Els viatgers de la Gran Anaconda

Catalunya Ràdio

Per entendre's mentre caminaven per Tailàndia, la Jenn i en Lluís es van endur dibuixos de coses bàsiques que els podien caldre: aigua, un llit, una creu d'hospital o fins i tot un ou ferrat. I això que a Tailàndia no els faltava l'ajuda de ningú. Avançaven a uns 3 o 4 km per hora. Aquest ritme els permetia observar el món amb detall, notar tots els petits canvis del lloc que trepitjaven i, fins i tot, interactuar amb els habitants del lloc, encara que, de sobte, fessin coses que no entenien. Com el dia en què va sonar una música pels altaveus del carrer i tothom es va quedar dret. Immòbil. La Jenn i en Lluís també. I és que, quan a Tailàndia sona l'himne nacional, es paralitza tot, inclosa la gran caminada de Bangkok a Barcelona de la Jenn Baljko i en Lluís López Baiona.