Durant molt de temps, els inuit han viscut aïllats. No només de la resta del món, sinó entre les seves mateixes comunitats nòmades acostumades a viure de manera molt disseminada. S'explica que quan una persona de la comunitat emmalaltia de forma greu, li feien una "casa de neu" perquè acabés allà el trànsit per la vida. I un cop havia traspassat, era fonamental que sortís de la casa per la porta del darrere, no pas per la del davant, perquè això hauria portat mala sort als caçadors i al grup sencer. Prèviament, ja l'havien vestit com si hagués d'anar-se'n de viatge. Però si moria a casa, llavors era obligat llençar-ho tot. Hi havia la idea que la mort ho podia contaminar. Aquests i molts altres costums il·lustren la manera inuit d'afrontar el viatge més llarg. En parlem amb Adolf Beltran, periodista.