Capítol 905. Des de la partició de l'illa d'Irlanda el 1921, la divisió entre els nacionalistes i els unionistes partidaris de continuar formant part de la Gran Bretanya va anar degenerant fins a esdevenir un dels conflictes polítics i militars més prolongats del segle XX. Des d'aleshores, amb alguns retocs jurídics, els sis comtats de l'Ulster van quedar sota domini britànic, mentre que la resta de l'illa esdevenia independent. La discriminació exercida sobre la població catòlica va provocar la reorganització de l'Exèrcit Republicà Irlandès, que des de la seva fundació, el 1919, va passar per moltes escissions: de totes, la que va guanyar més suport popular i es va convertir en majoritària va ser l'IRA provisional, constituït el 1970. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador', i Mireia Ros Domènech, doctora per la URV, i professora associada a la UB al Màster Dones, gènere i ciutadania; autora del llibre "Dones del moviment republicà irlandès. Her Majesty's Armagh Prison, 1971-1982".