Els viatgers de la Gran Anaconda

Catalunya Ràdio

Al Pol Nord no hi ha paisatge sonor. Com que no hi ha ni rastre de vida, no hi ha remor de fulles d'arbre, ni brunzit d'abelles, ni piulades d'ocell. Tampoc soroll de trànsit, perquè no hi ha vehicles ni carreteres o oreig de mar, perquè està congelat. Malgrat el silenci absolut regnant, si no bufa el vent, els exploradors que gosen endinsar-se en les latituds més elevades, no se senten els uns als altres quan es parlen mentre avancen pel gel en fila índia. Encara que cridin. Tapats com van amb diverses caputxes i màscares anti congelació, el silenci que els envolta es fa sord i penetrant. La via cap al Pol Nord de Jordi Canal Soler era una marxa silenciosa enmig d'un paisatge únic i meravellós. Intocat pels homes. Malgrat els ensurts, que n'hi ha. Un dia, al final de la jornada, en Jordi va pensar: "avui ha estat el primer dia en què gairebé em moro".