Aquesta setmana s'ha celebrat el Dia Mundial de la Diversitat Cultural, i per això els "Homes clàssics" s'han fixat en compositors que s'han deixat influenciar per cultures diferents a les seves. T'imagines una jota aragonesa amb regust rus, o una òp...

"Els homes clàssics" s'avancen un dia al 210 aniversari de Robert Schumann, un dels més grans compositors del Romanticisme alemany, autor d'algunes de les obres més importants del gènere. Però com va ser la seva vida i quines influències va deixar? D...

Els "Homes clàssics" fan una aproximació a l'obra vocal del geni alemany, i en particular a través de dues obres: "Fidelio" i la "Missa Solemnis". Gaudeix de Beethoven amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Aquest 2020 ha estat un any molt especial i no se'ns pot passar per alt una important efemèride: el 335è aniversari del naixement de J. S. Bach. Els "Homes clàssics" proposen una aproximació a un dels més grans compositors de tots els temps, repassan...

Els "Homes clàssics" aquesta setmana es fixen en una gran obra d'Antonio Vivaldi, el seu "Glòria". Es tracta d'una obra religiosa fascinant. Descobreix-la amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Aquesta setmana els "Homes clàssics" proposen un recorregut per les formacions de cambra, començaran amb vuit instruments i aniran restant, a veure fins on arriben! Ho pots descobrir amb Pedro Pardo i Albert Galceran, a Catalunya Música.

Els "Homes clàssics" acaben temporada seguint el fil del programa anterior, per tant amb música de cambra. Aquesta setmana seguiran restant instruments partint del quartet. Descobreix les combinacions instrumentals amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Els "Homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) dediquen aquest estiu a conèixer el compositor vallenc Robert Gerhard. En aquest primer capítol, es fixen en la seva etapa formativa i com els seus mestres Felip Pedrell i Arnold Schönberg van cond...

Als anys 30 del segle XX, vuit compositors catalans van reunir-se per crear l'Associació de Compositors Independents de Catalunya, tot i que també se'ls va conèixer com el Grup dels Vuit. Eren Robert Gerhard, Eduard Toldrà, Frederic Mompou, Joan Lamo...

L'any 1936, Robert Gerhard, va aconseguir portar a Barcelona un dels esdeveniments musicals més importants de la història, el Festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània. En el marc del festival va estrenar-se el concert per a...

Aquesta setmana l'Albert Galceran i el Pedro Pardo, "Els homes clàssics", de Catalunya Música, volen commemorar el 120è aniversari del naixement de Dmitri Xostakóvitx, i ho van fer amb un objectiu: endinsar-se en cinc obres del seu catàleg que repres...

Una setmana dedicada a la vida i obres de Luigi Cherubini resumida en una hora de ràdio, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Luigi Cherubini va ser un dels compositors més valorats per Beethoven i va néixer en una època convulsa a escala mundial. Repassem les conseqüències que va tenir en la seva vida aquell període de temps amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Gal...

Ja des de ben jove va destacar com a compositor i va poder viatjar molt i es va establir a França, malgrat l'època històrica. Va anar a favor o en contra seu la Revolució Francesa? Ho descobrim amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Els canvis de moda van fer que Cherubini s'hagués de reinventar, aproximar-se a la música religiosa i aprofitar també el nou canvi de règim. La música de Cherubini a la Restauració borbònica a França, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

En la setmana de la Diada nacional de Catalunya els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, han pensat en com els compositors de la perifèria europea han utilitzat la música del seu país per explicar al món la seva identitat nacional. Comencem...

A diferència de Dvorák o Grieg, Jean Sibelius va trobar una de les seves principals fonts d'inspiració en les llegendes, els herois, la natura i la mitologia finlandesa recollida en el "Kalevala". Vols saber de què es tracta? No et perdis aquest capí...

Obres en mi bemoll per començar la temporada, resumides en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Obres en mi bemoll per començar la temporada, resumides en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Com marca la tradició, "Els homes clàssics" comencen la temporada dedicant la setmana a una tonalitat¿ en aquest cas, una tonalitat plena d'heroïcitat! I en el primer programa, obres per a piano sol en mi bemoll major amb Pedro Pardo i Albert Galcera...

Una setmana dedicada al concert per a piano i orquestra número 2 de cinc compositors russos i resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

En la setmana que es commemora l'aniversari de l'estrena del segon de Rakhmàninov, els Homes Clàssics han decidit fer un recorregut per concerts per a piano número dos de compositors russos. Com que ho fan per ordre cronològic, comencem la setmana am...

Després de les dures crítiques rebudes a les seves primeres obres, Rakhmàninov va ressorgir de les cendres gràcies al seu terapeuta, a qui va dedicar el meravellós segon concert per a piano i orquestra que recordem avui amb els Homes Clàssics.

El segon concert per a piano i orquestra de Prokófiev és un dels més difícils tècnicament parlant. Tant és així que el mateix compositor gairebé no el va poder assumir. El repassem amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Dmitri Kabalevski és més conegut per les seves obres pedagògiques i per joves entre les quals destaquen el seu concert per a piano i orquestra número 2 que avui revisem amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

Dedicat al seu fill i estrenat pel mateix Màxim Xostakóvitx, el segon concert per a piano i orquestra ens mostra una etapa de Xostakóvitx diferent de les viscudes anteriorment i que van provocar que les seves obres tinguessin un punt sarcàstic. Aques...

Una setmana dedicada a la vida i obres de Franz Liszt resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Aquesta setmana els Homes Clàssics se centren en una de les figures més importants del piano romàntic però també un gran compositor i divulgador, Franz Liszt. Comencem amb els primers anys de la seva infantesa, on descobrirem tot un nen prodigi, amb...

Liszt va ser la primera estrella amb veritables fans com tindria un cantant de rock. Parlem de la lisztomania amb els Homes Clàssics.

Els últims anys de la seva vida, Liszt els va dedicar especialment a donar classes i a ajudar els seus col·legues, així com la seva filla. Descobrim el final de la vida de Liszt amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Un dels aspectes més importants de la vida de Liszt va ser la relació que va tenir amb grans compositors de l'època. Relacions no sempre fàcils! Berlioz i Wagner en la vida de Liszt amb els Homes Clàssics.

Schumann i Chopin. Sabíeu que Schumann es va arribar a barallar a cops de puny amb Liszt? I que Chopin va compartir concerts amb ell? I que les dones de Chopin i Liszt no s'aguantaven? Tot això i moltes coses més, al programa d'avui d'"Els homes clàs...

Aquesta setmana els Homes Clàssics es centren en danses populars de la península Ibèrica que han sigut font d'inspiració per a obres de grans compositors. Comencem amb la jota aragonesa amb què viatgem fins a Rússia, amb Albert Galceran i Pedro Pardo...

El zortziko és una dansa basca amb un ritme molt peculiar. Anem a classe amb els Homes Clàssics i descobrim la influència d'aquesta dansa en compositors molt importants.

Què té la sardana que va arribar a interessar grans mestres com Richard Strauss o Igor Stravinsky? En repassem els orígens i influència amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

D'Amèrica no només se'n van importar patates i tomàquets, algunes danses molt "espanyoles" venen precisament de terres americanes. Repassem els orígens del fandango i descobrim com fins i tot Mozart en va compondre a una de les seves grans òperes.

Una setmana dedicada a danses de la península Ibèrica que han inspirat grans compositors clàssics resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Tota una setmana dedicada a les 7 simfonies de Jean Sibelius, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana l'Albert Galceran i el Pedro Pardo, els "Homes clàssics" de Catalunya Música, volen reivindicar el compositor finlandès Jean Sibelius més enllà del seu poema simfònic "Finlàndia", i per això volen fixar-se en les seves 7 simfonies, se...

Les simfonies són una bona manera d'entendre l'evolució del llenguatge musical del compositor finlandès Jean Sibelius, i la seva Segona simfonia encara conserva la força i la grandiositat de la simfonia romàntica del segle XIX, però al mateix temps j...

La Tercera simfonia de Sibelius es considera una de les seves obres més fosques, i té una explicació molt humana. La vols descobrir? No et perdis aquest capítol.

Amb la Cinquena simfonia, Sibelius recupera una música més lluminosa, expansiva i monumental, però no torna simplement al Romanticisme de la Segona simfonia, ja que amb el pas dels anys i l'experiència, la seva manera de construir la música ha canvia...

Acabem la setmana dedicada a les simfonies de Sibelius amb la darrera que va compondre, la número 7. És una obra molt diferent de les simfonies tradicionals i representa, en certa manera, el punt culminant de tota l'evolució de Sibelius com a simfoni...

Una setmana dedicada a "La flauta màgica", "Els pescadors de perles" i "Porgy and Bess", totes tres òperes estrenades un 30 de setembre i resumides en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

El 30 de desembre del 1791, el 1863 i el 1935 es van estrenar tres òperes molt conegudes avui en dia. Casualitat o no, els Homes Clàssics dediquen la setmana a aquestes tres estrenes, començant per "La flauta màgica" de Mozart i la seva relació amb l...

Després de posar-la en context, Pedro Pardo i Albert Galceran ens apropen al món de "La flauta màgica" de Mozart repassant-ne els moments més importants.

La segona òpera que es va estrenar un 30 de setembre no va ser "Carmen", però sí que la va compondre un jove Georges Bizet. Repassem les dificultats que va tenir per poder-la estrenar, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

"Els pescadors de perles" es va estrenar un 30 de setembre i no va tenir l'èxit esperat, segurament a causa d'un pobre llibret. Revisem aquesta òpera amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

La tercera de les òperes estrenades un 30 de setembre va ser "Porgy and Bess", de George Gershwin. Ens endinsem en el món de la música genuïnament americana amb aquesta òpera amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Tota una setmana dedicada a Dmitri Xostakóvitx i algunes de les seves obres més icòniques, per commemorar el 120è aniversari del seu naixement. Ara, resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana l'Albert Galceran i el Pedro Pardo, "Els homes clàssics", de Catalunya Música, volen commemorar el 120è aniversari del naixement de Dmitri Xostakóvitx, i ho van fer amb un objectiu: endinsar-se en cinc obres del seu catàleg que repres...

Si en el primer capítol de la setmana dedicada a Xostakóvitx el Pedro i l'Albert s'han fixat en la Cinquena simfonia del compositor rus, una obra nascuda de la por a la repressió, en aquest capítol se centraran en el seu Quartet de corda número 8 en...

Tot i ser un compositor enormement original, Dmitri Xostakóvitx tenia certs elements que podem trobar de manera reiterada en les seves obres, i la Simfonia número 10 és una bona obra per reconèixer quins són aquests elements, i a més ens permet endin...

Xostakóvitx va compondre aquest concert per a violí amb la idea que l'interpretés un genial violinista amic seu. Però la por de ser acusat de "formalista" va provocar que l'obra trigués més temps del previst a estrenar-se. Ara bé, és una composició e...

Mai abans una simfonia havia tingut una història més cinematogràfica. Composta durant el setge nazi de Leningrad, la Simfonia núm. 7 ha esdevingut una ferotge crítica als totalitarismes. Una obra imprescindible per conèixer el genial Dmitri Xostakóvi...

Una setmana dedicada a la vida i obres de Luigi Cherubini resumida en una hora de ràdio, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Luigi Cherubini va ser un dels compositors més valorats per Beethoven i va néixer en una època convulsa a escala mundial. Repassem les conseqüències que va tenir en la seva vida aquell període de temps amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Gal...

Ja des de ben jove va destacar com a compositor i va poder viatjar molt i es va establir a França, malgrat l'època històrica. Va anar a favor o en contra seu la Revolució Francesa? Ho descobrim amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Podríem dir que Cherubini és conegut especialment per una òpera: "Medea". I avui, amb "Els homes clàssics", la recordem.

Els canvis de moda van fer que Cherubini s'hagués de reinventar, aproximar-se a la música religiosa i aprofitar també el nou canvi de règim. La música de Cherubini a la Restauració borbònica a França, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Cherubini té un ampli repertori operístic, però també de música de cambra, en què destaquen els seus quartets, que repassem amb "Els homes clàssics".

En la setmana de la Diada nacional de Catalunya els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, han pensat en com els compositors de la perifèria europea han utilitzat la música del seu país per explicar al món la seva identitat nacional. Comencem...

En el segon capítol de la setmana dedicada als compositors que van fer de la seva obra una manera d'explicar la seva nació al món, ens fixem en Edvard Grieg, que va aconseguir que la música clàssica europea pogués tenir una sonoritat clarament norueg...

A diferència de Dvorák o Grieg, Jean Sibelius va trobar una de les seves principals fonts d'inspiració en les llegendes, els herois, la natura i la mitologia finlandesa recollida en el "Kalevala". Vols saber de què es tracta? No et perdis aquest capí...

Acabem la setmana dedicada als compositors que van fer de la música del seu país una eina d'expressió fixant-nos en Béla Bartók, el compositor hongarès que va anar molt més enllà, ja que no només incorpora referències del folklore del seu país, sinó...

Una setmana dedicada a compositors com Dvorák, Grieg, Sibelius i Bartók, i la seva relació amb la música popular, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Obres en mi bemoll per començar la temporada, resumides en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Obres en mi bemoll per començar la temporada, resumides en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Com marca la tradició, "Els homes clàssics" comencen la temporada dedicant la setmana a una tonalitat¿ en aquest cas, una tonalitat plena d'heroïcitat! I en el primer programa, obres per a piano sol en mi bemoll major amb Pedro Pardo i Albert Galcera...

Els quintets de piano i instruments de vent i alguns dels quartets de corda en mi bemoll són els protagonistes del programa d'avui, en què "Els homes clàssics" ens redescobreixen un hit beethovenià que també està en aquesta tonalitat. La música de ca...

La "Tercera simfonia" de Beethoven marca un punt d'inflexió en la història de la música, però, abans d'ell, els compositors també van compondre simfonies en mi bemoll. Les repassem amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Beethoven va influir en compositors posteriors fins al punt que altres van compondre les seves terceres simfonies també en mi bemoll major. Les coneixem amb "Els homes clàssics".

La trompa és la protagonista de grans concerts en mi bemoll major. Mozart i Strauss són els grans compositors que repassem amb els Homes Clàssics, i acabem la setmana amb "L'emperador" de Beethoven, que també està en mi bemoll.

Si no saps què escoltar al llarg de l'estiu, els Homes Clàssics et fan diverses propostes de composicions per reescoltar durant les vacances d'estiu. Fins al setembre!

Els Homes Clàssics arriben al final d'aquesta temporada a Catalunya Música, per això volen proposar diverses obres per escoltar-les al llarg de les vacances. La primera proposta ens trasllada fins a la visió de Debussy sobre la mar.

En aquest segon capítol de les propostes estivals, els Homes Clàssics volen que escolteu una obra amb què Txaikovski va voler fer un homenatge a Mozart. Es tracta de la Serenata per a cordes en do major, opus 48. Per això hi trobarem la bellesa mozar...

En aquest segon capítol de les propostes estivals, els Homes Clàssics volen que escolteu una obra amb què Txaikovski va voler fer un homenatge a Mozart. Es tracta de la Serenata per a cordes en do major, opus 48. Per això hi trobarem la bellesa mozar...

Si en el capítol anterior els Homes Clàssics van fer una aproximació a Mozart a través de Txaikovski, en el capítol d'avui anem directament a Mozart. I és que us proposem que al llarg de les vacances us escolteu de nou la famosíssima "Petita serenata...

En una setmana dedicada a recomanacions estivals dels Homes Clàssics no hi podia faltar Beethoven. I ja que és durant les vacances quan podem dedicar més temps a estar en contacte amb la natura, us proposem reescoltar la Simfonia número 6 del geni de...

Els Homes Clàssics arriben al final de la temporada a Catalunya Música viatjant fins a Noruega amb la música de Grieg i el seu "Peer Gynt". Ens retrobem al setembre!

La nit de Sant Joan és la nit més màgica de l'any i, aprofitant que ens acostem al solstici d'estiu, els Homes Clàssics repassen obres que es fixen en les festes paganes i els personatges fantàstics. Comencem amb Debussy i el seu "Preludi a la migdia...

La nit de Sant Joan és la nit més màgica de l'any i, aprofitant que ens acostem al solstici d'estiu, els Homes Clàssics repassen obres que es fixen en les festes paganes i els personatges fantàstics. Comencem amb Debussy i el seu "Preludi a la migdia...

"La consagració de la primavera" és potser l'obra més icònica sobre una festa pagana. Ens endinsem en el món sonor de Stravinsky i els seus ritmes violents amb la creació d'una nova manera de ballar i coneixem per dins l'obra més important del compos...

Com Debussy i Stravinski, Ravel el 1913 va estrenar el seu ballet immers en el món pastoral de les nimfes i els pirates. Coneixem la història de "Dafnis i Cloe" a través de la música de Ravel, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Carl Nielsen va compondre un poema simfònic a partir de la història impossible de Pan i Syrinx, una història molt inspiradora que ha provocat la imaginació de molts compositors. La repassem amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

Festes paganes i personatges fantàstics a través de la música, resumits en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

La setmana dedicada a les obres per a instrument sol, més enllà del piano, resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Quan pensem en un recital per a instrument sol ens ve al cap el piano o la guitarra, però hi ha obres per a instruments que normalment han d'estar acompanyats a l'escenari. Per sort, Bach va iniciar un camí que recorrerien altres compositors, i aques...

Més enllà de Paganini, altres compositors van seguir l'exemple de Bach i van crear obres per a violí sol. Coneixem les composicions d'Ysaÿe, Prokófiev o Bartók amb "Els homes clàssics".

Igual que amb el violí, Bach va crear obres per a violoncel sol que han esdevingut el pilar fonamental de les obres per a violoncel: les suites. Les recordem amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Cassadó o Kodály són dos dels compositors que van escriure obres per a violoncel sol seguint l'exemple de Bach, cadascun amb les seves particularitats i el seu segell identitari. Les coneixem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Els instruments de vent, com la flauta, també han sigut protagonistes d'obres per a ells sols. En repassem les més interessants amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

La vida i obres de György Ligeti resumides en una hora de ràdio, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

György Ligeti és un dels compositors contemporanis més interessants alhora que desconeguts, i aquesta setmana els Homes Clàssics ens acosten al seu món sonor. Comencem amb la seva biografia, en una setmana més cinematogràfica del que ens podríem imag...

Les primeres obres de Ligeti tenen una forta influència de Bartók i Kodály. Coneixem la seva sonata per a violoncel sol i la seva famosa "Musica ricercata", utilitzada per Stanley Kubrick en alguna de les seves pel·lícules.

Un concepte tan antic com la polifonia és totalment renovat i revisat per Ligeti, que crea la seva micropolifonia. La coneixem amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

A partir dels anys 60 del segle XX, Ligeti esdevé un dels compositors més importants gràcies a obres com el seu concert per a violoncel o el seu segon quartet de corda, que recordarem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

A partir dels anys 60 del segle XX, Ligeti esdevé un dels compositors més importants gràcies a obres com el seu concert per a violoncel o el seu segon quartet de corda, que recordarem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

L'òpera "El gran macabre" és la protagonista de l'últim programa dedicat a Ligeti, en què coneixerem també els seus concerts per a piano i violí amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Després de cinc capítols dedicats a entendre la grandesa de "L'anell del Nibelung" integrat per les quatre òperes "L'or del Rin", "La valquíria", "Siegfried" i "El capvespre dels déus". Ara en pots escoltar el resum.

