Els bimbatxes no ho tenien gens fàcil. Però al Hierro, on vivien, hi creixia l'arbre de la pluja, i això ajudava. Tota la vida dels bimbatxes, fins i tot la seva mateixa subsistència, depenia d'aquell arbre. Per això li van donar un caràcter sagrat, i gairebé el veneraven com a un déu. L'arbre és a la part més elevada de l'illa, exposada a l'embat del vent. No és rar que de bon matí s'hi formin nuvolades. De fet, en aquesta regió, sempre hi ha enganxats bancs de boira generats per la humitat. L'arbre absorbeix la humitat del núvol que condensa en petites gotes d'aigua. En moments de sequera extrema, les seves branques i fulles era l'únic lloc de l'illa on els bimbatxes hi trobaven aigua regalimant. La molsa que entapissa l'escorça de l'arbre, les boires, tot plegat confereixen al lloc una màgia especial. El Hierro, amb Miquel Rafa, naturalista i biòleg.