Groenlàndia ofereix a l'hivern la visió del blanc infinit, del paisatge monòton i el silenci profund. El gel ho paralitza tot, incloent-hi les petites poblacions, sense vida aparent, gairebé invisibles a la mirada dels profans. El tou de neu a les teulades fa indistingibles les cases de la resta del paisatge. Una visió oposada a la que ofereix a l'estiu, amb desenes d'icebergs i bocins de gel surant a la deriva en un oceà blau obscur; els fiords que s'endinsen en una terra retallada a tisorades; un horitzó de muntanyes punxegudes, de cims nevats i, ara sí, petites poblacions de parets i teulades de colors. Hivern i estiu, dues visions que canvien radicalment la fesomia d'un país, d'una terra de contrastos, farcida de mites i llegendes, com la que afirma la pervivència dels de Dorset, un poble prehistòric, malgrat que mai els ha vist ningú. Groenlàndia, per la costa est, amb Francesc Bailón, antropòleg especialista en l'Àrtic.