Aquesta setmana, coincidint amb l'aniversari de Wagner i avançant-nos al 150è aniversari de la Tetralogia de "L'anell del Nibelung", els Homes Clàssics -Albert Galceran i Pedro Pardo- assumeixen el repte d'endinsar-se en aquestes quatre òperes en què...

Comencem a transitar per la Tetralogia de Wagner o, el que és el mateix, el cicle de "L'anell del Nibelung" amb el pròleg d'aquesta majestuosa creació, "L'or del Rin". Per tant, conté, en essència, tots els conflictes i idees que es desenvoluparan al...

Després del pròleg de la tetralogia, arriba la primera jornada, "La valquíria". En aquesta òpera, Wagner se centra en els conflictes humans. El nucli de l'obra és el xoc entre l'amor, la llei i la llibertat. Endinsa-t'hi acompanyat d"Els homes clàssi...

Seguim avançant en l'univers wagnerià de la tetralogia de "L'anell del Nibelung", i en aquest capítol coneixem la tercera òpera del cicle o segona jornada, "Siegfried". Aquest títol representa l'aparició de l'heroi lliure, aquell que no està sotmès n...

Coincidint amb el 213 aniversari de Richard Wagner, "Els homes clàssics" arriben a la fi del cicle de "L'anell del Nibelung" amb "El capvespre dels déus". Per tant, és el gran desenllaç de tota la història. Com no pot ser d'una altra manera, és una o...

Aquesta setmana "Els homes clàssics" han fet una aproximació molt genèrica a Wagner i la seva manera d'entendre l'art de la composició i la direcció, tot per preparar-nos per conèixer la Tetralogia o cicle de L'anell del Nibelung. Escolta el resum d'...

Aquest estiu es commemora el 150è aniversari de l'estrena del Cicle de l'anell del Nibelung, però d'on li ve l'interès per la música i el teatre a Richard Wagner? Per entendre-ho, "Els homes clàssics" es traslladen fins a la seva infància.

Wagner inicialment volia escriure obres de teatre, però en descobrir l'obra simfònica de Beethoven va decidir dedicar-se a la composició. Amb "Els homes clàssics" ens endinsem en l'univers creatiu de Wagner.

Wagner va ser un compositor amb idees grandioses, tant és així que va fer evolucionar de manera important el llenguatge orquestral, fins al punt d'arribar a dissenyar instruments com la tuba wagneriana. "Els homes clàssics" t'ho expliquen en aquest c...

Un dels instruments indispensables en qualsevol composició de Wagner és la veu. Per això és important entendre com tracta la veu Wagner en les seves òperes: "Els homes clàssics" t'ho expliquen en aquest capítol.

Podríem dir que Richard Wagner no només era un gran compositor, sinó que també era un pensador. I, per això, les seves obres estan impregnades de moltes idees. És a dir, ell no busca només agradar a través de la seva òpera, sinó que pretén convèncer...

El Brahms consolidat entre els anys 1876 i 1880, resumits en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Cada dos anys, coincidint amb la setmana del 7 de maig, "Els homes clàssics" li dediquen els programes a Johannes Brahms, i aquest any es volen centrar en un període de la seva vida en què, un cop estrenada la "Primera simfonia", el seu prestigi com...

Si per a la "Primera simfonia" va trigar 22 anys, per a la segona només s'hi va estar uns mesos l'estiu del 1877. Repassem les obres que va compondre Johannes Brahms aquell any amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

L'amistat amb Joseph Joachim va fer-se evident en la composició del concert per a violí, que es va convertir en l'instrument protagonista de l'any 1878 amb Brahms. El concert i la sonata per a violí de Brahms, amb "Els homes clàssics".

L'amistat amb Joseph Joachim va fer-se evident en la composició del concert per a violí, que es va convertir en l'instrument protagonista de l'any 1878 amb Brahms. El concert i la sonata per a violí de Brahms, amb "Els homes clàssics".

Anys després de compondre el primer (que havia de ser una simfonia), Brahms escriu un segon concert per a piano espectacular. El repassem amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Acabem la setmana repassant les darreres "Danses hongareses" de Brahms, així com les Rapsòdies per a piano op. 79, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

En el marc de la Setmana de la Llengua a 3Cat, els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo, es pregunten quines característiques té el català per ser cantat, però també quines dificultats. Així que conversen amb la soprano Mercedes Gancedo, nas...

En aquest segon capítol de la Setmana de la Llengua a 3Cat, els Homes Clàssics es pregunten: quines són les singularitats dels idiomes que protagonitzen principalment les grans òperes? Així que analitzen l'italià, el francès i l'alemany, i com les se...

Alguns compositors, com Wagner, sempre van compondre òperes per ser cantades en la seva llengua materna. Però d'altres, com Verdi, van haver d'adaptar la seva música al francès, un idioma que parlava, però que no era la seva llengua materna. Va condi...

Nascut a Alemanya, format a Itàlia, però va guanyar-se la vida a Anglaterra. Quina relació va tenir Händel amb les diverses llengües amb què va treballar? Els Homes Clàssics s'hi fixen en el marc de la Setmana de la Llengua a 3Cat.

Tota una setmana amb la llengua com a protagonista, en el marc de la Setmana de la Llengua a 3Cat, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Cinc capítols dedicats a grans duets de la història de la música, ara resumits en poc més de 50 minuts de ràdio.

Cinc capítols dedicats a grans duets de la història de la música, ara resumits en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana els Homes Clàssics la volen dedicar a grans duets de la història recent de la música. Comencen amb dos pianistes que, a priori, sembla que tenen poc en comú, l'explosiva Martha Argerich i el reflexiu Nelson Freire. Junts esdevenen l'e...

De dos pianistes, a dos violinistes. En aquest segon capítol dedicat a grans duets llegendaris, escoltarem Pinchas Zukerman i Itzhak Perlman. I és que la col·laboració entre Perlman i Zukerman no respon a la idea d'un duo formal amb una trajectòria p...

De dos pianistes, a dos violinistes. En aquest segon capítol dedicat a grans duets llegendaris, escoltarem Pinchas Zukerman i Itzhak Perlman. I és que la col·laboració entre Perlman i Zukerman no respon a la idea d'un duo formal amb una trajectòria p...

En aquest capítol els Homes Clàssics posen el focus en un altre duet excepcional, el format pel violinista David Oistrakh i el pianista Sviatoslav Richter. Oistrakh aportava el cant, la calidesa i una estabilitat expressiva; mentre que Richter, al pi...

La relació entre la violoncel·lista Jacqueline du Pré i el pianista Daniel Barenboim va anar més enllà del terreny musical, van ser parella i van protagonitzar algunes gravacions memorables. Malauradament, una malaltia es va endur massa d'hora la jov...

En una setmana dedicada a grans duets de la història de la música, no podia faltar l'òpera, i en aquest cas amb dues veus d'excepció, la soprano australiana Joan Sutherland i el tenor italià Luciano Pavarotti. Junts van protagonitzar gravacions llege...

Una setmana de variacions sobre temes de compositors famosos resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Aquesta setmana els Homes Clàssics volen centrar-se en les variacions sobre temes de compositors coneguts, però no poden començar una setmana així si no parlen de les Goldberg, i menys en el 299è aniversari del naixement del clavecinista que va donar...

Haydn va compondre la melodia que acabaria esdevenint l'himne d'Alemanya i, per tant, una obra molt coneguda que han variat molts altres compositors. Mozart, per la seva part, és el gran compositor clàssic d'òperes molt populars, amb temes que han si...

Haydn va compondre la melodia que acabaria esdevenint l'himne d'Alemanya i, per tant, una obra molt coneguda que han variat molts altres compositors. Mozart, per la seva part, és el gran compositor clàssic d'òperes molt populars, amb temes que han si...

Malgrat que no és un dels compositors més coneguts per les seves melodies, els temes de Beethoven van servir de base per a obres amb variacions de Saint-Saëns i Reger. Les coneixem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Rossini i Bellini són grans creadors de melodies belcantistes que van inspirar grans compositors. Coneixem variacions sobre temes de bel canto italià amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

El Capritx número 24 de Paganini ha sigut una de les peces més variades per compositors posteriors, cosa que demostra que no només ell podia fer versions diabòliques del seu propi tema. Coneixem les millors variacions sobre un tema de Paganini amb el...

El pianista Vladimir Ashkenazy és un dels màxims exponents de la tradició russa del piano, però qui és realment aquest cèlebre pianista i director? En aquest primer capítol, els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo, fan un repàs a la seva vi...

Interpretar la música per a piano de Rakhmàninov és un repte enorme, i Ashkenazy va assolir-lo amb èxit de crítica i públic. En aquest capítol, els Homes Clàssics es fixen en les característiques de les obres per a piano de Rakhmàninov i com va inter...

Tot i que Vladimir Ashkenazy ha estat un mestre del repertori rus per a piano, la seva carrera ha anat més enllà del repertori rus i soviètic, tal com t'ho expliquen els Homes Clàssics en aquest capítol.

Vladimir Ashkenazy ha estat un pianista cèlebre, però també un director d'orquestra d'enorme prestigi, sobretot dirigint obres de Sibelius. Vols saber el perquè? No et perdis aquest capítol amb els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo.

Quatre capítols dedicats al pianista i compositor Vladimir Ashkenazy, ara resumits en poc més de 50 minuts de ràdio.

Quatre capítols dedicats al pianista i compositor Vladimir Ashkenazy, ara resumits en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquest any, els Homes Clàssics no descansen per Setmana Santa i ens proposen uns programes en què exploraran la relació entre la religió i la música. Obres religioses amb Albert Galceran i Pedro Pardo, començant la setmana amb les passions de Bach.

Haydn i Mozart tenen un catàleg immens de música religiosa, però Beethoven ja posa l'ésser humà per davant i les seves obres sacres són més humanistes. Les repassem amb els Homes Clàssics.

Berlioz, Gounod, Franck o Saint-Saëns són alguns dels grans compositors romàntics francesos amb obres religioses imponents. Les coneixem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Rakhmàninov, Janácek, Poulenc, Pärt i Rutter són els compositors del segle XX que els Homes Clàssics han elegit per parlar de les seves obres religioses. L'eclecticisme contemporani religiós els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

La música religiosa des de Bach fins al segle XX resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Bartók i la seva música resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Aquesta setmana els Homes Clàssics commemoren els 145 anys del naixement del compositor hongarès Béla Bartók fent un repàs de les seves obres més importants. Comencem amb les obres escèniques. Ballets i òperes amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Malgrat ser un revolucionari en la sonoritat de l'orquestra, no va completar cap simfonia i les seves obres orquestrals més importants van arribar al final de la seva vida. Les repassem amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

Com a bon compositor neoclàssic, Bartók va compondre obres concertants entre les quals destaquen els seus concerts per a piano i orquestra. Els recordem amb els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo.

El violí va ser també el protagonista de les obres concertants de Bartók que combinen les formes clàssiques amb la tradició folklòrica del seu país. Les repassem amb els Homes Clàssics.

El violí va ser també el protagonista de les obres concertants de Bartók que combinen les formes clàssiques amb la tradició folklòrica del seu país. Les repassem amb els Homes Clàssics.

Al llarg de la seva vida Bartók va compondre sis quartets de corda que han esdevingut essencials en la història de la música moderna. Coneixem els imprescindibles quartets de Bartók amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Al llarg de la seva vida Bartók va compondre sis quartets de corda que han esdevingut essencials en la història de la música moderna. Coneixem els imprescindibles quartets de Bartók amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Tota una setmana dedicada a la direcció amb criteris històrics, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

A finals del segle XIX i principis del XX es va redescobrir la música de J. S. Bach entre el gran públic, i aleshores va sorgir una pregunta: com sonava la música de Bach quan la va compondre? Això va propiciar tota una revolució en la interpretació,...

Si es volen aplicar criteris històrics a l'hora d'interpretar una obra antiga, cal trobar els mateixos instruments amb què va estar concebuda. En aquest capítol els Homes Clàssics ressegueixen aquesta idea fins a trobar l'impulsor de la recuperació d...

Un cop tenim els instruments i la idea d'usar-los per interpretar una obra tal com va estar concebuda, cal que directors com Nikolaus Harnoncourt assumeixin el repte de recuperar el so de la interpretació d'obres de compositors com Mozart. Idees que,...

Un cop tenim els instruments i la idea d'usar-los per interpretar una obra tal com va estar concebuda, cal que directors com Nikolaus Harnoncourt assumeixin el repte de recuperar el so de la interpretació d'obres de compositors com Mozart. Idees que,...

La música de Beethoven s'interpreta amb fidelitat a la idea original del compositor? Aquesta és una pregunta molt difícil de respondre, però John Eliot Gardiner hi té molt a dir, i els Homes Clàssics t'ho expliquen.

Jordi Savall és dels directors més importants quant a la direcció amb criteris històrics i, és clar, com a intèrpret de viola de gamba. Ara bé, la seva tasca ha anat molt més enllà, ja que també ha fet recerca musicològica recuperant patrimoni musica...

Tota una setmana dedicada al violinista Itzhak Perlman, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

El violinista Itzhak Perlman va ser un virtuós des de molt jove, però va descobrir el seu amor pel violí gràcies a la ràdio. La televisió el va ajudar a assolir la fama, però el talent va fer la resta. En vols saber els detalls? No et perdis aquest p...

Queda clar que Itzhak Perlman és un cas extraordinari, ja que al llarg de la seva carrera ho ha tocat pràcticament tot, però hi ha algunes obres en què ha excel·lit especialment, com el Concert per a violí i orquestra de Beethoven. Avui t'expliquem e...

Brahms tenia la clara voluntat d'integrar el violí solista en la resta de l'orquestra quan va compondre el seu monumental Concert per a violí, però per què era especial per a Perlman? Els Homes Clàssics t'ho expliquen.

Un alemany i l'altre rus, però tant l'un com l'altre van compondre dos dels concerts per a violí més valorats de tota la literatura violinística, i en les dues obres Itzhak Perlman ha esdevingut una referència, tal com t'expliquen el Pedro i l'Albert...

Mendelssohn representa la gràcia, la transparència i l'equilibri entre classicisme i romanticisme; mentre que Sibelius és un univers de tensió, paisatge interior i dramatisme. Descobreix com sonen aquests compositors tan diferents en mans del violini...

Tota una setmana dedicada a Antonio Vivaldi, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Fa 348 anys va néixer a Venècia un dels compositors més coneguts de tots els temps, Antonio Vivaldi. Els Homes Clàssics et proposen un recorregut per la seva vida de pel·lícula, començant pels primers anys com a mestre i compositor a l'Ospedale della...

Vivaldi va tenir un enorme èxit musical a escala local, però gràcies al fet que li van publicar obres a Amsterdam, el seu prestigi va anar agafant volada, fins a fer d'ell un dels primers compositors amb un èxit internacional. Ara bé, va morir pràcti...

Per més que ens pugui sorprendre, quan Vivaldi va morir va caure en l'anonimat, i no seria fins uns 100 anys després de la seva mort que la seva música seria redescoberta, i tot gràcies a J. S. Bach.

Vivaldi va exercir una enorme influència en compositors com J. S. Bach, cosa que va consolidar el concert italià a escala europea. Si vols conèixer les principals aportacions de Vivaldi a la història de la música, no et perdis aquest capítol.

Vivaldi no només va tenir una gran influència en compositors com J. S. Bach, sinó que també va ser decisiu per a altres compositors del seu país, Itàlia. En aquest capítol els Homes Clàssics et proposen un recorregut musical per Itàlia amb Vivaldi co...

Chopin, la seva vida, la seva música i la seva revolució, resumits en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

La setmana del naixement de Chopin és una bona excusa per parlar del poeta del piano per excel·lència. Comencem fent un repàs de la biografia de Chopin amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

Com és la música de Chopin i quins elements tècnics la caracteritzen? Anem a classe amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Com creia Chopin que s'havia de tocar el piano i com va revolucionar la pedagogia del seu instrument? Ho repassem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

La música de Chopin és íntima i sensible, però també apassionada, que reivindica les seves arrels patriòtiques. Ho expliquem amb els Homes Clàssics.

Molts compositors posteriors han rebut influències de Chopin i fins i tot alguns han compost homenatges. Els coneixem amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Les vuitenes simfonies de Beethoven, Bruckner, Dvorák, Mahler i Xostakóvitx, resumides en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

La vuitena setmana de l'any és perfecta per dedicar-la a les vuitenes simfonies de grans compositors i, com que els Homes Clàssics són uns fanàtics de Beethoven, com no podia ser d'una altra manera, comencen per la seva vuitena, que el mateix autor c...

La vuitena setmana de l'any és perfecta per dedicar-la a les vuitenes simfonies de grans compositors i, com que els Homes Clàssics són uns fanàtics de Beethoven, com no podia ser d'una altra manera, comencen per la seva vuitena, que el mateix autor c...

L'èxit de la seva setena va fer que la vuitena de Bruckner patís nombroses revisions i, malgrat tot, va esdevenir una obra genial. La vuitena de Bruckner, amb els Homes Clàssics.

L'esperit de la música bohèmia impregna la vuitena simfonia de Dvorák, una simfonia que va triomfar especialment a Anglaterra. La revisem amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Què pot ser més gran que una simfonia que porta el sobrenom de "Simfonia dels mil"? Doncs res, i l'autor ho va saber des del principi. La grandiosa vuitena de Mahler, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

L'horror de la Segona Guerra Mundial queda impregnat a la vuitena simfonia de Xostakóvitx i el resultat és aclaparador. La repassem amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

Una setmana dedicada a cinc grans directors de la nostra generació, resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana, "Els homes clàssics" la dediquen a cinc grans directors que actualment estan en actiu. El primer d'ells és el canadenc Yannick Nézet-Séguin, que va dirigir el darrer "Concert de Cap d'Any" de la Filharmònica de Viena. Amb el Pedro i...

Tot i que només ha dirigit al Liceu en dues ocasions, la directora finlandesa ha aconseguit la complicitat del públic barceloní. Repassem la seva trajectòria en aquest capítol.

Rattle ha estat el director de la Filharmònica de Berlín, això ja ens diu que som al davant d'un dels mestres més importants d'aquesta generació. Però sabies que va començar la seva carrera com a percussionista? "Els homes clàssics" t'ho expliquen.

És el director actual de la Filharmònica de Berlín, càrrec que va ocupar després de la sortida de Sir Simon Rattle; però qui és aquest discret director i per què fascina a tothom? Mirem d'esbrinar-ho amb "Els homes clàssics".

Tot i que la seva vocació ve de lluny, van dir-li que les dones no podien dirigir. I això va ser un argument per reivindicar amb encara més energia que sí, les dones també poden dirigir orquestres de gran prestigi, com ella mateixa ha demostrat.

Tota una setmana dedicada al pianista xilè Claudio Arrau, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Tota una setmana dedicada al pianista xilè Claudio Arrau, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana, els Homes Clàssics de Catalunya Música, Albert Galceran i Pedro Pardo, volen commemorar el 123è aniversari del naixement del pianista xilè Claudio Arrau. En aquest primer capítol, es fixen en els anys de joventut d'Arrau, com a nen p...

