantenen l'ànima errant. Primera aturada a Ulan Bator, camí de les estepes kazakhs, amb l'antropòleg Francesc Bailón.