La precarietat es fa crònica i els nous pobres ja són una classe social. La ferida de la crisi no cicatritza i les desigualtats s'agreugen. Tenir feina no garanteix arribar a final de mes. A Barcelona i la seva àrea metropolitana, una de cada quatre persones viu en l'exclusió social, sobretot per culpa de l'habitatge. Prop de mig milió de famílies es queden en pobresa severa, després de pagar el lloguer o la hipoteca, especialment les monomarentals i les nombroses. I el 13% no es pot permetre ni comprar medicaments, segons un informe de Càritas. Però el més preocupant és la fatiga de la solidaritat: la guardiola s'ha buidat, les pensions no donen més de si i les famílies vulnerables diuen que no poden seguir ajudant. Creix la xenofòbia i es qüestionen les ajudes socials. I si aquesta pèrdua de drets laborals i socials no es reverteix, veurem aparèixer un monstre polític.