A Claudio Arrau se'l considera un continuador de la tradició pianística iniciada per Beethoven, però com un pianista xilè pot ser un continuador de la tradició alemanya? La resposta és el seu mestre, Martin Krause. En aquest capítol, els Homes Clàssi...

Parlar de Claudio Arrau és parlar de les obres per a piano de Beethoven. Per què va esdevenir un referent total en aquest repertori, però, t'ho expliquen els Homes Clàssics en aquest capítol.

Els anys d'exili li van permetre a Claudio Arrau donar-se a conèixer als Estats Units i, d'aquesta manera, esdevenir una estrella mundial del piano.

Claudio Arrau va tocar el piano fins a pràcticament morir, però la seva filosofia es va mantenir intacta al llarg de la seva carrera, amb la màxima "La música s'ha de pensar abans d'interpretar". Descobreix l'Arrau més íntim en aquest darrer capítol,...

Un any de Mozart, el 1786, resumit en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Els Homes Clàssics afirmen que un any de Mozart és igual a molts anys per a una persona normal, i ens ho demostren fent un repàs de les obres que el compositor va escriure l'any 1786. Comencem amb l'òpera "Der Schauspieldirektor", que va compondre co...

Els concerts 23 i 24 per a piano i orquestra van néixer amb només tres setmanes de diferència i, malgrat tot, són veritables joies que s'avancen a l'estètica del moment. Els repassem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Potser l'esdeveniment més important del 1786 va ser l'estrena de "Les noces de Figaro", tot i que a Viena no va tenir l'èxit esperat. En coneixem l'argument i els detalls més interessants amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

L'evolució del piano va provocar que altres instruments agafessin rols més importants i això ho va aprofitar Mozart als seus trios amb piano per donar una nova vida al violoncel. Els redescobrim amb els Homes Clàssics.

Mozart encara va tenir temps de compondre un altre concert per a piano i orquestra (el 25) i una simfonia (la 38)... i només en uns pocs mesos. En coneixem els detalls amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Una setmana dedicada a la Toccata a través de la Història de la Música resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Després de dedicar una setmana a la Fuga, "Els homes clàssics" ens demostren com també la Toccata ha sobreviscut al barroc i compositors de tots els temps n'han compost en les seves estètiques, però abans coneguem els orígens. Comencem amb Bach i les...

Després de dedicar una setmana a la Fuga, "Els homes clàssics" ens demostren com també la Toccata ha sobreviscut al barroc i compositors de tots els temps n'han compost en les seves estètiques, però abans coneguem els orígens. Comencem amb Bach i les...

L'esperit lliure en la forma de la Toccata va encaixar en compositors romàntics com Schumann que en va compondre una que ell mateix va definir com l'obra més difícil per a piano que s'havia escrit mai. La coneixem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Com no podia ser d'una altra manera, els neoclàssics francesos van compondre Toccates, però sempre amb una visió moderna, pròpia de l'impressionisme. En repassem alguns exemples amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Els compositors soviètics també van saber demostrar que la Toccata era possible en la seva estètica i dos exemples espectaculars van ser els de Prokófiev i Khachaturian. Les Toccates soviètiques amb "Els homes clàssics".

Hindemith, Poulenc o Villa-Lobos són tres exemples de compositors del segle XX que, malgrat mantenir-se ferms en el seu estil i llenguatge, utilitzen la Toccata per compondre obres molt interessants. Les recordem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Una setmana dedicada a la Història de la Fuga resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Els Homes Clàssics per fi han decidit enfrontar-se a un tema molt complicat: l'art de la fuga. Amb aquesta excusa recorreran més de 300 anys d'història de la música repassant les fugues més interessants. Comencem pels orígens amb Pedro Pardo i Albert...

Els Homes Clàssics per fi han decidit enfrontar-se a un tema molt complicat: l'art de la fuga. Amb aquesta excusa recorreran més de 300 anys d'història de la música repassant les fugues més interessants. Comencem pels orígens amb Pedro Pardo i Albert...

Malgrat que associem la fuga amb el barroc, els grans clàssics com Haydn o Mozart van utilitzar aquesta tècnica en moltes de les seves obres. Les repassem amb "Els homes clàssics".

Les fugues protagonitzen les grans composicions del final de la vida de Beethoven i gràcies a elles va assegurar que ja sabia compondre. Fugues beethovenianes amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Schumann, Brahms... però també Liszt i Wagner! Tots els bàndols de la guerra dels romàntics van compondre fugues que coneixerem amb "Els homes clàssics".

El neoclassicisme del segle XX és la gran excusa per compondre fugues amb els compositors contemporanis. Amb "Els homes clàssics" les recordem.

"Els homes clàssics" volen dedicar la seva primera setmana del 2026 a primeres simfonies de compositors dels quals n'han parlat poc o gens al programa. Comencem amb una compositora molt interessant del Romanticisme: Louise Farrenc i la seva primera s...

Va ser un compositor que, si la mort prematura no ho hagués impedit, avui potser el consideraríem com un dels més importants de la Rússia del XIX. Kalínnikov i la seva primera simfonia, amb "Els homes clàssics".

El romanticisme del XIX amb el nacionalisme nòrdic van provocar que Nielsen compongués la seva primera simfonia amb molt de caràcter propi quan només tenia 27 anys. La repassem amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

Sir William Walton va ser un compositor influït per Stravinsky, però que mai va arribar a la sonoritat d'avantguarda dels seus temps. Coneixem la seva primera simfonia de la mà de l'Albert Galceran i el Pedro Pardo.

Una setmana dedicada a les primeres simfonies de compositors menys coneguts resumida en una hora de ràdio, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

La setmana del tradicional concert de Sant Esteve de l'Orfeó Català al Palau de la Música Catalana, "Els homes clàssics" han decidit parlar sobre la música coral. En aquest primer capítol, l'Albert Galceran i el Pedro Pardo van dels orígens fins a le...

Mozart és sinònim de classicisme, però centrats en el terreny de la música coral, la seva destresa musical va propiciar una expressivitat més elevada en aquest tipus de composicions. En aquest capítol, "Els homes clàssics" repassen algunes composicio...

Després d'un capítol dedicat a Mozart, "Els homes clàssics" continuen amb la història de la música coral fixant-se en Beethoven i la grandesa de la seva obra coral, com la seva "Novena simfonia". Però també s'endinsen en les precioses composicions qu...

Una setmana breu però intensa, dedicada a la música coral de Bach a Brahms, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Tota una setmana dedicada a gravacions històries d'obres de Beethoven ara resumides en poc més de 50 minuts de ràdio.

Un any més arriba la setmana Beethoven, coincidint amb l'aniversari del naixement del geni de Bonn. En aquesta ocasió, "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, es fixaran en gravacions històriques d'obres d'aquest compositor. Per començar...

En aquest segon capítol de la setmana dedicada a gravacions llegendàries de Beethoven, "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo, han triat una gravació que alguns consideren "un acte de fe en la humanitat, no només en Déu". Es tracta de la...

El pianista xilè Claudio Arrau considerava que Beethoven era el compositor "més humà i universal", per això la seva trobada amb Leonard Bernstein va donar com a resultat una gravació quasi espiritual del Concert per a piano i orquestra número 4 en so...

L'any 1958, el baríton Dietrich Fischer-Dieskau va esdevenir tota una referència en enregistrar amb molt de rigor un cicle lieder. De fet, el primer cicle lieder de la història, "An die Ferne Geliebte" de Beethoven. Des d'aleshores, la manera de cant...

Com s'interpretava la música de Beethoven al segle XIX? "Els homes clàssics" s'han fet aquesta pregunta, i per això han recuperat gravacions d'un quartet que en podria tenir la resposta, el Busch Quartet.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" ens apropen a la figura del compositor txec Bohuslav Martinu, un home amb una vida intensa, marcada per l'exili i un catàleg immens que segueix les influències de la música que es fa al segle XX. Comencem pels pri...

Quan Martinu deixa la seva Txèquia natal i arriba a França connecta amb les noves tendències del moment, que impregnen la seva música. Ho repassem amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

La guerra el va obligar a viatjar als Estats Units, on va compondre les seves sis simfonies. L'etapa simfònica de Martinu amb "Els homes clàssics".

Els últims anys de Martinu venen marcats per la impossibilitat de tornar al seu país, tot i que torna a Europa i encara compon grans obres. Les coneixem amb els Homes Clàssics de Catalunya Música: Pedro Pardo i Albert Galceran.

Els últims anys de Martinu venen marcats per la impossibilitat de tornar al seu país, tot i que torna a Europa i encara compon grans obres. Les coneixem amb els Homes Clàssics de Catalunya Música: Pedro Pardo i Albert Galceran.

Una setmana dedicada al compositor Bohuslav Martinu resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Una setmana dedicada al compositor Bohuslav Martinu resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Tota una setmana dedicada a la relació entre la música clàssica i el cinema, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Tota una setmana dedicada a la relació entre la música clàssica i el cinema, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" es fixen en la relació entre el cinema i la música clàssica, i per això se centraran en diverses pel·lícules que tenen grans obres de la música clàssica com a banda sonora, i no bandes sonores creades expressament...

Milos Forman va retratar la vida de Mozart a través d'un biopic que ha rebut crítiques per com tracta la relació entre Mozart i Salieri, però més enllà d'això, quines obres de Mozart utilitza durant la pel·lícula i quin ús els hi dona? T'ho expliquen...

En aquest capítol, "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo, no se centren en una sola pel·lícula, sinó en un personatge tan controvertit com fascinant, el caníbal Hannibal Lecter i la seva relació amb la música clàssica.

La pel·lícula "El pianista" de Roman Polanski va rebre 3 premis Oscar, però cap per la banda sonora original. I és que tota la música que apareix en la pel·lícula és de Chopin, ja que es basa en la vida del pianista Vladislav Szpilman. Descobreix la...

En una setmana dedicada a la relació entre la música clàssica i el cinema, no hi podia faltar un clàssic com "Fantasia" de Walt Disney, un treball cinematogràfic concebut, precisament, a partir d'obres de la música clàssica.

Una setmana dedicada a compositors que van escriure serenates poc conegudes resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Amb l'excusa de parlar de les serenates, aquesta setmana "Els homes clàssics" parlaran de compositors poc presents al programa. Comencem per Josef Suk que, més enllà de ser el gendre de Dvorák, té un catàleg molt interessant, al qual l'Albert Galcera...

El gran compositor de lieder Hugo Wolf va compondre la seva pròpia Serenata, inspirada en Itàlia. Coneixem la seva vida i obres amb "Els homes clàssics".

El gran compositor de lieder Hugo Wolf va compondre la seva pròpia Serenata, inspirada en Itàlia. Coneixem la seva vida i obres amb "Els homes clàssics".

Diuen d'ell que és el millor compositor suec del segle XX i com no pot ser d'una altra manera, també va compondre una petita serenata que repassarem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Del ragtime a l'òpera, passant per la serenata, la vida de Scott Joplin mereix una pel·lícula, però abans que la facin, els Homes Clàssics ens l'expliquen.

Walter Piston, el gran teòric de l'harmonia, va ser un dels compositors més prolífics del segle XX i té una serenata per a orquestra que ens fa viatjar a la música americana del segle passat. Coneixem l'alumne de Nadia Boulanger i mestre de Bernstein...

Tota una setmana dedicada al compositor Amadeu Vives i a la història de la sarsuela, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana es commemora el 154è aniversari del compositor Amadeu Vives, un dels puntals de la tradició musical catalana, però també un dels compositors més importants d'un dels gèneres més valorats pel públic espanyol, la sarsuela. En aquest pri...

Amadeu Vives va néixer a Collbató, als peus de Montserrat, i ja de petit va mostrar interès per la música. Després d'un petit periple per Màlaga i Madrid es va acabar instal·lant a Barcelona, on, entre d'altres, col·laboraria en la creació de l'Orfeó...

Vives sempre va tenir interès per la música escènica i, encara vivint a Barcelona, va provar sort amb la sarsuela a Madrid. Va tenir tant d'èxit que s'instal·laria a la capital d'Espanya, ciutat en què viuria la resta de la seva vida component sarsue...

Aprofitant que el protagonista de la setmana és el compositor Amadeu Vives, "Els homes clàssics" han aprofitat el context per fer un repàs històric de la sarsuela, des dels seus orígens. En aquest primer capítol es fixen en la sarsuela barroca, la gr...

Quan parlem de sarsuela, generalment ens referim a la sarsuela del segle XIX i el segle XX. Però fins a quin punt la política ha tingut importància en l'èxit de la sarsuela? "Els homes clàssics" t'ho expliquen.

Lucia Popp, Edita Gruberová, Kiri Te Kanawa, Pilar Lorengar i Teresa Berganza; totes cinc van néixer a la primera meitat del segle XX i totes cinc van donar-se a conèixer cantant Mozart. Recupera els moments més destacats d'una setmana dedicada a cin...

Lucia Popp, Edita Gruberová, Kiri Te Kanawa, Pilar Lorengar i Teresa Berganza; totes cinc van néixer a la primera meitat del segle XX i totes cinc van donar-se a conèixer cantant Mozart. Recupera els moments més destacats d'una setmana dedicada a cin...

Aquesta setmana es commemora el 86è aniversari del naixement de la soprano Lucia Popp que, malauradament, va morir als 54 anys. Popp va donar-se a conèixer cantant òperes de Mozart, però ja en la maduresa va saber adaptar el seu instrument al reperto...

Aquesta setmana es commemora el 86è aniversari del naixement de la soprano Lucia Popp que, malauradament, va morir als 54 anys. Popp va donar-se a conèixer cantant òperes de Mozart, però ja en la maduresa va saber adaptar el seu instrument al reperto...

Edita Gruberová va iniciar la seva carrera fent una aposta arriscadíssima: marxar del seu país per fer una audició sense cap garantia de tornar a casa seva. Afortunadament, cantant la Reina de la Nit de "La flauta màgica" va iniciar una de les carrer...

Nascuda a Nova Zelanda, la carrera de Kiri Te Kanawa va agafar volada quan en unes audicions la van sentir interpretar el seu paper més incònic, el de la Comtessa de "Les noces de Fígaro" de Mozart.

Nascuda a Saragossa, va començar a interessar-se pel cant gràcies a les sarsueles que escoltava per la ràdio, però el seu debut internacional seria al Festival d'Ais de Provença cantant el Cherubino de "Les noces de Fígaro".

Tot i que inicialment volia ser pianista, finalment el seu talent com a cantant va vèncer, i això ho va demostrar quan va debutar internacionalment al Festival d'Ais de Provença cantant la part de Dorabella del "Così fan tutte" de Mozart.

Una setmana dedicada als intermezzi resumida en una hora de ràdio, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

De vegades cal fer de la necessitat virtut, i així és com es crea un gènere que acabarà sent molt important a la història de la música: els intermezzi. Amb Pedro Pardo i Albert Galceran, coneixem els orígens operístics d'aquest gènere.

Amb el verisme arriba l'època d'esplendor dels intermezzi, amb què els compositors es llueixen i creen les parts instrumentals més boniques de les seves òperes. En repassem els més interessants amb "Els homes clàssics".

Els compositors romàntics li donen un nou sentit a l'intermezzo tot creant petites joies per a piano. Amb Brahms com a compositor destacat, recordem alguns dels intermezzi cambrístics més importants.

Del primer concepte que va néixer entre la música de les òperes, Richard Strauss n'agafa el significat i crea una òpera en què explica els seus problemes matrimonials. L'òpera "Intermezzo", de Strauss, amb "Els homes clàssics".

Els compositors del segle XX adapten el concepte d'intermezzo a les seves necessitats, i per això en podem trobar a òperes, però també a simfonies, a musicals i fins i tot a bandes sonores. En repassem alguns exemples amb Albert Galceran i Pedro Pard...

Una setmana dedicada a altres músiques per a difunts, des del barroc fins al segle XX, resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Ja és tradició que per Tots Sants repassem amb "Els homes clàssics" les composicions que s'han fet en memòria dels difunts i aquesta setmana descobrirem altres músiques escrites en el seu record, seguint la història de la música. Comencem amb Monteve...

Quan pensem en Bach, visualitzem un senyor gran i seriós, però Bach també va ser jove i fins i tot transgressor. Va ser llavors quan va compondre una cantata de difunts que ja feia veure que era tot un geni. La descobrim amb Albert Galceran i Pedro P...

Dues obres de Schubert que porten el mateix títol fan referència a la mort: un lied i un quartet de corda. Totes dues escrites amb molts anys de diferència i amb una visió de la mort per part de Schubert molt diferent. Les repassem amb "Els homes clà...

Un joveníssim Richard Strauss es feia preguntes transcendentals i amb només 24 anys componia meravelles com "Mort i transfiguració", l'obra que protagonitzarà el programa d'avui d'"Els homes clàssics".

Amb l'excusa de parlar de músiques per a difunts ens endinsem en el món musical del polonès Henryk Gorecki i la seva simfonia número 3, la de les cançons tristes. Música per difunts al segle XX amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Una setmana dedicada a Johann Strauss II ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana els Homes Clàssics celebren el 200 aniversari del compositor Johann Strauss II, i per començar es fixen en la nissaga familiar.

Malgrat les dificultats que li va posar el seu pare, Johann Strauss II va esdevenir el rei del vals, i va crear una empresa familiar d'enorme èxit.

Johann Strauss II va ser un gran compositor, però també va tenir una gran visió empresarial que li va permetre portar el vals arreu del món.

Brahms, Wagner o Richard Strauss van admirar les obres "populars" de Johann Strauss II, i en aquest capítol els Homes Clàssics t'ho demostren.

Acabem la setmana dedicada a Johann Strauss II fixant-nos en com el vals ha resultat una font d'inspiració de compositors molt diversos.

Una setmana dedicada al vessant de compositor del genial Leonard Bernstein resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Leonard Bernstein ha sigut el protagonista de molts programes d'"Els homes clàssics", però més aviat en el seu vessant de director i músic global. Aquesta setmana coneixerem les seves obres menys populars dins el seu catàleg com a compositor per comm...

El gran compositor de musicals com "West Side Story" se sentia molt còmode escrivint per a veus, i bona prova d'això és el seu interessant catàleg d'obres vocals i corals. Ens hi apropem amb "Els homes clàssics".

Des de ben jove va provar d'escriure trios i quartets, però va triomfar amb una sonata per a clarinet i piano, que va ser la seva primera obra publicada. La música de cambra de Bernstein, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Bernstein va ser un gran director d'orquestra especialitzat en la música dels grans postromàntics com Mahler, i el seu catàleg orquestral respira les influències d'aquest compositor, així com de la tradició jueva. Coneixem les primeres obres del repe...

Malgrat tenir poc temps, encara va compondre obres per a orquestra fins al final de la seva vida, i amb Albert Galceran i Pedro Pardo les repassarem. El Bernstein simfònic amb els Homes Clàssics.

