El compositor de la setmana

Catalunya Música

Avui hem sentit: Cinco canciones negras; Variacions sobre la spagnoletta de Giles Farnaby; Elegia a M. Ravel; Dues sardanes (Elegia a Juli Garreta; Madrigal en forma de sardana); Evocació; Nana. Montsalvatge era un tastaolletes inquiet, curiós, que no es casava amb cap corrent estètic i que fruïa jugant amb la música. Però el seu itinerari artístic és fruit dels temps que li va tocar viure: un artista fill de la seva època. Repassarem les obres de joventut, de regust afrancesat amb tints impressionistes i les compostes just acabada la Guerra Civil, obres que contenen trets nacionalistes i romàntics, i amb un ús descarat de la dissonància i tonalitats ambigües. És també l'època d'aquell llenguatge genuí, captivador i modern que coneixem com a "antillanisme". Música clara i transparent, mediterrània, comunicativa, on es combinen ironia i tendresa, humor i profunditat, dramatisme i banalitat, i amb constants punts de referència per a l'oient, que l'ajuden a gaudir-la.