Avui hem sentit: "Una cosa rara, ossia Bellezza ed onestà" (extractes). Autor d'una trentena d'òperes i vint ballets, Vicent Martín i Soler va ser un dels compositors més admirats i populars de finals del segle XVIII. Va treballar a les corts del rei Ferran I de Nàpols, de l'emperador Josep II d'Àustria, de Caterina la Gran de Rússia i del tsar Pau I; va triomfar dos anys a Londres, i en els tres anys que va viure a Viena va conèixer Mozart i Da Ponte, amb qui va col·laborar en sis òperes. Martin i Soler va contribuir a modernitzar l'òpera i a dignificar el gènere buffo amb un tractament enginyós de l'orquestra, la caracterització dels personatges, un desenvolupat instint teatral, finals d'acte col·lectius i brillants, i l'ús de melodies populars i ritmes del folklore que tenyeixen d'espontaneïtat, vitalitat i frescor tota la seva música