Els compositors occidentals han estat molt influenciats pel Japó i bon exemple d'això són les obres que ens presenten "Els homes clàssics". Puccini, Sullivan, Stravinsky i Britten a la japonesa amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

En la setmana del 95è aniversari del compositor japonès Toru Takemitsu, "Els homes clàssics" ens apropen grans figures de la clàssica del país nipó. Amb Pedro Pardo i Albert Galceran descobrirem les influències mútues entre occident i la cultura japo...

El director d'orquestra japonès Seiji Ozawa és el protagonista del programa d'avui. Amb "Els homes clàssics" us convidarem a escoltar les seves grans versions i ens endinsarem en la vida de l'únic músic que ha sigut alumne de Karajan i Bernstein.

La gran pianista Mitsuko Uchida és referent en la interpretació de Mozart i Schubert, però el seu repertori és amplíssim i amb Pedro Pardo i Albert Galceran el repassem.

Va ser una nena prodigi i fins i tot portada del New York Times. La violinista japonesa Midori i la seva vida fulgurant amb els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo.

Els compositors occidentals han estat molt influenciats pel Japó i bon exemple d'això són les obres que ens presenten "Els homes clàssics". Puccini, Sullivan, Stravinsky i Britten a la japonesa amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Una setmana viatjant pel repertori del gran pianista Vladimir Horowitz resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Aquesta setmana fa 122 anys del naixement d'un dels pianistes més importants de tots els temps: Vladimir Horowitz. Amb aquesta excusa "Els homes clàssics" repassen les obres més importants del seu extens repertori i comencen la setmana recordant-nos...

Horowitz va ser el primer pianista que va enregistrar el concert número 3 per a piano i orquestra de Rakhmàninov, i amb "Els homes clàssics" descobrim la seva història.

Diuen que després de més de 90 anys, Horowitz va fer la primera gravació de referència de la sonata en si menor de Liszt, una versió que va influir en els pianistes posteriors. Amb "Els homes clàssics" coneixem l'origen d'aquesta gran obra.

No es pot dir que el repertori de Horowitz no va ser extens... Si els dos capítols anteriors se centraven en obres romàntiques virtuoses, en aquest veiem com va fer grans versions dels clàssics, com la que va gravar poc abans de morir del concert per...

Molt interessat per la música que s'estava creant en aquells moments, Horowitz va protagonitzar l'estrena americana de moltes obres de compositors russos, a banda de fer nombrosos arranjaments. Amb Albert Galceran i Pedro Pardo ens apropem al món més...

Fa 190 anys va morir un jove compositor italià que va esdevenir un enorme talent en el terreny operístic gràcies a una nova concepció del cant que fascinaria compositors posteriors, com Wagner o Chopin, entre d'altres. Aquesta setmana, els Homes Clàs...

Bellini va aconseguir fer-se lloc en el món de l'òpera en proposar un llenguatge innovador i, entre altres coses, seria el seu canto lungo el que marcaria el seu estil. Saps de què es tracta? No et perdis aquest capítol!

Wagner, Donizetti, Berlioz, Chopin... Molts compositors van rebre influències del melodisme de Bellini i, en aquest capítol, els Homes Clàssics t'ho volen demostrar.

Per crear òperes és necessari disposar de bons arguments, i Bellini va obtenir els seus majors èxits amb els llibrets de Felice Romani, amb qui va tenir una relació complexa.

Tota una setmana dedicada a Vincenzo Bellini, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

L'Albert Galceran i el Pedro Pardo presenten un programa especial amb públic des de l'Ateneu Barcelonès per commemorar el programa número 1000 i els 10 anys d'"Els homes clàssics". Un programa molt emotiu que ha comptat amb la presència, entre d'altr...

Aquesta és una setmana molt especial, ja que el programa "Els homes clàssics" celebra el programa número 1000! Una xifra no gens menyspreable. Per això dedicaran els quatre primers programes a històries que, per un motiu o un altre, els han emocionat...

Durant la setmana del programa 1000 no hi podia faltar Beethoven. L'Albert Galceran i el Pedro Pardo, "Els homes clàssics", han volgut recordar el mític concert que Beethoven va protagonitzar a Viena el 22 de desembre del 1808. El recordes? No et per...

Durant la setmana del programa 1000 no hi podia faltar Beethoven. L'Albert Galceran i el Pedro Pardo, "Els homes clàssics", han volgut recordar el mític concert que Beethoven va protagonitzar a Viena el 22 de desembre del 1808. El recordes? No et per...

Fa divuit anys que va morir i en farà 90 que va néixer. Si aquesta setmana "Els homes clàssics" recuperen temes que els han emocionat, era impossible passar per alt una de les veus més increïbles de la història de la lírica: la del tenor italià Lucia...

Què seria de la música sense l'orquestra? En aquest capítol, "Els homes clàssics" repassen la història de l'"instrument d'instruments", l'orquestra i les seves singularitats.

Aquesta setmana volem sumar-nos a l'Any Conxita Badia per recordar una de les veus més importants de Catalunya, que va deixar-nos fa 50 anys. En aquest primer capítol, "Els homes clàssics" es fixen en els inicis de la cantant, que no van ser com a ca...

Conxita Badia va esdevenir una de les veus més venerades pels compositors de la seva generació, que van compondre per a ella un gran nombre d'obres. En aquest capítol ens fixem en algunes d'aquestes composicions.

La Guerra Civil Espanyola va ser un cop molt dur per a Conxita Badia, ja que va veure's obligada a exiliar-se. Ara bé, durant els anys d'exili, la seva activitat com a cantant no es va aturar.

Montserrat Caballé sempre va reconèixer que Conxita Badia va ser la seva mestra més important, de qui va aprendre els fonaments del cant. En aquest capítol, "Els homes clàssics" analitzen què hi ha de Badia en el cant de Caballé.

Tota una setmana dedicada a la soprano Conxita Badia, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

La primera setmana de la temporada dedicada a la tonalitat de si bemoll major resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Ja és tradició que la primera setmana de la temporada d'"Els homes clàssics" a Catalunya Música estigui dedicada a una tonalitat, i aquest any li ha tocat a la majestuosa si bemoll major. Comencem repassant les obres barroques més importants en aques...

Entrem al classicisme amb obres en si bemoll i descobrim per què els concerts per a clarinet de Mozart no estan en aquesta tonalitat tan còmoda per a aquest instrument.

Repassem algunes simfonies romàntiques en si bemoll major amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Prokófiev té tres de les seves obres més importants (i totes de la mateixa època) en si bemoll. Vols saber quines? Doncs escolta l'Albert Galceran i el Pedro Pardo a Catalunya Música.

Com marca la tradició, l'últim programa de la primera setmana que dediquem a una tonalitat major el centrem en la tonalitat menor i, curiosament, descobrim que si bemoll menor és la tonalitat més trista que existeix. Grans obres menors amb Pedro Pard...

Les propostes musicals de l'Albert Galceran i el Pedro Pardo per a aquest estiu resumides en una hora de ràdio.

En l'última setmana de la temporada "Els homes clàssics" ens fan la seva particular llista de recomanacions perquè no deixem d'escoltar música aquestes vacances. Comencem amb un interessant concert per a violí d'un compositor poc conegut: Goldmark! A...

Les obres per a piano de Ginastera reivindiquen la identitat argentina i "Els homes clàssics" ens presenten les "Danzas argentinas" per a piano, que sempre venen de gust escoltar-les a l'estiu.

Segur que l'Albert escoltarà òpera a l'estiu i per això, amb el Pedro ens proposen conèixer les que va compondre Verdi en els anomenats "anys de galeres".

Segur que l'Albert escoltarà òpera a l'estiu i per això, amb el Pedro ens proposen conèixer les que va compondre Verdi en els anomenats "anys de galeres".

Després d'una temporada en què ha sonat tanta música francesa, coneixem una obra inspirada en l'estiu als alps d'un dels compositors del grup dels sis. Arthur Honegger amb "Els homes clàssics".

Beethoven es va inspirar en les seves llargues passejades per la natura, i com que l'estiu és una bona època per passejar, "Els homes clàssics" ens proposen la "Pastoral" per escoltar aquest estiu, però¿ la simfonia o la sonata? Esbrinem-ho amb Pedro...

Ja som a l'estiu i "Els homes clàssics" es fixen en composicions inspirades en aquesta estació. Comencem amb Sibelius i la seva Suite Lemminkäinen, op. 22, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

L'excusa de la música d'estiu ens fa descobrir un compositor interessant però poc conegut: Frederick Delius, amb "Els homes clàssics".

El quintet de vent d'estiu de Samuel Barber serveix d'excusa a "Els homes clàssics" per conèixer aquesta formació poc habitual en l'època clàssica, però que al romanticisme, i especialment al segle XX, va ser protagonista de nombroses composicions. A...

No tot són descobriments, i amb "Els homes clàssics" recordem les de les obres d'estiu més famoses més enllà de "Les quatre estacions" de Vivaldi o "El somni d'una nit d'estiu", de Mendelssohn.

Músiques inspirades en l'estiu i resumides en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Tota una setmana dedicada a Serguei Diàguilev i els impressionants encàrrecs que va fer al llarg de tota la seva vida a compositors tan cèlebres com Stravinsky, Ravel, Debussy, de Falla, Prokófiev o Satie, entre d'altres; ara resumida en poc més de 5...

Serguei Diàguilev va intentar dedicar-se a la composició, però van desaconsellar-li aquell camí, aleshores va mostrar un enorme interès per l'art que va portar-lo a mantenir una estreta relació amb els artistes francesos de la seva generació. Tot ple...

"La consagració de la primavera" va ser l'encàrrec més polèmic -i exitós- que Diàguilev va fer a Stravinsky. I és que el compositor rus no hauria fet la mateixa carrera sense la influència de l'empresari i productor.

Diàguilev va tenir prou astúcia per encarregar música per a ballets a alguns dels compositors més destacats de la seva generació, com és el cas de Claude Debussy i Maurice Ravel. Avui, amb "Els homes clàssics" et proposem una aproximació a aquestes c...

Stravinsky, Debussy, Ravel¿ però també Prokófiev van treballar per Serguei Diàguilev i els seus Ballets Russos. Ara bé, en el cas de Prokófiev la relació no va ser, precisament, un camí de roses. En aquest capítol t'ho expliquen "Els homes clàssics".

Stravinsky, Debussy, Ravel¿ però també Prokófiev van treballar per Serguei Diàguilev i els seus Ballets Russos. Ara bé, en el cas de Prokófiev la relació no va ser, precisament, un camí de roses. En aquest capítol t'ho expliquen "Els homes clàssics".

Els Ballets Russos de Diàguilev van ser el projecte vital de Serguei Diàguilev, fins al punt que quan l'empresari rus va morir, al cap de poc temps, els Ballets van desaparèixer. Però abans de la seva desaparició, van tenir l'oportunitat de col·labor...

El pianista Ricard Viñes va ser un gran virtuós, però també va tenir molt d'interès a difondre el repertori contemporani. A més a més, va portar a Europa la música per a piano de grans compositors russos, alguns de coetanis. Aquesta setmana commemore...

Ricard Viñes va ser determinant per a la creació d'obres de compositors tan rellevants com Ravel, Debussy, Satie o, entre d'altres, Manuel de Falla. En aquest capítol fem un repàs d'algunes de les obres més importants que Viñes va estrenar al llarg d...

En els seus diaris personals, Ricard Viñes va deixar constància de l'interès que li despertaven les músiques folklòriques i les tradicions musicals sud-americanes. Va destacar la riquesa rítmica i melòdica d'aquestes cultures, que admirava i volia do...

Malgrat tenir una vida plena d'èxits i ser una de les personalitats més importants de la història de la música del segle XX, Ricard Viñes va morir pràcticament en la misèria a causa dels conflictes bèl·lics de principis de segle. T'ho expliquen "Els...

Tota una setmana dedicada al pianista Ricard Viñes, l'any del seu 150è aniversari, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Cinc grans compositors italians del segle XX en menys d'una hora de ràdio, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Aquesta setmana els Homes Clàssics de Catalunya Música commemoren el Dia d'Itàlia recordant cinc grans compositors italians del segle XX. La tradició operística ens obliga a començar pel gran Puccini, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Més enllà dels poemes simfònics, Respighi va ser un dels grans compositors italians de finals del XIX i principis del XX que els Homes Clàssics volen reivindicar.

Si, al segle XIX, els compositors d'òpera italians van marcar un segell propi, al segle XX, van ser les bandes sonores les que van fer famosos alguns dels més importants, com ho va ser el genial Nino Rota. Spaghetti westerns, mafia italoamericana i m...

El segle XX va intercomunicar els compositors i les noves tendències atonals i electroacústiques van tenir dos grans representants italians. Avui coneixem a un d'ells: el gran Luigi Nono.

L'altre gran geni de la música contemporània italiana, col·lega de Pierre Boulez va ser Luciano Berio que, més enllà de les composicions pròpies, també va fer grans arranjaments arribant a acabar l'òpera "Turandot" de Puccini. El coneixem amb els Hom...

Tota una setmana dedicada al baríton alemany Dietrich Fischer-Dieskau en el marc del centenari del seu naixement, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana, "Els homes clàssics" volen celebrar el centenari del naixement d'una de les veus més llegendàries de la història, la del baríton alemany Dietrich Fischer-Dieskau. El cantant va tenir una vida de pel·lícula, i en aquest capítol la pot...

Fischer-Dieskau va esdevenir una referència en molts dels rols i obres que va interpretar, com és el cas de "Das Lied von der Erde" (La cançó de la terra) de Mahler. Des de la seva interpretació del cicle, és habitual que la part original, concebuda...

En aquest capítol et proposem descobrir una de les interpretacions més aclamades del baríton Dietrich Fischer-Dieskau. Ens referim a les "Escenes del Faust de Goethe", de Robert Schumann.

Dietrich Fischer-Dieskau va mostrar sempre un gran interès per col·laborar amb compositors contemporanis, cosa que el va portar a establir una relació professional molt intensa amb l'anglès Benjamin Britten. En aquest capítol, us descobrim les obres...

Fischer-Dieskau va ser, sense cap mena de dubte, un dels més grans liederistes de tota la història, i per assolir l'èxit en aquest repertori va comptar amb la col·laboració d'un pianista acompanyant de luxe, l'anglès Gerald Moore.

Tota una setmana dedicada al compositor Erik Satie, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana la dediquem a un compositor inclassificable, el francès Erik Satie. Ell mateix s'anomenava "fonometrògraf", i algunes de les seves composicions són autèntiques icones de la música francesa. Però qui va ser realment Erik Satie? Els Hom...

Erik Satie rebutjava la música de Richard Wagner i això el va portar a compondre allunyant-se de la grandiositat wagneriana per crear obres amb molt pocs recursos. Però com crea aquesta estètica tan associada a l'impressionisme francès? Els Homes Clà...

En aquest capítol, els Homes Clàssics fan un repàs de les composicions més importants de l'excèntric catàleg d'Erik Satie.

En aquest capítol, ens fixarem en com Satie i les seves idees, que molts consideraven totalment boges, van ser la inspiració dels compositors francesos que volien proposar un llenguatge nou per lluitar contra el wagnerisme.

La influència d'Erik Satie va anar molt més enllà de França, ja que algunes de les seves obres han estat determinants per a compositors tan llunyans a ell com John Cage i Philip Glass. No et perdis aquest capítol amb les influències de Satie en compo...

Una setmana dedicada íntegrament al pare de la música clàssica txeca, Bedrich Smetana, que ara pots escoltar resumida.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" us proposen descobrir la vida i les obres del compositor Bedrich Smetana, per això ens traslladarem fins a la República Txeca per endinsar-nos en el meravellós univers d'un músic que va créixer parlant alemany, pe...

A causa dels anys en què Smetana va haver d'exiliar-se del seu país, el seu sentiment nacionalista es va veure accentuat, i això va quedar palès en la seva obra, que, progressivament, cada cop era més nacionalista. Els Homes Clàssics t'expliquen l'ev...

"Má vlast" (La meva pàtria), és la composició més cèlebre de Smetana. La va anar creant de manera progressiva, entre els anys 1874 i 1879, i hi trobem la influència de compositors com Franz Liszt o Richard Wagner. En aquest capítol, els Homes Clàssic...

Smetana va seguir l'estel creatiu de Wagner i Liszt en el sentit de la llibertat creativa que van abanderar els membres de la Nova Escola Alemanya; però aquesta llibertat la va posar al servei de la identitat txeca i va crear obres com l'òpera "La nú...

Smetana va morir completament sord, però també fent un gir molt més íntim en les seves composicions, obres que en aquest capítol serveixen d'inspiració per a Pedro Pardo i Albert Galceran, els Homes Clàssics.

Tota una setmana dedicada a les obres de Txaikovski, més enllà de les seves simfonies, resumida en gairebé una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Aquesta setmana Txaikovski hauria fet 185 anys i "Els homes clàssics" ho celebren repassant algunes de les seves obres més interessants més enllà de les simfonies. Comencem amb els famosíssims ballets, d'una inspiració inigualable, amb Albert Galcera...

Com la majoria dels compositors romàntics, Txaikovski va voler triomfar dins del món de l'òpera. Ho va aconseguir? Ho sabrem amb "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran.

A banda dels coneguts concerts per a piano o el de violí, Txaikovski va compondre moltes obres concertants, incloent-hi fins i tot el violoncel. "Els homes clàssics" ens les acosten.

A Txaikovski no li va importar compondre grans obres orquestrals fetes expressament per a ocasions especials, tot i saber que només s'interpretarien una vegada. Tot i això, aquestes obres porten el segell de qualitat del compositor rus i les coneixer...

Txaikovski no va ser aliè a les noves tendències musicals del segle XIX i també va compondre poemes simfònics. Els coneixerem, juntament amb algunes suites orquestrals, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Aquesta setmana, "Els homes clàssics" es fixen en aquells compositors que van viure a l'ombra d'altres genis i això he eclipsat la seva obra. Comencen la setmana amb Franz Xaver Süssmayr, el col·laborador de Mozart i que va acabar el seu Rèquiem.

Franz Liszt és un dels compositors més cèlebres del segle XIX, sobretot per les seves virtuoses composicions per a piano. Però també se'l considera el pare del poema simfònic. Ara bé, molts dels seus poemes simfònics no haurien estat possibles sense...

Franz Liszt és un dels compositors més cèlebres del segle XIX, sobretot per les seves virtuoses composicions per a piano. Però també se'l considera el pare del poema simfònic. Ara bé, molts dels seus poemes simfònics no haurien estat possibles sense...

Giuseppe Verdi va ser el compositor italià més important de la seva generació, i això va fer que eclipsés altres grans compositors, com el mateix Arrigo Boito. La música de Boito té molta influència de Wagner i això no va agradar gaire als seus compa...

El compositor Franco Alfano va fer-se cèlebre per haver compost el final de l'òpera "Turandot", que Puccini va deixar inacabat a causa de la seva mort inesperada. Aquesta setmana ens fixem en l'obra de Boito, que ha quedat eclipsada per l'ombra de Pu...

Mozart, Liszt, Verdi o Puccini van eclipsar altres grans compositors de la seva generació. "Els homes clàssics" n'han parlat al llarg de la setmana i ara t'ho resumeixen en poc més de 50 minuts de ràdio.

Pierre Boulez va néixer l'any 1925, fa 100 anys. És per això que "Els homes clàssics" han decidit dedicar-li els quatre capítols d'aquesta setmana. En aquest primer programa s'endisen en els anys de formació de Boulez i com Oliver Messiaen va exercir...

