Capítol 873. A les ciutats no tot és asfalt, maons i pedres; també hi ha vegetació. Fins a mitjans del segle XVIII, a la ciutat de Barcelona els arbres quedaven amagats darrere les façanes dels palaus, monestirs o esglésies, i formaven part dels horts, els vergers o els jardins. Per tant, al llarg de molts segles la relació dels ciutadans amb els arbres era privada, tot i que alguns horts eren accessibles. El creixement econòmic i demogràfic que experimenta la ciutat entre la segona meitat del XVIII i mitjans del XIX genera la densificació de la construcció i la pèrdua de la major part dels jardins i els horts. En aquest moment neixen els primers espais arbrats públics, com la Rambla, el passeig de l'Esplanada i l'entorn del camí arbrat de Gràcia. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Gordi Serrat, doctor en Geografia.