Els viatgers de la Gran Anaconda

Catalunya Ràdio

La nit àrtica és un moment de depressió, de tristesa perquè a l'Àrtic la llum ho és tot i la foscor és el no res. La foscor és la mort, diu la gent de la regió. Fins i tot en les poques llums que hi ha, les del nord o Aurores boreals, els pobles nadius hi veuen brillar els esperits dels avant-passats. En alguns llocs de l'Àrtic hi ha fins a quatre mesos de nit fosca, molt fosca. D'aquí que ningú vulgui la nit. I molt menys temps enrere, quan la gent vivia en condicions molt més precàries que no pas ara. "Ningú vol la nit", com diu també Isabel Coixet en la seva darrera pel·lícula, assessorada per l'antropòleg especialista en l'Àrtic, Francesc Bailón. Serà ell qui ens faci veure l'Àrtic amb les orelles i ens expliqui alguns detalls del rodatge de la pel·lícula i de la veritable història de les dues protagonistes, la nord-americana, Josephine Peary i la inuit Allaka.