En català, quan diem "tots", també parlem de totes. El masculí es considera la forma neutra que inclou tothom, sigui quin sigui el seu gènere. Com sempre, el que és masculí serveix per mesurar la resta. En els últims anys, alguns col·lectius defensen fer servir sempre el femení, d'altres ho troben excloent, i d'altres, ni s'han parat a pensar-hi. En parlem amb diverses lingüistes que han participat al llibre "Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou" (Ed. Eumo), i també amb persones del carrer no binàries per saber què hi tenen a dir, sobre la qüestió. La llengua avança prou ràpid?