En aquest segon capítol dedicat al compositor, director, escriptor i professor Pierre Boulez, "Els homes clàssics" volen conèixer millor els seus dos grans projectes: la creació de l'IRCAM i de l'Ensemble Intercontemporain, un centre d'investigació s...

Ara que ja coneixem la biografia i els grans projectes de Boulez, Pedro Pardo i Albert Galceran analitzen algunes de les seves obres més rellevants, com "Polyphonie X", "Pli selon Pli" o "Répons", entre d'altres.

Ara que ja coneixem la biografia i els grans projectes de Boulez, Pedro Pardo i Albert Galceran analitzen algunes de les seves obres més rellevants, com "Polyphonie X", "Pli selon Pli" o "Répons", entre d'altres.

Un dels vessants més populars de Pierre Boulez és el de director, amb el qual pretenia llegir la música com si cada interpretació fos la primera. Descobreix a¡el Boulez director amb "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo.

Quatre capítols dedicats a Pierre Boulez en el centenari del seu naixement, ara resumit en poc més de 50 minuts de ràdio amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Tota una setmana dedicada al 150è aniversari de Maurice Ravel a través d'algunes de les seves obres més importants, amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

Fa 150 anys va néixer al País Basc del Nord el genial compositor francès Maurice Ravel, a qui els Homes Clàssics dedicaran tota la setmana. En aquest primer capítol fan un repàs general de la vida i les obres de Ravel.

"Els homes clàssics" s'ha proposat fer una aproximació a la vida de Ravel a través de les seves obres més cèlebres, i en aquest segon capítol el piano és el gran protagonista. És per això que el dediquen a la que es considera una de les composicions...

La inspiració no sempre prové d'esdeviments feliços. En el cas de Maurice Ravel, la Primera Guerra Mundial va ser traumàtica i, alhora, inspiradora. En aquest capítol, els Homes Clàssics t'apropen la composició "Gaspard de la nuit", que Ravel va dedi...

Malgrat que Ravel no considerava el seu famós "Boléro" la seva millor obra, el cert és que es tracta de la seva composició més cèlebre. De fet, més enllà del piano, Ravel va ser un excel·lent orquestrador, tal com ho expliquen els Homes Clàssics en a...

Acabem la setmana dedicada al 150è aniversari de Ravel fixant-nos en dues grans composicions per a piano, el seu extraordinari Concert en sol i els "Jocs d'aigua", dos dels imprescindibles del compositor francès.

Tota una setmana dedicada a les segones simfonies resumida en gairebé una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

En la setmana en què es commemora l'estrena de la segona simfonia de Beethoven, "Els homes clàssics" recuperen algunes de les segones simfonies dels grans compositors. Comencem la setmana amb la segona de Schumann, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

En la setmana en què es commemora l'estrena de la segona simfonia de Beethoven, "Els homes clàssics" recuperen algunes de les segones simfonies dels grans compositors. Comencem la setmana amb la segona de Schumann, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Per a la primera va trigar molts anys, però la segona de Brahms va arribar poc temps després. La recordem amb "Els homes clàssics".

Encara que se'l conegui pel piano, Rachmàninov té una obra simfònica molt interessant i avui en destaquem la segona simfonia, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Si la primera era la "Tità", la segona és la "Resurrecció". Una obra de Mahler brutal amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Dels primers que van superar la maledicció de la novena va ser Xostakóvitx, del qual recordem la seva segona simfonia.

Tota una setmana dedicada a l'evolució de la història de la música a través dels concerts per a piano i orquestra resumida en gairebé una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

En la setmana en què es commemora el Dia Internacional del Piano, "Els homes clàssics" han volgut fer un repàs de la història de la música a través d'aquests tipus de composicions que han inspirat els grans autors. Comencem pels inicis del format amb...

Evolució dels concerts per a piano: Mozart. Wolfgang Amadeus Mozart és el gran compositor clàssic i els seus concerts per a piano el defineixen. Els repassem amb l'Albert Galceran i el Pedro Pardo.

Beethoven marca el pas del classicisme al Romanticisme i ho fa, en bona part, a través dels seus cinc concerts per a piano i orquestra. Descobrim per què aquests concerts van ser determinants per a l'evolució musical del segle XIX amb Pedro Pardo i A...

Beethoven marca el pas del classicisme al Romanticisme i ho fa, en bona part, a través dels seus cinc concerts per a piano i orquestra. Descobrim per què aquests concerts van ser determinants per a l'evolució musical del segle XIX amb Pedro Pardo i A...

És impossible repassar tots els concerts que els romàntics van escriure al segle XIX, i per això "Els homes clàssics" n'han fet una selecció fixant-se especialment en Mendelssohn, Liszt i Chopin.

Evolució dels concerts per a piano: El segle XX (5/5). L'eclecticisme del segle XX es fa també present als concerts per a piano, a través dels quals podem veure les estètiques d'aquest segle tan complex, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Una setmana dedicada a les cinc òperes més representades del món, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio amb "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo.

Us heu preguntat mai quines són les cinc òperes més representades del món? "Els homes clàssics" s'han fet aquesta mateixa pregunta i han anat una mica més enllà: què tenen d'especial per ser les més estimades pel gran públic? Aquesta setmana ens fixe...

Bizet va morir convençut que la seva òpera "Carmen" era un fracàs, però el temps ha situat aquest títol en el número 2 de les més representades del món. A més, també és un dels títols, teatralment parlant, més eficaços, i t'ho demostren en aquest cap...

En la llista de les cinc òperes més populars del món no hi podia faltar "La bohème", de Puccini, un títol que li va significar el trencament de l'amistat amb un compositor i company d'estudis. Descobreix-ne tots els detalls amb "Els homes clàssics",...

Amb tanta tragèdia ens ha quedat una setmana molt seriosa, sort que Rossini és aquí per dibuixar-nos un somriure amb el seu "El barber de Sevilla", una òpera còmica que va fer del compositor italià un dels més famosos de la seva generació.

Mozart va compondre l'òpera "Don Giovanni" per agrair als ciutadans de Praga la bona acollida que havia tingut "Les noces de Fígaro"; i amb "Don Giovanni" va consolidar la idea d'utilitzar l'òpera per denunciar els privilegis dels nobles. "Els homes...

Mozart va compondre l'òpera "Don Giovanni" per agrair als ciutadans de Praga la bona acollida que havia tingut "Les noces de Fígaro"; i amb "Don Giovanni" va consolidar la idea d'utilitzar l'òpera per denunciar els privilegis dels nobles. "Els homes...

Tota una setmana dedicada a concerts per a violí i orquestra, resumida en gairebé una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Tota una setmana dedicada a concerts per a violí i orquestra, resumida en gairebé una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

En la setmana en què es commemora l'aniversari de Sarasate, "Els homes clàssics" ens acosten a concerts per a violí on el solista ha estat essencial per a la seva creació. Comencem amb Lalo i la seva "Simfonia espanyola", amb Albert Galceran i Pedro...

Sarasate també va ser essencial per a la creació dels concerts per a violí de Saint-Saëns i amb "Els homes clàssics" els repassem.

Bartók va dedicar el seu primer concert per a violí a un amor impossible que, com que no el va correspondre, va fer que el compositor amagués l'obra fns després de la seva mort. Els concerts per a violí i orquestra de Bartók, amb Pedro Pardo i Albert...

Més enllà de la seva famosa "Dansa del sabre", Khachaturian va compondre un dels concerts per a violí més interessants del segle XX i amb "Els homes clàssics" el redescobrim.

El neoclassicisme es fa present al concert per a violí de Stravinsky i el minimalisme al de Glass. Dos concerts representatius de les estètiques del segle XX amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Una setmana dedicada a grans dives del segle XIX com Isabella Colbran, Giuditta Pasta, Henriette Sontag, Giuseppina Strepponi o Pauline Viardot, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" volen dedicar els cinc programes a cinc grans dives de l'òpera que amb el seu art van arribar a condicionar la creativitat de grans compositors de la primera meitat del segle XIX. I començaran amb Isabella Colbran...

En el segon capítol d'aquesta setmana, dedicada a grans veus del segle XIX, "Els homes clàssics" se centren en una diva que va fascinar Donizetti i Bellini i, de fet, va ser la primera intèrpret d'un paper tan llegendari com el de Norma. Descobreix q...

Potser a dia d'avui no la coneixem, però Henriette Sontag va fascinar compositors com Beethoven, que va confiar en ella per estrenar algunes de les seves composicions vocals més impressionants. T'ho expliquen "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Alber...

La Strepponi va ser una dona avançada al seu temps i, d'alguna manera, va ser gràcies a ella que Verdi va decidir compondre "La traviata", però també va ser gràcies a ella que Verdi va iniciar una carrera exitosa. No t'ho creus? No et perdis el capít...

Aquesta setmana "Els homes clàssics" commemoren l'aniversari de Smetana, el gran compositor de poemes simfònics, a la seva manera: sense parlar d'ell. Tot i això, ens apropen a poemes simfònics molt interessants i menys coneguts. Comencem pels poemes...

Glinka i els compositors del Grup dels Cinc van ser grans mestres dels poemes simfònics. Els revisem amb "Els homes clàssics".

Tota una setmana dedicada a compositors molt importants poc coneguts resumida en gairebé una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

David Popper va ser un dels grans violoncel·listes de la història i és una peça clau en la pedagogia del seu instrument. Us apropem a la seva vida i el seu catàleg amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Es pot compaginar la política amb l'art? Chaplin creia que no, però Paderewski pensava el contrari. Ens acostem a la figura del que va arribar a ser primer ministre del seu país i un dels grans pianistes de tots els temps amb Albert Galceran i Pedro...

Tota una setmana dedicada a la influència de Wagner en altres compositors ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio. Pots recuperar tots els capítols al web: catmusica.cat/homesclassics

Wagner i Verdi van néixer el mateix any. Verdi no va tenir influència en Wagner, però i a l'inrevés? "Els homes clàssics" analitzen si hi ha influències de Wagner en les òperes de Verdi.

Si Wagner va tenir hereus musicals, aquests podrien ser tres gegants de la composició com Bruckner, Mahler i Strauss, però quina influència van tenir de Wagner? L'Albert Galceran i el Pedro Pardo ho analitzen.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" la dediquen a l'orquestra, la que diuen que és l'instrument més gran que existeix, ja que és un instrument que dirigeix el director, però que està formada per molts instruments. Però quines van ser les primeres or...

Acabem la setmana creuant l'oceà Atlàntic per anar fins a Chicago on es troba la prestigiosa Orquestra Simfònica de Chicago, una de les "Big five" americanes. Formació on Sir Georg Solti, va assegurar, va trobar-hi la felicitat.

Aquesta setmana recordem el naixement de Franz Schubert a l'estil d'"Els homes clàssics", és a dir, repassant les obres que va compondre els dos últims anys de vida. Comencem per les dues últimes misses, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Les tres últimes sonates per a piano representen el punt culminant del repertori del compositor austríac en aquesta forma musical, i comencen a allunyar-se de Beethoven. Les descobrim amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Sembla mentida que amb la mala salut que tenia pogués compondre tantes obres, i la música de cambra no en va ser una excepció. Les recordem amb "Els homes clàssics".

Després de recollir un enorme èxit al seu país, i cansat dels problemes amb la censura, Rossini decideix provar sort a París. S'acabaria convertint en el compositor més important del moment, i passaria al davant dels francesos. Descobreix els èxits d...

L'alcoholisme va condicionar tota la seva vida i malgrat venir de família noble, va acabar sol i arruïnat. Modest Mussorgski amb "Els homes clàssics".

Tota una setmana dedicada a grans intèrprets que estan en actiu i que van ser nens prodigi, com el pianista Eugeny Kissin, la violinista Nicola Benedetti, el violoncel·lista Sheku Kanneh-Mason i la violinista María Dueñas. Descobreix-los amb els Home...

La setmana en què els nens són els protagonistes amb l'arribada dels Reis d'Orient, us proposem quatre capítols dedicats a nens prodigi. Actualment, és un adult amb èxit internacional, però la carrera de Ievgueni Kissin va començar quan només tenia d...

En el primer capítol vam tenir un pianista, en l'anterior una violinista i avui l'instrument protagonista serà el violoncel de Sheku Kanneh-Mason, un jove intèrpret de l'instrument de 25 anys que es va donar a conèixer quan en tenia 16 gràcies a un c...

Les grans efemèrides musicals del 2025 resumides en poc menys d'una hora de ràdio amb "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo.

Què millor que la nit de Cap d'Any per recordar que el 2025 celebrarem el 200 aniversari del gran compositor de valsos i polques Johann Strauss. Amb Albert Galceran i Pedro Pardo anirem a Viena i viurem una prèvia del concert més famós de tots.

Encara que faci molt de temps val la pena recordar quina va ser la primera òpera que va compondre una dona, i és que el 2025 commemorem el 400 aniversari de Francesca Caccini, la primera compositora operista de la història.

Kleiber i la Setena. Molts són els que consideren que Carlos Kleiber va ser un dels millors directors de la història i que la seva versió de la Simfonia núm. 7 de Beethoven amb la Filharmònica de Viena demostraria la seva grandesa com a director. En...

Du Pré, Barenboim i Zukerman amb el Trio "fantasma". La música de cambra va ocupar una part molt important en el catàleg de Beethoven, per això "Els homes clàssics" no han volgut deixar passar l'ocasió d'escoltar una de les gravacions històriques d'a...

Malgrat que el clave havia estat molt protagonista al barroc, va desaparèixer i no va ser fins al segle XX amb la gran Wanda Landowska que va ressuscitar i va ser protagonista d'obres de Falla i Poulenc. Les descobrim amb Albert Galceran i Pedro Pard...

En la setmana en què un d"Els Homes Clàssics" fa 50 anys, el Pedro i l'Albert es volen fixar en les obres que els grans compositors van escriure quan tenien aquella edat i les circumstàncies vitals d'aquell moment. Comencem amb Beethoven, que als 50...

Brahms estava ja en la plenitud de la seva carrera i la seva tercera simfonia va ser la protagonista de l'any que va fer 50 anys. Repassem aquesta i altres obres brahmsianes de l'any 1883 amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Coincidint amb el centenari de la seva mort, tota una setmana dedicada a Giacomo Puccini, ara resumit en poc més de 50 minuts de ràdio.

Un dels trets de la identitat musical de Puccini és la seva capacitat de crear enormes tragèdies amb personatges molt mundans, un dels exemples més evidents el trobem a "La Bohème", en què a l'inici ens il·lusiona recordant el primer amor, fins que e...

El repertori per a piano sol de Fauré és immens i les obres de petit format són les que més destaquen. Balades, masurques i valsos amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Fauré no es va interessar gaire per les obres orquestrals, però sí per la música de cambra. Repassem les seves millors composicions cambrístiques amb "Els homes clàssics".

La setmana de Tots Sants, "Els homes clàssics" ens parlaran d'obres en què la tristesa o el record dels difunts han inspirat els seus autors. Comencem la setmana amb la "Primera simfonia" de Gustav Mahler i la seva famosa marxa fúnebre.

El segon moviment de l'"Eroica" no és l'única marxa fúnebre que Beethoven compon en una obra més gran. Amb "Els homes clàssics" descobrim altres marxes fúnebres beethovenianes.

Una setmana amb la tristesa com a protagonista resumida en poc més de 50 minuts de ràdio amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

La família de Thomas Beecham era enormement rica, i això li va permetre poder formar-se com a director de manera autodidàctica, gràcies a la possibilitat de programar concerts per aprendre l'ofici. Ara bé, gràcies al seu talent va poder esdevenir un...

Va néixer a Austràlia, es va formar primer al Regne Unit i després a Praga, on va descobrir la música Janácek, que va enamorar-lo fins a tal punt que es va marcar l'objectiu de reivindicar-la a escala internacional.

"Els homes clàssics" no es mouen França tot i que viatgen en el temps per commemorar el 189è aniversari de Camille Saint-Saëns, la llarga vida del qual ens permetrà conèixer la música francesa del segle XIX. Amb Pedro Pardo i Albert Galceran comencem...

El que havia sigut el Mozart francès, com a nen prodigi va seguir amb èxit els estudis al conservatori, i es va graduar amb només 18 anys. Els anys d'estudis de Saint-Saëns amb "Els homes clàssics".

Saint-Saëns de seguida va triomfar com a organista, però una important donació econòmica li va permetre deixar-ho tot per dedicar-se només a la composició. Ho repassem amb Albert Galceran i Pedro Pardo

Tota una setmana dedicada al compositor francès Paul Dukas resumida en una hora de ràdio!

Cantants com Maria Callas van marcar una nova manera de cantar, però també tenors com Gilbert Duprez van canviar la manera de cantar dels tenors per sempre més, o Glenn Gould va modificar la percepció que tenim de la música de Bach per sempre més. I...

"Els homes clàssics" commemoren el 150 aniversari del compositor anglès Gustav Holst repassant la seva biografia i les seves obres més interessants. Comencem amb els seus anys de formació amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Quan Holst descobreix la música de Wagner, els seus gustos musicals canvien per sempre. Ho expliquem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Després de deixar el Royal College of Music, Holst comença una carrera intensa com a compositor. Amb "Els homes Clàssics" descobrim la seva trajectòria.

Giuseppe Verdi va esdevenir tota una llegenda per a la cultura italiana, però què té la seva música perquè representi tan bé els italians? T'ho expliquen els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

En el darrer capítol d'aquesta setmana, "Els homes clàssics" tornen a Rússia per destacar una composició que es va concebre com un retrat de la història dels russos: l'òpera "Boris Godunov", de Modest Mussorgski.

"Els homes clàssics" comencen la temporada envoltats de natura i apassionats i, per això, dediquen la primera setmana a la tonalitat de fa major. En descobrim els inicis amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

En la darrera setmana de la temporada 2023/24 sou els oients els que heu triat les obres que protagonitzen els cinc capítols. Avui és el torn del Trio per a piano opus 97 de Beethoven, més conegut com "L'arxiduc".

Aquesta setmana "Els homes clàssics" ens parlen d'una qüestió tècnica important: la mètrica musical, i més concretament els compassos. Comencem descobrint-ne l'origen amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Els compassos poden ser simples o compostos, i avui toca el torn dels simples. El 2, el 3 i el 4 amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Tota una setmana dedicada al compositor Edvard Grieg, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

La música de cambra va ser un dels formats que més va explorar Grieg. En el capítol d'avui repassem les seves sonates per a violí i piano amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Tota una setmana dedicada a la vida i algunes de les òperes que millor ha cantat la mezzosoprano romana Cecilia Bartoli, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana la mezzosoprano Cecilia Bartoli celebrarà el seu aniversari, per això "Els homes clàssics" han decidit dedicar-li cinc programes per saber què ha fet d'ella una de les grans dives de la nostra generació. Avui, per començar, els seus i...

"La Cenerentola", de Rossini, va ser el primer títol que va donar fama mundial a Cecilia Bartoli, avui t'expliquem el perquè.

En el terreny operístic Haydn és un gran desconegut, eclipsat per --entre d'altres-- Mozart. Avui volem reivindicar-lo a través de l'òpera "Armida" que Bartoli va protagonitzar dirigida per una llegenda de la direcció, Nikolaus Harnoncourt.

