Cineasta polièdric i contradictori, Roberto Rossellini va passar dels films inicials de propaganda feixista a la denúncia neorrealista de la misèria moral de l'Europa de postguerra, l'exploració de la seva relació sentimental amb Ingrid Bergman i una etapa final en què va apostar pel cinema pedagògic en format televisiu. Es va arribar a considerar més mestre d'escola que artista. Hi ha molts Rossellinis, i mirarem de repassar-los tots amb Imma Colomer, actriu i directora que recentment ha estat treballant en un espectacle sobre la influència de "Solitud" de Caterina Albert en "Stromboli", una de les obres culminants del cineasta.