Avui hem sentit: Sonata per a piano i violí en do major, K. 545; Simfonia núm. 40 en sol menor, K. 550. Aquesta setmana explorem la producció musical de Wolfgang Amadeus Mozart en els set mesos crucials que van de febrer a setembre del 1788, una època de penúries personals i alhora d'obres sorprenents, com la famosa trilogia simfònica formada per la 39, la 40 i la 41, tres obres mestres compostes en només set setmanes i que constitueixen el seu testament simfònic. Ofegat pels deutes, deprimit per la mort de la seva filla Theresia i pel caos domèstic, obligat a anar a viure als suburbis de Viena i menystingut pel públic vienès i pel mateix emperador Josep II, a qui no havia complagut "Don Giovanni", Mozart és capaç de compondre frenèticament obres de tots els gèneres no se sap ben bé per a qui ni per a què, en una explosió de creativitat que acaba bruscament a finals d'any amb un silenci de sis mesos: és un missatge llançat al mar dins d'una ampolla; l'inici de la decadència personal.