Aquesta setmana, "Els homes clàssics" no volen moure's gaire, per això dedicaran els cinc capítols a cinc obres de cinc compositors nascuts a Catalunya. Comencem amb "El cant de les muntanyes" de Felip Pedrell.

En aquesta setmana quilòmetre 0, "Els homes clàssics" marxen fins a Lleida amb Enric Granados, tot i que s'hauran de moure entre París i Nova York per repassar la història de l'òpera "Goyescas".

Scarlatti, Schubert, Brahms, Dvorák i Prokófiev protagonitzen la setmana amb les seves obres per a piano menys conegudes. Escolta'n el resum.

Tota una setmana dedicada a les segones simfonies de grans compositors, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Conegut per les simfonies i els concerts, la música per a piano sol de Brahms és desconeguda per al gran públic i "Els homes clàssics" la reivindiquen.

L'any 1891 obria a Nova York un llegendari auditori que ha estat la porta d'entrada al mercat americà dels músics més grans de la història, i ja ho va ser des de la seva inauguració, en la qual va participar el gran P.I. Txaikovski. Descobreix la his...

Felice Romani va escriure llibrets d'òpera per a molts compositors, però va ser amb Bellini amb qui va tenir una de les relacions més intenses. Tant és així que no tot va acabar bé. "Els homes clàssics" t'ho expliquen.

Donizetti va aconseguir algun dels seus èxits més grans gràcies al llibrets de Felice Romani. De fet, es considera que Donizetti arriba a la seva maduresa com a compositor gràcies a l'òpera "Anna Bolena". Avui ens hi fixem.

Bach, Mozart, Beethoven, Stravinsky i Bartók: cinc gegants de la composició han protagonitzat la setmana que hem dedicat a concerts per a més d'un instrument i les simfonies concertants. Escolta'n el resum en poc més de 50 minuts de ràdio.

Concert o simfonia concertant? Quina és la diferència? "Els homes clàssics" t'ho expliquen i et presenten la Simfonia concertant per a violí, viola i orquestra en mi bemoll major de W. A. Mozart.

Per què els compositors del Romanticisme van deixar d'utilitzar el terme "simfonia concertant"? No et perdis aquest capítol que té com a protagonista Beethoven i el seu extraordinari Concert per a violí, violoncel i piano en do major op. 56 ("Triple...

Un concert pot ser denominat "concert" si prescindeix de l'orquestra? El compositor Igor Stravinsky considerava que sí, i ho va demostrar en el seu Concert per a dos pianos que protagonitza el capítol d'avui del programa d'"Els homes clàssics", Alber...

Tota una setmana dedicada a la relació entre Puccini i la religió en la seva música, i com la religió ha condicionat la creativitat dels compositors, resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

L'Església ha condicionat la societat al llarg dels anys, però ha passat el mateix amb el món de l'òpera? "Els homes clàssics" destaquen algunes curiositats de la relació entre Església i òpera.

Amb Albert Galceran i Pedro Pardo intentem descobrir per què Nadia Boulanger està considerada una de les millors pedagogues de la història.

Tota una setmana dedicada a cinc grans òperes amb nom de dona, ara resumida en poc més de 50 minuts.

Un "any Mozart" dona per a molts programes, aquí pots escoltar el resum dels cinc que li hem dedicat aquesta setmana.

Segons Mozart, aquell 1784 va compondre la millor obra que havia escrit mai. Si voleu saber quina és, escolteu "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran.

Els romàntics del segle XIX van compondre Stabat Mater de dimensions diferents. Repassem el de Rheinberger i Dvorák amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Els dos compositors operistes italians per excel·lència també van compondre "Stabat Maters" però amb motivacions diferents. Sonaran a òpera aquestes obres religioses? Ho descobrim amb "Els homes clàssics".

Tota una setmana dedicada a la relació entre jazz i música clàssica europea, i a l'inrevés, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Pràcticament sense ser-ne conscient, George Gershwin va crear la música simfònica americana, però... com s'ho va fer? Tot té a veure amb una famosa rapsòdia. "Els homes clàssics" t'ho expliquen en aquest capítol.

Maurice Ravel és conegut per algunes de les seves obres que contenen melodies exòtiques, com el seu cèlebre "Boléro"; però també va rebre una enorme influència de la música americana i de compositors com Gershwin. Vols saber en quines obres? No et pe...

El compositor rus va tastar molts estils musicals i també es va deixar seduir pel jazz en algunes de les seves composicions. "Els homes clàssics" t'expliquen quines són les obres més jazzístiques del compositor de "La consagració de la primavera".

L'estiu del 1904 Bartók va tenir una revelació: gràcies a escoltar una cançó popular va decidir dedicar la seva vida a investigar sobre el folklore del seu país i les seves obres se'n van influenciar. El gran canvi musical de Bartók amb "Els homes cl...

Els últims deu anys de la seva vida, Bartók va compondre les obres més importants. Amb Albert Galceran i Pedro Pardo les coneixem una mica millor.

"Els homes clàssics" volen dedicar la setmana al genial Franz Schubert centrant-se en un tipus de composicions de les quals encara no havien parlat: les seves misses. Comencem la setmana amb les dues primeres amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Més enllà dels textos en llatí, Schubert va compondre una "Missa alemanya" que seguiria la tradició germànica i inspiraria de ben segur compositors posteriors com Brahms. Coneixem la "Deutsche Messe" de Schubert amb "Els homes clàssics".

Les dues últimes misses de Schubert, amb forta influència beethoveniana, estan considerades les millors del compositor. Les coneixem millor amb "Els homes clàssics".

Lorenzo Da Ponte va tenir una vida de pel·lícula que el va portar fins als Estats Units. En aquest segon capítol, "Els homes clàssics" es fixen en els èxits i la decadència del genial llibretista.

Gràcies a l'enorme èxit de "Le nozze di Figaro" a la ciutat de Praga, Mozart i Da Ponte van rebre l'encàrrec de crear una nova òpera. Així naixia "Don Giovanni", una òpera que diu moltes més coses de les que ens podem imaginar en una primera audició....

Aquesta setmana "Els homes clàssics" la dediquen a la música de cambra de Schumann. Comencem amb els seus quartets de corda.

L'any 1842 va ser "l'any de la cambra" de Schumann. "Els homes clàssics" ens expliquen per què.

El violoncel va servir de laboratori de proves per a les composicions posteriors de violí o viola amb piano. "Els homes clàssics" ens expliquen els duets de corda i piano de Schumann.

Tota una setmana dedicada al món simfònic de Prokófiev, ara resumida.

Encara que sembli mentida, Mozart i Haydn tenen molt a veure amb la Simfonia número 1 de Prokófiev. Amb "Els homes clàssics" la redescobrim.

Amb la segona simfonia, Prokófiev es va plantejar si era prou bon compositor. Ho analitzarem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

"Els homes clàssics" de Catalunya Música inicien l'any 2024 amb "tempesta i empenta" o el que és el mateix "Sturm un drang", un moviment preromàntic que va canviar la manera d'entendre la música i va establir les bases del Romanticisme. En vols saber...

Johann Sebastian Bach el situem en ple barroc, però alguns dels seus més de 20 fills van esdevenir grans compositors, tot i no seguir l'estil del seu pare. Descobreix el llegat musical dels Bach amb "Els homes clàssics".

Bach, Haydn i Mozart són alguns dels protagonistes d'aquesta setmana dedicada al moviment "Sturm und drang" que ara podeu escoltar resumida.

Si parlem de música religiosa, automàticament pensem en el famós "Rèquiem" de Mozart, però el geni de Salzburg té altres joies musicals amb temàtica religiosa, amb la seva "Missa de la coronació", molt relacionada amb alguna de les seves òperes. Vols...

El director Wilhelm Furtwängler va retirar del seu repertori la "Missa solemnis" de Beethoven en considerar que era impossible fer justícia al missatge i grandesa de la composició. N'hi ha per a tant? "Els homes clàssics" ho analitzen!

Amb un sol programa era impossible conèixer la vida i obres de Salieri. L'Albert Galceran i el Pedro Pardo ens apropen a la figura d'un músic amb un dels càrrecs més importants de finals del XVIII i principis del XIX.

Encara que sembli mentida i, malgrat el seu caràcter, Beethoven va tenir bons amics. Un d'ells va ser el genial flautista Johann Sedlatzek, que coneixerem gràcies als Homes Clàssics.

Beethoven va admirar altres compositors de la seva generació i un d'ells va compondre un rèquiem que va meravellar també Schumann i Brahms. Luigi Cherubini, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" la volen dedicar a les veus greus masculines que, moltes vegades, queden eclipsades per tenors i sopranos. I, per començar, un dels barítons més extraordinaris de la història, l'alemany Dietrich Fischer-Dieskau.

En la setmana dedicada a les veus greus de l'òpera, ens fixem en l'italià Tito Gobbi, que es va fer cèlebre compartint escenari amb dives com Maria Callas. Descobreix aquest cantant que era tot un talent escènic.

Acabem la setmana dedicada a les veus greus masculines en el món de l'òpera amb un capítol sobre l'americà Samuel Ramey, tot un referent cantant solos rossinians.

Els compositors del Grup dels cinc també van compondre cançons, tot seguint el seu ideari. Amb Pedro Pardo i Albert Galceran coneixem alguns dels cicles lieder dels compositors russos del XIX.

Tant els compositors de l'Amèrica del Sud com els del nord van compondre cançons, molts amb una forta influència del folklore del seu país. Les cançons de Villa-Lobos, Ginastera, Barber i Copland amb els Homes Clàssics.

Encara que el coneguem per les seves grans obres orquestrals, Txaikovski també va explorar la música de cambra. Amb "Els homes clàssics" anem de concert a través de la cambra del compositor rus.

L'enorme talent musical de Victòria dels Àngels la va fer una de les veus més estimades de tot el món, però com va aconseguir fer-se un lloc en el món del cant? T'ho expliquen els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

La relació de Bruno Walter amb Gustav Mahler va fer-lo un gran divulgador de la música del compositor austrobohemi. De fet, les versions de Walter dirigint Mahler es consideren referencials.

Considerat el pare de la direcció orquestral del segle XX, Sergiu Celibidache va decidir que no enregistraria més discos, ja que considerava que es perdien tots els matisos d'una interpretació en directe, però, com eren les seves versions? L'Albert G...

El 12 d'octubre del 1935 naixia a Módena una de les veus més llengendàries de la història de l'òpera, la del tenor Luciano Pavarotti. Aquesta setmana "Els homes clàssics" volen recordar-lo, i ho faran escoltant-lo al costat d'altres col·legues que, c...

Pavarotti, Sutherland i Marilyn Horne van ser un trident de luxe que encara podem gaudir en moltes gravacions. Avui l'Albert Galceran i el Pedro Pardo, "Els homes clàssics", s'apropen a la vida i art de la mezzosoprano Marilyn Horne.

Un dels fenòmens que més fama van donar a Luciano Pavarotti van ser els concerts d'"Els tres tenors", juntament amb Josep Carreras i Plácido Domingo. Ara bé, Pavarotti reivindicava que la millor veu de tenor no era la de cap d'ells, sinó la del catal...

Tota una setmana dedicada al compositor Max Bruch amb "Els homes clàssics" de Catalunya Música, ara resumida en poc més de 50 minuts.

A banda de les poques òperes que va fer, Bruch també va compondre simfonies i suites orquestrals interessants. "Els homes clàssics" les repassen.

Sens dubte, les obres més conegudes que ens han arribat als nostres dies són el concert per a violí número 1 i el "Kol Nidrei", però, sabíeu que Bruch va compondre més obres per a violí solista i orquestra? Amb l'Albert Galceran i el Pedro Pardo les...

Tota una setmana a ritme de música americana amb George Gershwin, ara en el resum setmanal.

Quan va marxar de Nova York per establir-se a Hollywood, semblava que la carrera de Gershwin seria imparable, però malauradament un tumor cerebral va acabar massa aviat amb la seva vida. Els últims anys de Gershwin, amb "Els homes clàssics".

L'estil de Gershwin va influir molts compositors europeus, que van adoptar una nova manera d'entendre la melodia i el ritme. Els Homes Clàssics fan un repàs dels compositors admirats per Gershwin i admiradors de Gershwin.

Tota una setmana dedicada a grans virtuosos del piano com Vladimir Horowitz, Arcadi Volodos, Yuja Wang o Lang Lang, ara resumida en menys d'una hora de ràdio.

Estrictament, el pianista rus Arcadi Volodos no és cap deixeble de Vladimir Horowitz, però Volodos ha interpretat moltes de les transcripcions de Horowitz i, d'alguna manera, bona part del seu èxit es deu a l'espectacularitat de les seves interpretac...

La pianista xinesa ha esdevingut, per mèrits propis, una de les pianistes més cèlebres d'aquesta generació, gràcies a la perfecta combinació de tècnica i virtuosisme. Albert Galceran i Pedro Pardo repassen la carrera de la enlluernadora pianista.

Portem tota la setmana parlant del virtuosisme, amb motiu del 120è aniversari de Vladimir Horowitz, però què és el virtuosisme al piano i quines són les obres més difícils que s'han compost per a aquest instrument? "Els homes clàssics", t'ho explique...

La sisena simfonia de Bruckner és l'obra més important del romanticisme en La Major. "Els homes clàssics" n'analitzen els detalls més interessants.

Més enllà de dos dels concerts més famosos per a violí de Bach i Vivaldi, l'homònima menor de la tonalitat la major no té gaire més èxit entre els compositors clàssics. L'Albert Galceran i el Pedro Pardo fan un repàs de les més interessants.

Aquesta és la darrera setmana de la temporada, per això "Els homes clàssics" han volgut dedicar-la a les composicions i autors que escoltaran al llarg de l'estiu. Avui, per començar, el Pedro vol parlar-nos de Fritz Kreisler, el virtuós violinista i...

No és cap secret que l'Albert és un apassionat de l'òpera, per això en aquest segon capítol de la música que escoltaran "Els homes clàssics" al llarg de l'estiu ens vol parlar d'una de les seves òperes favorites, "L'elisir d'amore" de Donizetti.

L'estiu és sinònim de passar-ho bé, i això implica ballar ritmes llatins. Per això avui els Homes Clàssics acomiaden la temporada movent-se amb ritmes caribenys, tot i que potser no és el que us imagineu¿ bon estiu i fins al setembre!

Algunes de les òperes veristes són les més conegudes de tot el repertori, però com es va gestar aquesta nova escola italiana? Els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, t'ho expliquen.

Quins són els principals compositors veristes i quines obres van crear? L'Albert Galceran i el Pedro Pardo, els Homes Clàssics de Catalunya Música, en fan un repàs.

Mozart va ser el gran creador de serenates i, en canvi, Beethoven les va pensar de manera cambrística. Visions diferents de les mateixes obres amb "Els homes clàssics".

En el marc del centenari del naixement de la pianista Alícia de Larrocha, "Els homes clàssics" li volen dedicar la setmana, i per això repassaran la seva biografia de manera cronològica. Avui, per començar, els inicis de la nena pianista.

La carrera d'Alícia de Larrocha es va cuinar a foc lent, però amb pas ferm. Avui "Els homes clàssics" es fixen en els primers èxits de la pianista barcelonina.

Cinc programes dedicats a cinc grans directors --H. von Karajan, L. Bernstein, N. Harnoncourt, C. Abbado i G. Solti-- que recuperen els millors moments protagonitzats per aquestes cinc grans batutes.

Aquesta setmana la dediquem a grans noms de la direcció orquestral que van viure al llarg del segle XX i, per començar, un dels més llegendaris i coneguts: Herbert von Karajan.

Harnoncourt va ser dels primers directors a interessar-se per les interpretacions amb caràcter històric i amb instruments originals, avui "Els homes clàssics" et presenten la seva biografia.

Claudio Abbado va ser un director milanès que va fer recuperar el prestigi a l'òpera de la seva ciutat, però la seva inquietud i talent va portar-lo molt més enllà de l'òpera italiana. Descobreix-lo acompanyat dels Homes Clàssics, Pedro Pardo i Alber...

El violoncel va ser també el protagonista d'alguns dels millors concerts per a solista de Haydn i tots inspirats per grans solistes. Repassem els concerts per a violoncel i orquestra amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Heu dit "òpera"? Sí, aquesta setmana els Homes Clàssics de Catalunya Música, Albert Galceran i Pedro Pardo, la dedicaran íntegrament a la història de l'òpera a França. I en aquest primer capítol es fixaran en els orígens d'aquest gènere al país veí.

La Revolució Francesa va sacsejar Europa i, per descomptat, França. En aquest segon capítol, els Homes Clàssics es continuen fixant en l'evolució de la música escènica a finals del segle XVIII i principis del XIX.

Els aires del Romanticisme van impregnar tot Europa, i avui els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, centren la seva atenció en l'òpera francesa durant aquesta època.

Acabem la setmana dedicada a l'òpera francesa amb tres compositors de referència: Gounod, Massenet i Bizet. "Els homes clàssics" destaquen les característiques principals de les seves òperes.

Si hi ha una ciutat espanyola que ha tingut presència en la història de l'òpera aquesta és, clarament, Sevilla. "Els homes clàssics" viatgen fins a la ciutat andalusa a través de la música de grans compositors.

Coneixes la "follia espanyola"? Doncs va exercir una enorme influència en tot Europa, els Homes Clàssics t'ho expliquen en aquest capítol en el marc de la setmana dedicada a Europa.

Acabem la setmana dedicada a la influència espanyola en la música d'altres països fixant-nos en Alemanya i França, dues potències que van sentir una gran atracció per la música ibèrica.

Tota una setmana dedicada a la música de cambra de Brahms ara resumida en poc més de 50 minuts.

Els quartets amb piano de Brahms no són miniconcerts on el piano no és el protagonista, sinó que s'integra perfectament amb la resta d'instruments. "Els homes clàssics" repassen els seus quartets i el seu quintet amb piano.

Tota una setmana dedicada a les fustes de l'orquestra, ara resumida. Recorda que pots escoltar "Els homes clàssics" de dilluns a divendres a les 13.30 h a Catalunya Música.

Un instrument com el fagot pot ser la font d'inspiració perquè els compositors li escriguin concerts com a solista? "Els homes clàssics" demostraran que sí! Concerts per a fagot i orquestra amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Eduard Toldrà és potser el compositor de cançó catalana més important del segle XX, però com s'ho fa per crear aquesta música tan identitària? Els Homes Clàssics miren d'esbrinar-ho component ells mateixos una cançó en directe. Se'n sortiran?

Tota una setmana dedicada a la gran Montserrat Caballé, coincidint amb el 90è aniversari del seu naixement, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

El diari The New York Times va assegurar que la veu de Montserrat Caballé era la suma de les veus de Maria Callas i Renata Tebaldi: avui "Els homes clàssics" volen analitzar si és veritat.

Com és lògic, al llarg de la seva carrera la soprano Montserrat Caballé va cantar amb algunes de les millors veus de la història, i en algunes els hi va exercir una enorme influència. Avui "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo, posen el...

