"'Jiguaña' en llengua aimara vol dir mort, però no només vol dir mort, també vol dir viatge, començament d'un viatge". El periodista Adolf Beltran ens introdueix d'aquesta manera en l'univers dels aimares de l'altiplà bolivià, a través d'una de les festes més marcades del seu calendari ritual i cerimonial: la festa de les "ñatitas". "En moltes tradicions espirituals", diu Beltran, "l'ànima o les ànimes viatgen, pugen, baixen, van amunt i avall... ronden." Les "ñatites" són les calaveres. Molts aimares o mestissos, ciutadans de La Paz o d'altres poblacions de l'altiplà andí tenen "ñatitas" en petits altars, a casa, durant tot l'any. La idea de fons és que aquella calavera fa una mica de mediació entre el món terrenal i el món espiritual, sobrenatural. Creuen que et pot fer favors perquè se'ls atribueix la capacitat d'influir. "La festa de les ñatitas" de Bolívia és la primera etapa d'"El viatge més llarg", a càrrec del periodista Adolf Beltran. Les peculiaritats de la vida al límit a les illes Svalbard, a Noruega, on està prohibit néixer o morir, amb la fotògrafa, Kris Ubach; la vida de la gent ordinària a Rayong, Tailàndia, amb el viatger de "La Gran Anaconda" en marxa, Josep Maria Romero; i un viatge amb els trolley boys de Manila, a les Filipines, configuraran "Els viatgers de la Gran Anaconda" de la setmana.