Els viatgers de la Gran Anaconda

Catalunya Ràdio

Venècia és com un ball de màscares: encisadora pel que mostra, misteriosa pel que amaga. Una ciutat feta a l'inrevés. Un centenar de bocins de terra escampats per un aiguamoll en van ser els fonaments. Una nebulosa de petites comunitats, la vida. L'entramat de ponts i canals que la connecten, les artèries que la mantenen viva. Són moltes les facetes amb què apareix al llarg de la història: portuària i pescadora; imperi marítim i potència econòmica mundial. Sereníssima República, en el zenit d'esplendor i refinament final. Després, la decadència. La humitat i el salnitre escrostonen avui el tortuós laberint venecià. Murs que no només traspuen regalims d'aigua, sinó nostàlgia i malenconia. Testimonis muts d'amors insatisfets i tragèdies inconfessables; de somriures i de llàgrimes. Venècia, en si mateixa, és una màscara. I a més, ens endinsarem en el món de la pedra seca i naufragarem en una altre illa remota, l'Illa Macquaire, Austràlia, Oceà Pacífic.