Tota una setmana dedicada a Rakhmàninov ara resumida en poc més de 50 minuts, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Tota una setmana dedicada als quartets de corda del s. XIX amb Pedro Pardo i Albert Galceran, "Els homes clàssics" de Catalunya Música.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" volen fer un repàs dels quartets de corda del segle XIX. Per començar la setmana, com no podia ser d'una altra manera, Beethoven i els seus darrers quartets, punt culminant de la seva genialitat com a compositor....

Gràcies al virtuós Pablo Sarasate, algunes de les obres de Lalo van assolir una gran popularitat. Avui, els Homes Clàssics s'endisen en aquesta relació i en la biografia del músic navarrès.

A causa de la pèrdua de la guerra franco-prussiana els compositors francesos van sentir la necessitat de reivindicar la seva identitat cultural, i Lalo va ser un dels impulsors de la Societat Nacional de Música, una entitat que va fer molt per la mús...

Tota una setmana dedicada a la soprano Maria Callas, ara resumida en poc més de 50 minuts.

Coincidint amb l'espectacle "7 morts de Maria Callas" de Marina Abramovic al Gran Teatre del Liceu, els Homes Clàssics dediquen la setmana a la diva de l'òpera en l'any del seu centenari.

Per forjar una llegenda també calen fracassos, i Maria Callas també en va tenir. En aquest capítol, els Homes Clàssics es fixen en els últims anys de Callas al damunt dels escenaris.

En l'últim capítol de la setmana dedicada a Maria Callas, els Homes Clàssics es fixen en com en va arribar a ser, de versàtil, la seva veu, un instrument totalment privilegiat.

De dilluns a divendres, a les 13.30 h, hem viatjat a Txèquia amb "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, i ara pots escoltar el resum dels millors moments de la setmana.

La setmana que commemorem l'aniversari de Smetana, els Homes Clàssics repassen la vida i obres d'alguns dels compositors txecs més interessants. Comencem amb el barroc Jan Dismas Zelenka, el gran amic de Johann Sebastian Bach, amb Albert Galceran i P...

De dilluns a divendres, a les 13.30 h, hem dedicat els programes a Frédéric Chopin. Si no els has pogut escoltar, ara pots recuperar els millors moments en el resum setmanal.

"Els homes clàssics" dediquen la setmana al gran geni del piano centrant-se en les seves obres menys conegudes. Comencem la sèrie amb algunes rareses per a piano, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

"Els homes clàssics" continuen repassant algunes de les obres menys conegudes per a piano del geni polonès. Es pot fer un concert per a piano i orquestra sense orquestra? Per Chopin, res és impossible!

Chopin no va compondre massa per a formacions de cambra. Tot i això té obres ben interessants que els Homes Clàssics ens mostren.

Coincidint amb la nova producció de l'òpera "Macbeth" de Verdi al Gran Teatre del Liceu, els Homes Clàssics inicien una setmana dedicada a la presència de la maldat en la música. En aquest primer capítol tenen el tractament de les veus en l'òpera "Ma...

Tot i que va intentar presentar-lo en diverses ocasions, Mussorgski va morir sense haver pogut estrenar el seu poema simfònic "Una nit a la muntanya pelada", una composició amb unes bruixes com a protagonistes.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" s'atreveixen amb la Segona Escola de Viena, i, com que a ells els agrada, n'analitzen els orígens. Com era la música de finals del XIX perquè a principis del XX s'optés per l'atonalitat? Ho descobrirem amb Albert...

Arnold Schönberg va ser "el pare de la criatura" organitzant l'atonalitat lliure en un sistema que van adoptar molts compositors posteriors. "Els homes clàssics" fan un repàs de la seva vida a través de la seva música.

Albert Galceran i Pedro Pardo commemoren l'aniversari d'Alban Berg dedicant-li el programa. Un viatge per la seva vida a través de la música del més operista dels tres membres de la Segona Escola de Viena.

Mozart va començar component un grup de sis sonates per a piano, i l'Albert Galceran i el Pedro Pardo en destaquen les seves principals característiques.

El camí cap al romanticisme estava ja marcat en les darreres obres de Mozart. "Els homes clàssics" analitzen les seves últimes sonates per a piano.

Chopin va ser un dels compositors que més obres en compàs ternari va escriure. Valsos, masurques, nocturns i molts més, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

L'òpera no podia faltar en una setmana dedicada al compàs de tres, però també al número tres. "Els homes clàssics" et descobreixen secrets amagats en les òperes de Mozart, Verdi o Puccini.

L'any 1996 va iniciar la seva carrera internacional un jove tenor peruà dotat del do del cant, Juan Diego Flórez. El cèlebre tenor celebra 50 anys, i "Els homes clàssics" li dediquen tota la setmana per conèixer millor la seva meteòrica carrera i les...

El 13 de gener del 1973 naixia a Lima Juan Diego Flórez. En el dia del 50è aniversari del tenor, Pedro Pardo i Albert Galceran es fixen en algunes de les rareses que ha cantat al llarg de la seva carrera, i en quin és el seu repertori actual.

Edvard Grieg va compondre la música incidental per a l'obra "Peer Gynt" de Henrik Ibsen, i posteriorment la va transformar en dues suites amb famosos moviments que poden ser la porta d'entrada a la clàssica per als més petits de casa.

"El trencanous" de Txaikovski és un conte de Nadal amb imaginatives melodies que poden fer les delícies dels més petits de casa. Descobreix-les amb "Els homes clàssics".

El concepte "joc" és molt present en el món de la música, i en aquest capítol viatgem fins a França per demostrar-vos-ho: però acabarem el capítol amb la suite d'una de les bandes sonores més famoses del públic familiar, que està protagonitzada, prec...

Aquesta setmana l'hem dedicat a estrenes memorables, cinc capítols amb obres de Beethoven, Stravinski, Puccini i Bach, entre d'altres. Recupera els millors moments amb el resum de la setmana.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" volen parlar d'estrenes memorables d'obres i concerts que han passat a la història. Comencem pel monumental concert d'estrena de la cinquena i sisena simfonies i la "Fantasia coral" de Beethoven, entre d'altres. A...

No sabem si memorable, però de polèmic ho va ser, i molt. "Els homes clàssics" agafen la màquina del temps per anar al Teatre dels Camps Elisis el 1913 i viure l'estrena més sonada de Stravinsky.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" compleixen amb la tradició de commemorar el naixement de Beethoven, i en aquesta ocasió han decidit fer un repàs de la seva vida a través de les seves sonates per a piano. Comencem amb les primeres vuit sonates, a...

Després del 1801 les sonates de Beethoven agafen un aire més romàntic. L'Albert Galceran i el Pedro Pardo obren la porta del Romanticisme amb Beethoven.

Més que sonates són monuments musicals. "Els homes clàssics" revisen les darreres sonates per a piano de Beethoven.

Resumim en poc menys d'una hora cinc capítols que han tingut com a protagonista l'optimisme, i que hem pogut confeccionar gràcies a les vostres aportacions.

Avui el Pedro ens donarà alguns trucs per compondre música optimista, i l'Albert començarà a presentar les composicions que, pels oients del programa, són optimistes.

Fa unes setmanes vam demanar-vos a través de les xarxes socials i el mail del programa quines eren les composicions que us generaven optimisme. Davant l'allau de propostes, hem dedicit dedicar dos programes sencers als vostres suggeriments.

Aquest és el segon capítol en què repassem el centenar de propostes de composicions optimistes que hem rebut dels oients del programa.

La guitarra és un instrument antiquíssim. "Els homes clàssics" t'aproximen a la seva història i singularitats.

Narciso Yepes va ser un cèlebre guitarrista i tota una referència a nivell mundial d'aquest instrument. Tant va perfeccionar la tècnica de la guitarra clàssica que, fins i tot, va fer modificar l'instrument. L'Albert i el Pedro t'expliquen qui va ser...

Després dels nonets i octets, és el torn dels quintets de corda de Schubert, amb "Els homes clàssics".

Els quartets de corda són una de les formacions de cambra amb més interès per Schubert. Descobreix-los amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Schumann, com Mozart, va pensar que s'estava component el seu propi rèquiem i va crear una obra densa alhora que inquietant. "Els homes clàssics" la repassen.

Els compositors del s. XX també van compondre rèquiems. "Els homes clàssics" en revisen alguns des de Duruflé a Rutter passant per Britten, Stravinsky o, fins i tot, Lloyd Webber!

Es considera que el Concert per a violí en mi menor, op. 64, de Felix Mendelssohn és el primer concert per a aquest instrument del romanticisme. "Els homes clàssics" t'expliquen el llarg procés que el compositor alemany va seguir fins a arribar a com...

Acabem la setmana amb el compositor del Pedro, però no fixant-nos en les seves obres per a piano (o sí, qui sap?), sinó en el seus dos concerts per a violí.

Cinc dies dedicats a grans quartets de corda d'arreu del món amb un punt de connexió: van ser concebuts al llarg del segle XX. Recupera els moments més destacats d'aquesta setmana amb "Els homes clàssics".

Aquesta setmana "Els homes clàssics" volen fer un viatge a través dels quartets de corda d'alguns dels millors compositors del segle XX. Comencem per França amb Debussy, Ravel, Fauré i Milhaud. Quartets del segle XX amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

La tradició i el folklore s'uneixen en Bartók per crear una música que, a través del quartet de corda, seria inspiradora per a molts compositors del segle XX. Pedro Pardo i Albert Galceran repassen unes obres de referència com són els quartets de Bar...

La quarta setmana de la temporada els Homes Clàssics volen repassar les quartes simfonies dels més grans compositors. Comencem per la quarta de Beethoven, que és "la germana grega entre dos colossos nòrdics", com va dir Schumann. Simfonies número 4 a...

Brahms es treu la motxilla beethoveniana i compon una veritable obra mestra. La quarta de Brahms amb "Els homes clàssics".

Les circumstàncies adverses que va viure Txaikovski van provocar que compongués una obra molt descriptiva: la simfonia del destí, o la quarta de Txaikovski, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

El "Don Pasquale" de Donizetti és una òpera còmica on és molt evident la influència de la Commedia dell'arte. En aquest capítol, "Els homes clàssics" t'acosten a aquesta tradició teatral italiana que va néixer al Renaixement.

Acabem la setmana fixant-nos en l'any de l'estrena de "Don Pasquale", i com altres compositors van crear aquell mateix any obres completament distants a l'estil belcantista, però també farem un recorregut per alguns títols còmics de compositors que,...

Schumann va compondre trios amb piano per la influència de Clara. Repassem els Trios de Mendelssohn i Schumann amb "Els homes clàssics".

Marxem d'Alemanya per visitar els trios d'altres compositors europeus, centrant-nos en els de Dvorák, però també Grieg i Txaikovski, amb "Els homes clàssics".

Acabem la setmana amb els trios més francesos, amb el permís de Granados. Debussy, Fauré i Ravel, amb "Els homes clàssics".

Tota una setmana dedicada a la tonalitat de la llum, el Do major, tot i que també a la seva tonalitat homònima. Amb "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran.

Recupera els millors moments d'una setmana primaveral acompanyat d'"Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran.

Ja ha arribat la primavera i "Els homes clàssics" volen repassar com aquesta estació de l'any ha inspirat els compositors de tots els temps. Comencem la setmana amb les primaveres clàssiques menys conegudes.

La Primavera de Vivaldi és potser la més coneguda de les "Quatre estacions" i, segurament, un dels hits de la clàssica. Podran "Els homes clàssics" descobrir-nos alguna cosa que no sapiguem d'aquesta obra tan coneguda?

Malgrat que Beethoven no la va titular així, la Primavera és la seva sonata per a violí i piano Op. 24. Amb "Els homes clàssics" l'analitzem i en gaudim!

Els compositors romàntics no van ser aliens a la inspiració de la primavera, i Schumann li va dedicar la seva primera simfonia, seguint els consells de la seva dona, Clara. "Els homes clàssics" viatgen per la complicada ment de Schumann a través de l...

L'estrena més polèmica de la història va tenir com a protagonista la primavera. "Els homes clàssics" van al París de 1913 a reviure un esdeveniment únic!

Els moments més destacats de tota una setmana dedicada al violoncel, amb "Els homes clàssics".

"Els homes clàssics" dediquen la setmana a un dels instruments més expressius: el violoncel. Comencem centrant-nos en el seu origen i descobrim per què no tots els instruments llegeixen en clau de sol. Anem a classe amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Com diu el mestre Savall, les suites de Bach per a violoncel no són per a violoncel¿ Una frase molt típica d'"Els homes clàssics"! Descobrirem aquestes obres imprescindibles de la literatura per a violoncel.

El repertori de sonates per a violoncel i piano és inabastable. "Els homes clàssics" fan un primer repàs des del barroc fins al romaticisme alemany.

"Els homes clàssics" continuen amb la cronologia i viatgen fins a França i Rússia per descobrir les sonates per a violoncel dels compositors més importants d'aquells països.

Com passa amb les sonates, el repertori per a violoncel i orquestra és immens, i "Els homes clàssics" en fan un petit tast, des del barroc fins al segle XX.

Tota una setmana dedicada a Pablo Sarasate en el resum setmanal.

A "Els homes clàssics" commemoren el 178è aniversari de Pablo Sarasate. En aquest primer capítol repassen els principals aspectes de la seva vida.

A mitjans del segle XIX dues grans escoles del violí dominaven el panorama musical europeu, avui a "Els homes clàssics" t'ho expliquen.

Tot i ser un cèlebre violinista, Pablo Sarasate també va compondre obres de gran virtuosisme. A "Els homes clàssics" podreu sentir les més rellevants.

Donada la seva carrera com a violinista, Pablo Sarasate va arranjar obres molt populars de la seva època per a lluïment del seu instrument.

L'enorme prestigi de Pablo Sarasate va fer que els més cèlebres compositors de la seva època li dediquessin obres perquè ell les interpretés. Avui a "Els homes clàssics" te les descobreixen.

Recupera els millors moments d'una setmana dedicada als poemes simfònics.

Aquesta setmana, "Els homes clàssics" commemoren el 198è aniversari del compositor txec Bedrich Smetana parlant d'un dels gèneres que el va fer més conegut: el poema simfònic. Comencem la setmana amb els orígens d'un gènere simfònic que vol trencar a...

Liszt és ben conegut com a geni i prodigi del piano, però potser el que no se sap tant és que se'l considera el pare del poema simfònic. "Els homes clàssics" analitzen els motius que van fer que Liszt volgués trencar amb la simfonia tradicional i rep...

En el dia del 198è aniversari de Bedrich Smetana, Pedro Pardo i Albert Galceran expliquen com el sentiment nacionalista és el motiu que inspira al compositor txec per crear el seu gran èxit "Ma Vlast".

Smetana va influenciar altres compositors més joves que van adoptar el gènere del poema simfònic emmirallant-se en ell. "Els homes clàssics" revisen alguns dels poemes simfònics d'Antonín Dvorák i ens expliquen alguna de les seves tècniques compositi...

El nacionalisme finlandès de Sibelius beu directament de la font de Smetana i Richard Strauss culmina les millores musicals dels poemes simfònics creant veritables obres d'art. "Els homes clàssics" es rendeixen davant el talent immens del compositor...

Recupera els millors moments d'una setmana dedicada al Carnaval de Venècia.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" celebren el Carnaval des de la ciutat amb un dels carnavals més emblemàtics del món: Venècia. I, per començar, ens parlen d'una forma musical molt veneciana, les barcaroles.

Venècia va ser el bressol de l'òpera; de fet, va ser en aquesta ciutat on les òperes van arribar al gran públic amb l'obertura dels primers teatres.

"Els homes clàssics" segueixen a Venècia, però avui en el seu teatre més emblemàtic: La Fenice. En aquest capítol us proposen un recorregut per les principals òperes que s'han estrenat a La Fenice.

En la setmana de Carnaval, "Els homes clàssics" et proposen un trajecte per algunes de les obres de la música clàssica on és ben present aquesta celebració.

Ja que som en la setmana de Carnaval, "Els homes clàssics" busquen obres on res és el que sembla, on els compositors es disfressen d'altres compositors.

Tota una setmana (la setena de l'any 2022) dedicada a les simfonies número 7 de genis com Beethoven, Bruckner, Sibelius, Mahler i Prokófiev!

Aquesta és la setena setmana de l'any, i "Els homes clàssics" aprofiten l'avinentesa per parlar de les setenes simfonies d'alguns dels compositors més importants. Comencem la setmana amb l'"apoteosi de la dansa", la setena de Beethoven.

La setena de Bruckner és una de les seves obres més conegudes, on el compositor alemany homenatja el seu gran ídol: Richard Wagner. "Els homes clàssics" analitzen la seva setena simfonia i ens revelen com el nazisme en va fer propaganda política.

La setena simfonia de Sibelius va ser l'última que va escriure. "Els homes clàssics" ens expliquen el perquè del silenci dels últims 30 anys de vida del compositor finlandès.

Mahler és el gran compositor simfònic de finals del XIX i principis del XX. Amb Pedro Pardo i Albert Galceran viatgem pels diferents moviments de la seva setena simfonia, que inclou dues músiques nocturnes i trenca amb l'esquema habitual.

La setena de Prokófiev va ser l'última que va compondre però no la va poder estrenar en vida. "Els homes clàssics" ens expliquen el final de la vida del compositor rus a través de la seva setena simfonia.

Recupera alguns dels moments més destacats de tota una setmana dedicada al compositor de bandes sonores John Williams, coincidint amb el seu 90è aniversari.

Aquesta setmana a "Els homes clàssics" celebren el 90è aniversari del compositor John Williams fixant-se en aquelles referències que l'han ajudat a crear els seus temes més famosos. Comencem la setmana amb Txaikovski i el seu "Trencanous".

Per molts anys, mestre! Avui John Williams fa 90 anys i Pedro Pardo i Albert Galceran recorden que va guanyar el seu segon Oscar amb un tema que s'inspira en la "Novena simfonia" de Dvorák. Amb aquesta excusa "Els homes clàssics" fan un viatge pel si...

"La consagració de la primavera" ben bé podria haver format part d'una banda sonora, i Williams ho va fer servir per crear ambients galàctics. "Els homes clàssics" ens expliquen perquè un sol semitò pot angoixar-nos.

Els planetes de Holst és una de les obres més descriptives del compositor anglès i són molts els que han relacionat Mart amb la música d'Star Wars. A "Els homes clàssics" fan un viatge interplanetari a través de la música simfònica.

Sens dubte Wagner és el rei del leitmotiv, però Williams no es queda enrere. "Els homes clàssics" repassen alguns dels temes més famosos que associem a personatges, ambients o situacions de pel·lícules.

En la setmana del 225è aniversari de Franz Schubert, "Els homes clàssics" centren l'atenció en el lied alemany i com evoluciona des de principis del segle XIX fins a mitjans del segle XX, a través de Beethoven, Schubert, Schumann, Mahler i Richard St...

El 31 de gener del 1797 (fa 225 anys) naixia Franz Schubert, el gran mestre del lied. Però per què es va centrar en aquest gènere? "Els homes clàssics" dediquen una setmana al lied alemany, començant pel geni austríac.

A Beethoven l'associem a les seves grandioses simfonies, però també va treballar el gènere de la cançó. De fet, es considera que el primer cicle lieder de la història és d'ell, avui "Els homes clàssics" et presenten les seves "Sis cançons a l'estimad...

