www.lallardelmusic.com
www.bitmakers.com
www.barnacork.com
www.lallardelmusic.com
www.ascensorsbaro.com
www.acatec.net
--------- patrocinadors involuntaris --------------------------------------
 Brahms, l'esclat simfònic (1/5)
                     
                        El compositor de la setmana
                        Catalunya Música
                    
                    
                         
                            
                        
                        
                        Montse Aguilera presenta un espai monogràfic que explora la vida i l'obra de compositors. De dilluns a divendres, de les 10h a les 11h, a Catalunya Música
                        
                    
                                       
                          Avui hem sentit: Dansa hongaresa núm. 1, en sol menor; Simfonia núm. 1 en do menor, op. 68. Johannes Brahms no va acabar la seva primera simfonia fins l'any 1876, quan ja tenia 43 anys (i després d'haver-la projectat durant més d'una dècada). L'intimidava i el coartava la producció dels grans mestres del passat recent, especialment la de Beethoven, a qui admirava profundament. Però a partir d'aquell any es va disparar la seva producció simfònica, i va crear un devessall d'obres orquestrals magistrals i de gran envergadura en pocs anys. Una època de maduresa creativa però també de relacions i amistats, d'estiueigs productius i de viatges iniciàtics (a Itàlia!), d'actuacions i estrenes, de banys de multituds, honors i reconeixements, fins a ser considerat el compositor més important d'Europa. 
                          
                    
                     
                    
                
El compositor de la setmana
Catalunya Música
                        Avui hem sentit: Dansa hongaresa núm. 1, en sol menor; Simfonia núm. 1 en do menor, op. 68. Johannes Brahms no va acabar la seva primera simfonia fins l'any 1876, quan ja tenia 43 anys (i després d'haver-la projectat durant més d'una dècada). L'intimidava i el coartava la producció dels grans mestres del passat recent, especialment la de Beethoven, a qui admirava profundament. Però a partir d'aquell any es va disparar la seva producció simfònica, i va crear un devessall d'obres orquestrals magistrals i de gran envergadura en pocs anys. Una època de maduresa creativa però també de relacions i amistats, d'estiueigs productius i de viatges iniciàtics (a Itàlia!), d'actuacions i estrenes, de banys de multituds, honors i reconeixements, fins a ser considerat el compositor més important d'Europa.
----------------------------------------------
 Montse Aguilera