A Kiruna, a la Lapònia sueca, el boom de les aurores ha fet que la població autòctona vegi els estrangers que van a veure'n com persones que els han robat la pau de viure en un indret aïllat i solitari, encara que Kiruna ja no sigui la fi del món ni tampoc un lloc tranquil. La mina de ferro que ha convertit el subsol en un termiter ha forçat la mudança de la població sencera pel risc real que la terra se l'acabi empassant. A una quarantena d'edificis ja els han traslladat amb camions. De fet, hi ha molts barris que ja no existeixen. Fins i tot traslladaran l'església, regal de la companyia minera, peça a peça. Mentre la mina continua obrint-se pas sota terra, cada nit hi ha explosions que sembren el neguit entre la població de la superfície aliena als cels refulgents per les aurores boreals. Sota l'aurora boreal, amb Cristina Masferrer, fotògrafa. L'Habana, amb Kris Ubach, Carta a un amic, amb Jaume Mestres.