Com a bon autor romàntic, Robert Schumann també va compondre un gran nombre de cicles lieder, alguns d'absoluta referència en el gènere. Avui és el torn d'una obra del 1840: "Dichterliebe" (Amor de poeta), un cicle que va ser premonitori.

Gustav Mahler va introduir el lied en el món simfònic, i el resultat són cicles de gran expressivitat, com el titulat "Lieder eines fahrenden Gesellen" (Cançons d'un company de viatge), on el moviment i el desamor són els protagonistes.

Acabem la setmana dedicada al lied alemany amb el genial Richard Strauss i les seves cançons opus 27, però ens reservem una propina per al final.

Aquesta setmana, "Els homes clàssics" han repassat les obres més importants que Mozart va dedicar a la veu.

En la setmana del 266 aniversari de Mozart, a "Els homes clàssics" es fixen en el gran compositor de Salzburg i la seva relació amb la veu. En aquest primer capítol es pregunten: com s'ha de cantar Mozart?

Va tractar Mozart la veu masculina igual que la femenina? Esbrinem-ho a "Els homes clàssics".

En la relació entre Mozart i la veu, no tot és òpera. Avui a "Els homes clàssics" descobrim les àries de concert de Mozart.

Què és un motet? Mozart i la música religiosa, a "Els homes clàssics".

Una setmana dedicada a intèrprets com Rostropóvitx, Joachim, Viñes, Wittgenstein i Goodman i les composicions que els van dedicar. El resum de la setmana d'"Els homes clàssics".

Aquesta setmana "Els homes clàssics" tindran com a protagonistes les obres que grans compositors han dedicat a excel·lents intèrprets, i la comencen amb el gran violoncel·lista Mstislav Rostropóvitx.

Joseph Joachim va ser un dels més cèlebres violinistes de la seva generació, per això compositors com Brahms, Schumann o Bruch van compondre pensant en el seu violí.

El pianista lleidatà Ricard Viñes va estrenar algunes de les obres més importants per a piano de compositors com Debussy, Ravel o Satie. "Els homes clàssics" t'aproximen aquest personatge clau de principis del segle XX.

El pianista austríac Paul Wittgenstein va perdre el braç dret durant la Primera Guerra Mundial, però això no va ser una barrera per seguir amb la seva carrera com a intèrpret per a piano. "Els homes clàssics" fan un repàs d'algunes de les obres que l...

Se'l considera el rei del swing, per això -i gràcies al seu prestigi- Benny Goodman va poder encarregar a grans compositors de la seva generació que li creessin obres per ser tocades amb el seu instrument, el clarinet.

Aquesta ha estat una setmana que ha anat accelerant el ritme. Descobreix els tempi musicals amb el resum del programa d'"Els homes clàssics".

El tempo és una de les qualitats més subjectives de la música, i "Els homes clàssics" volen repassar les indicacions de tempo més importants començant per les més lentes. D'una manera "grave" comencen una setmana que anirà "accelerando".

És possible que l'adagio sigui el tempo més bonic? "Els homes clàssics" revisen algunes de les melodies més famoses que els compositors han creat en aquest tempo lent.

Quantes maneres diferents hi ha de caminar? L'andante potser és el tempo més subjectiu i "Els homes clàssics" ens ho demostraran.

L'allegro potser és el més conegut i el presto és el més ràpid. "Els homes clàssics" matisen alguns dels tempi que ens fan córrer més.

No tots els compositors escriuen les seves indicacions de tempo en italià. El francès i l'alemany també s'utilitzen per indicar qüestions de tempo i de caràcter. "Els homes clàssics" acaben la setmana sense "ritardando".

Malgrat que les vacances dels nens s'estan acabant, en aquest resum trobareu algunes de les grans obres pedagògiques de cèlebres compositors.

Com va tractar Mozart la veu femenina? A "Els homes clàssics", t'ho expliquem.

La primera setmana de l'any és la que els nens i nenes gaudeixen més: vacances, regals, família¿ "Els homes clàssics" volen repassar les obres que els grans compositors van compondre perquè els nens aprenguessin música i el gran referent és Schumann,...

Inspirat precisament en Schumann, el genial compositor rus va compondre també obres dedicades als infants on hi trobem referències de joguines i fins i tot un viatge per Europa. Amb "Els homes clàssics" analitzarem les més importants.

L'aportació de Béla Bartók al repertori per a infants és importantíssima. "Els homes clàssics" fan un viatge pel folklore hongarès a través del piano "bartokià".

Molts pianistes han "patit" els estudis d'un compositor que va ser alumne de Beethoven i professor de Liszt. "Els homes clàssics" ens expliquen la vida i obres del genial Carl Czerny.

La Gemma Canadell, directora del Servei Educatiu del Palau de la Música Catalana, conversa amb "Els homes clàssics" dels espectacles musicals adreçats a les famílies. Pedro Pardo i Albert Galceran ens apropen a les produccions per a tots els públics...

La nit del 31 de desembre, Catalunya Música ha acomiadat el 2021 en companyia d'"Els homes clàssics". Dues hores de programació musical en les quals Pedro Pardo i Albert Galceran han comptat amb la complicitat de moltes de les veus de Catalunya Ràdio...

L'última setmana de l'any "Els homes clàssics" repassen les últimes obres dels grans compositors i, com a bons clàssics, no podien començar millor que pels tres més importants del classicisme: Haydn, Mozart i Beethoven. És veritat que intueixen que e...

L'última setmana de l'any no podia faltar l'òpera i "Els homes clàssics" repassen les tres darreres dels tres italians universals: Rossini, Verdi i Puccini.

Debussy i Ravel van compondre les seves últimes obres greument malalts. "Els homes clàssics" viatgen al nord per gaudir de tota la paleta de colors dels dos grans compositors francesos.

Continuant amb les últimes obres dels millors compositors, "Els homes clàssics" ens revelen el gran descobriment dels últims anys. Sabíeu que Wagner es va inspirar en Montserrat per compondre la seva última òpera, "Parsifal"? Amb l'ajuda d'un convida...

A l'últim programa de l'any no hi podien faltar els Strauss. "Els homes clàssics" descobreixen quines són les darreres polques i valsos, però no només d'un dels Strauss. L'Albert Galceran i el Pedro Pardo acabaran l'any amb el crepuscle del gran Stra...

Aquesta setmana "Els homes clàssics" agafen la màquina del temps per veure quines escales es feien servir a l'antiguitat i si aquestes escales encara s'apliquen a la música actual. Com que l'Albert Galceran i el Pedro Pardo són persones endreçades, c...

És possible que alguns dels modes antics siguin bàsics per al jazz i la música moderna? "Els homes clàssics" ens mostren com fins i tot la seva sintonia es basa en un mode antic.

És potser el frigi el mode que més ens transporta al passat? Grans compositors com Bach o Vaughan Williams l'han utilitzat amb aquesta intenció i "Els homes clàssics" en fan un repàs.

El mode lidi és el preferit del Pedro Pardo i li demostrarà a l'Albert Galceran com fins i tot en Leornard Bernstein el va utilitzar al seu "West Side Story". Dos modes de bon humor amb "Els homes clàssics".

Encara que no sigui la intenció d'"Els homes clàssics", la setmana no acabarà amb massa alegria. Pot ser que un dels modes antics sigui causant de malestar i por? Ho descobrim amb l'Albert Galceran i el Pedro Pardo.

Aquesta setmana ha estat possible gràcies a les moltes propostes dels oients del programa que, com l'Enric de la foto, ens han dit quines són les seves obres favorites del geni de Bonn. Descobreix-ne les més destacades en aquest resum dels cinc capít...

Aquesta setmana es commemora l'aniversari de Ludwig van Beethoven, per això us hem proposat que sigueu vosaltres els que prepareu el programa. Totes les obres que sonaran al llarg de la setmana les han triades els oients del programa. Avui, per comen...

En aquest segon capítol amb les obres de Beethoven que ens heu dit que més us agraden, seguim amb el piano, però donant especial protagonisme a les bagatel·les i al Concert per a piano número 5, l'"Emperador".

Són moltes les obres de Beethoven que ens heu proposat. En aquest tercer capítol posem l'accent en algunes de gran rellevància, com la seva única òpera, "Fidelio", o la que Wagner va considerar l'apoteosi de la dansa, la Simfonia número 7.

El quart capítol dedicat a Beethoven, coincidint amb el dia del seu 251 aniversari, el dediquem a les sonates per a violí, però també a alguns dels seus trios i altres obres de cambra, fins arribar al fantàstic Concert per a violí.

Són moltes les obres que ens heu proposat al llarg de la setmana dedicada a Beethoven, però només una ha estat la més votada. Vols saber quina és? No et perdis aquest capítol!

Una aproximació a la vida i obres simfòniques de Dmitri Xostakóvitx en el resum setmanal del programa d'"Els homes clàssics".

Aquest any es commemora el 115è aniversari del naixement del genial Dmitri Xostakóvitx, per això "Els homes clàssics" li volen dedicar la setmana. En aquest primer capítol repassarem la seva etapa formativa i el seu primer èxit internacional, quan en...

A través del seu univers simfònic, "Els homes clàssics" s'endinsen en l'estètica de Xostakóvitx i en els seus primers conflictes amb la política russa de l'època.

Xostakóvitx va tenir greus problemes amb l'Estat soviètic, avui "Els homes clàssics" posen el focus en aquesta qüestió i en com va reaccionar el geni rus.

La simfonia número 7 "Leningrad" és una de les obres més cèlebres de Xostakóvitx, però coneixes la seva història? "Els homes clàssics" te l'expliquen.

Quina connexió hi ha entre Federico García Lorca i Xostakóvitx? Va admirar Wagner? Descobreix algunes curiositats de les darreres obres simfòniques de Xostakóvitx.

"Els homes clàssics" dediquen la setmana a Wolfgang Amadeus Mozart. Descobreix el gran geni de Salzburg a través dels seus concerts.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" commemoren el 230è aniversari de la mort de Mozart fixant-se especialment en els seus concerts per a solista i orquestra. I quina millor manera de començar que amb els seus concerts per a trompa i orquestra?

A partir dels concerts per a flauta, "Els homes clàssics" ens descobriran algun reciclatge musical del geni de Salzburg.

Què té el fagot perquè Mozart li dediqués el seu primer concert per a instrument de vent i orquestra? Amb "Els homes clàssics" descobrim un dels instruments menys coneguts de l'orquestra, i alhora dels més imprescindibles.

Sabíeu que quatre dels cinc concerts per a violí i orquestra de Mozart els va compondre el mateix any, i malgrat això ja s'hi veu una gran evolució? "Els homes clàssics" repassen les característiques més importants d'aquests concerts meravellosos.

La majoria de concerts de Mozart són per a un solista, però hi ha unes obres que estan a mig camí entre la simfonia i el concert per diversos instruments. Amb "Els homes clàssics" fem una aproximació a aquestes obres híbrides i analitzem alguns dels...

"Els homes clàssics" dediquen la setmana a Benjamin Britten. Descobreix el cèlebre compositor anglès a través de la seva obra i les seves vivències.

Benjamin Britten va néixer el 22 de novembre del 1913, per això "Els homes clàssics" li dediquen la setmana. En aquest primer capítol se centren en els anys de formació i ressalten les seves influències i algunes de les seves primeres obres.

Britten es considera un dels compositors anglesos més importants, per tant va ser hereu de Henry Purcell, però de quina manera? "Els homes clàssics" fan un experiment i es pregunten: un idioma pot condicionar el llenguatge d'un compositor? No et perd...

Britten va crear moltes obres amb un destinatari clar: l'intèrpret. Descobreix algunes de les obres que Britten va dedicar a intèrprets tan cèlebres com Mstislav Rostropóvitx.

En aquest capítol, "Els homes clàssics" t'acosten a una de les obres més cèlebres de Britten, la "Guia d'orquestra per a joves", i ho fan d'una manera molt especial, fent de narradors. No t'ho perdis i descobriràs tots els colors d'una orquestra!

"Els homes clàssics" acaben la setmana dedicada a Benjamin Britten repassant algunes de les obres simfòniques més cèlebres de Britten, una de les quals dedicada a la ciutat de Barcelona.

Les simfonies de Schubert i la història de l'orquestra simfònica, el resum d'una setmana dedicada al Schubert simfònic.

La setmana que commemorem el 193è aniversari de la mort de Schubert, "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, se centren en les seves simfonies començant per entendre el seu catàleg i evidenciant que és el prototipus de compositor romànti...

A partir de la instrumentació de les simfonies de Schubert, "Els homes clàssics" ens mostren l'evolució dels instruments de l'orquestra dels darrers 400 anys.

Schubert no va veure estrenades pràcticament cap de les seves simfonies; malgrat això, les primeres que va compondre les va poder escoltar interpretades per orquestres no professionals. "Els homes clàssics" viatgen per l'univers sonor de les simfonie...

Què volen dir les paraules "allegro", "andante", "presto"¿? "Els homes clàssics" ens demostren com el metrònom no sempre és la solució perquè els intèrprets es posin d'acord a partir de les indicacions dels compositors, com el mateix Franz Schubert.

Malgrat que la famosa "Inacabada" és la vuitena, Schubert té moltes simfonies sense completar. "Els homes clàssics" acaben la setmana amb les darreres simfonies de Schubert descobrint la nova sonoritat que va aportar al món simfònic malgrat la seva j...

Tota una setmana dedicada a Gioachino Rossini des de diversos punts de vista, amb "Els homes clàssics" de Catalunya Música.

Qualsevol excusa és bona per dedicar-li una setmana al genial Gioacchino Rossini, i aquesta commemorem el 153è aniversari de la seva mort. En aquest primer capítol ens fixem en el talent del jove Rossini, el seu procés formatiu i els seus primers èxi...

Qualsevol excusa és bona per dedicar una setmana al genial Gioacchino Rossini. Aquesta, commemorem el 153è aniversari de la seva mort. En aquest primer capítol ens fixem en el talent del jove Rossini, el seu procés formatiu i els seus primers èxits.

De Gioachino Rossini se n'han dit moltes coses, algunes no són certes, però d'altres¿ sí. Descobreix algunes de les anècdotes més divertides del genial compositor.

De Gioacchino Rossini se n'han dit moltes coses; algunes no són certes, però d'altres¿ sí. Descobreix algunes de les anècdotes més divertides del genial compositor.

En aquest capítol "Els homes clàssics" s'aturen en les simfonies de Rossini i algunes de les innovacions que va proposar en el terreny musical.

En aquest capítol "Els homes clàssics" s'aturen en les simfonies de Rossini i algunes de les innovacions que va proposar en el terreny musical.

Rossini va proposar una nova manera de cantar òpera, sobretot òpera seriosa. Però com s'ha de cantar Rossini? "Els homes clàssics" t'ho expliquen.

Un dels principals reptes de qualsevol cantant és triar el repertori que ha d'interpretar al llarg de la seva vida, com s'ho fan? Alhora, quins són els millors cantants del repertori rossinià? A veure si "Els homes clàssics" tenen la resposta¿

Aquesta setmana "Els homes clàssics" s'endinsen en el món de la por i el terror a través de la música. Escolta els millors moments de la sisena setmana de programa.

Aquesta setmana, "Els homes clàssics" ens faran por en una setmana marcada per les festes de difunts i Halloween. Avui faran un repàs de les obres més importants dedicades a la mort.

Molts compositors han dedicat obres als difunts, alguns d'ells creant veritables joies de la clàssica. Avui "Els homes clàssics" ens mostren les més importants.

Quins recursos fan servir els compositors perquè les seves músiques sonin terrorífiques? Avui aprendrem a fer música de por amb els "Els homes clàssics".

Un gènere com l'òpera no podia passar per alt dins la setmana de la por i amb "Els homes clàssics" viatjarem per les òperes i els seus personatges més lúgubres.

Que serien les pel·lícules de por sense les seves bandes sonores espectaculars? "Els homes clàssics" agafen el ganivet i miren de salvar-se de Norman Bates.

Aquesta setmana, "Els homes clàssics" s'endinsen en el món dels germans i les seves no sempre fàcils relacions fraternals. Escolta els millors moments de la 5a setmana de programa.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" repassaran algunes de les històries més interessants entre germans músics. Avui, per començar, una de les més famoses: Nannerl i Wolfgang Amadeus Mozart. (1/5)

Fanny Mendelssohn va ser considerada una nena prodigi, però quan va arribar a l'edat de poder-se casar va haver de deixar la música per no contradir les tradicions de l'època. Avui "Els homes clàssics" ens expliquen aquesta gran injustícia. (2/5)

Piotr Ílitx Txaikovski va tenir un germà que el va ajudar tant en el terreny personal com en el musical, Modest Txaikovski. (3/5)

El cognom Gershwin va ser el dels germans amb més èxit de la indústria dels musicals americans, però la mort prematura d'en George va fer que l'Ira no tornés a ser mai més el mateix. Avui "Els homes clàssics" ens porten als musicals de Broadway. (4/5...

A casa nostra no som aliens als músics germans, així que "Els homes clàssics" en fan un repàs de totes les èpoques, des de finals del segle XIX fins als nostres dies. (5/5)

"Els homes clàssics" (Albert Galceran i Pedro Pardo) dediquen tota la setmana al compositor Franz Liszt en el 210 aniversari del seu naixement. Recupera'n els millors moments en aquest resum de la setmana!

En aquest primer capítol dedicat a Franz Liszt, en la setmana del seu 210 aniversari, "Els homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) es fixen en els anys de formació del genial intèrpret i compositor, i t'expliquen la llegenda del "petó de la c...

La genialitat de Liszt s'explica, en part, per la seva capacitat d'absorbir idees de genis com Paganini i Liszt, i transformar-les en un llenguatge musical que combina virtuosisme i ànima. "Els homes clàssics" (Albert Galceran i Pedro Pardo) t'acompa...

Franz Liszt va relacionar-se amb gegants de la composició del segle XIX, i avui "Els homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) t'expliquen alguns dels casos més destacats.

Què va fer Franz Liszt per l'evolució de la tècnica pianística? Per què les seves obres són només accessibles a grans pianistes? "Els homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) t'ho expliquen en el programa d'avui.

A banda de ser un gran intèrpret i compositor, Liszt va ser un dels impulsors de la Nova Escola Alemanya". No saps de què es tracta? Doncs "Els homes clàssics" (Pedro Pardo i Albert Galceran) t'ho expliquen.

En aquesta setmana dedicada al compositor Ralph Vaughan Williams, "Els homes clàssics" (Albert Galceran i Pedro Pardo) et donen les claus per entendre la seva obra. Recupera els millors moments en aquest resum de la setmana!

En aquest primer capítol dedicat al compositor anglès Ralph Vaughan Williams, "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, s'aproximen a la seva formació musical i les seves principals influències.

No van ser pocs els crítics que van definir Ralph Vaughan Williams com un músic conservador, però realment ho era? "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo, ho analitzen.

Una de les característiques de Ralph Vaughan Williams era la seva voluntat de reivindicar el passat musical d'Anglaterra, per això avui "Els homes clàssics" (Albert Galceran i Pedro Pardo) analitzen la seva música i t'expliquen què és la música modal...