Avui hem sentit: Tres danses concertants; Desintegració morfològica de la Xacona de Bach; "Sketch"; "Viatge a la lluna", conte musical per a narrador i orquestra. Aquesta setmana explorem l'etapa compositiva i biogràfica que Xavier Montsalvatge va viure entre els anys 50 i 60, una època marcada pel franquisme més ferotge que l'autor gironí va saber trampejar a través d'un art eclèctic i esmunyedís. Montsalvatge era un tastaolletes musical que no es casava amb cap corrent estètic, i el seu itinerari artístic obeeix a una lògica personal que el vincula als temps que li va tocar viure: és ben bé un artista fill de la seva època, que alterna la creació amb l'exercici de la crítica musical (Destino, La Vanguardia), rep nombrosos premis, encàrrecs i guardons, i la seva música sona per tot arreu. Montsalvatge es converteix en l'estendard de la burgesia acomodada del franquisme.