Capítol 826. La invasió sarraïna de principis del segle VIII va comportar la desaparició de molts bisbats, entre ells el d'Osona. Un parell de segles més tard, el bisbat va ser restituït i hi van tenir molt de pes les personalitats autòctones. Al territori s'hi havien mantingut esglésies actives i havia perviscut un sistema educatiu destinat a formar nous eclesiàstics. Aquestes esglésies supervivents no només complien una funció religiosa, sinó també cultural. Els escrivents aproximaven l'escriptura llatina a la parla habitual, que ja es podia considerar català. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jesús Alturo, catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la UAB, coautor del llibre "El canonge Adanagell de Vic, llavor de noves semences. La cultura a la diòcesi d'Osona en els primers temps carolingis".