Era el final de la lluita contra el vent i el mar. La fi de dies durs, de nits inacabables on les petites trencadisses van fer la vida un xic desesperant i angoixant... la fi de dies grisos on el principal protagonista era l'udol del vent i els esquitxos de sal a la cara. La Laura i en Joan Antoni havien arribat a Nova Caledònia, refugi de navegants durant l'època en que els ciclons fuetegen aquestes latituds sense pietat. Estarien arrecerats durant mesos en una col·lectivitat "sui-generis". Almenys així és tal com l'Estat francès designa oficialment aquest país de l'Oceà Pacífic. El Talula havia ancorat ja en alguna badia perduda de la Gran Terre, illa de la Melanèsia, amb el cor de níquel. Acompanya'ns al ventre canoa dels Viatgers de la Gran Anaconda.